En paraules del periodista Johann Hari, autor del llibre , “el contrari de l’addicció no és la sobrietat, sinó la connexió humana”. Al final, l’ésser humà és un animal social. Uns copets a l’espatlla, que et mirin als ulls o que t’escoltin quan vols parlar és el que et dona vida. Al final, tots busquem el mateix: que els altres ens acceptin. I encara que sembli un tòpic, tots mereixem viure sense etiquetes i poder mirar cap endavant. Perquè no hi ha cap passat que no es pugui esborrar.          

Ningú no tria convertir-se en addicte. Entendre les addiccions com una malaltia i no com un problema de voluntat o un vici és el primer pas perquè les persones que tenen un trastorn addictiu es puguin curar. Ho diu l’Organització Mundial de la Salut i és el tema central del debat que tindrà lloc aquest divendres a CaixaForum Madrid durant la jornada #rompeelestigma, organitzada per la societat científica Socidrogalcohol amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa”.

 

 

De la mateixa manera que hi ha gent més propensa a desenvolupar un trastorn depressiu o alimentari, també n’hi ha que ho és a desenvolupar addiccions, tant a drogues com comportaments (com el joc). Però a més de la biologia i la genètica, els factors ambientals, culturals, econòmics i l’entorn social —les connexions amb altres persones— també són decisius i poden, al seu torn, contribuir a millorar la situació.

“Les persones amb addiccions pateixen el rebuig per part de la societat, de la família, el d’ells mateixos (autoestigma) i fins i tot el de l’assistència sanitària, i això suposa una barrera importantíssima per accedir al tractament que requereixen, afirmen a Socidrogalcohol. “Reduir l’estigma sobre els qui tenen una addicció afavoreix tant la incorporació a un tractament especialitzat com la recuperació posterior.”

La cita, que tindrà lloc a aquest divendres a CaixaForum Madrid, abordarà les relacions entre addicció i estigma a través de diferents punts de vista: parlant de com combatre l’estigma des dels mitjans de comunicació, analitzant casos concrets i reflexionant sobre l’addicció com una malaltia, més comú del que sembla, que té tractament. Un enfocament multidisciplinari per a un problema multidisciplinari, amb una solució a la qual tots podem fer aportacions: abandonant els nostres propis prejudicis.