Hi ha un capítol del mític llibre Cent anys de solitud en què tota la població de Macondo contrau una malaltia que els esborra de mica en mica la memòria. Per lluitar contra l’oblit, els habitants comencen a apuntar el nom i la funció de totes les coses. No és difícil veure en la malaltia imaginada per Gabriel García Márquez la que ell mateix acabaria tenint dècades després: l’Alzheimer. El Dia Mundial de l’Alzheimer, Barcelona va esborrar el nom dels carrers per conscienciar la gent d’aquesta malaltia.

Durant tres dies i fins al 21 de setembre, el barri de Gràcia de Barcelona es va convertir en una espècie de Macondo, però al revés. En comptes d’escriure sobre faroles, bancs i altres coses el nom que tenen, es van substituir les plaques de cinc carrers i una plaça per plaques blanques.

La iniciativa, impulsada per la Fundació Pasqual Maragall i l’Obra Social ”la Caixa”, pretenia ajudar la gent a entendre millor què suposa patir aquesta malaltia i experimentar-ne en primera persona alguns dels primers símptomes: la desorientació i l’oblit de coses tan quotidianes com el nom dels carrers pels quals passegen cada dia.

 

Com que no poden recordar ni les coses més ordinàries, les persones amb Alzheimer necessiten atenció les 24 hores del dia. Els qui estiguin al seu costat han de ser persones fortes. “Però ser fort no vol dir haver-ho de fer tot sol”, puntualitza l’Eric, voluntari de la Fundació Pasqual Maragall. Aquest és un dels missatges que volia transmetre la campanya. “No s’ha de tenir por de demanar ajut. A la fundació, per exemple, tenim un programa que dóna suport psicològic al cuidador”.

No hem d’oblidar que l’Alzheimer és una malaltia i no pas una conseqüència de fer-se gran, tot i que és veritat que, amb l’augment de l’esperança de vida, cada vegada hi ha més casos. Actualment, una de cada deu persones més grans de 65 anys té Alzheimer i, si continua sense cura, cap al 2050 els casos es podrien triplicar. Ara és fonamental investigar per entendre millor com funciona, per poder-lo prevenir i diagnosticar a temps. Aquesta és la base d’un dels estudis de la Fundació Pasqual Maragall, que busca anticipar-se a la malaltia abans que sigui irreversible.

És estrany pensar que els lectors de García Márquez no oblidaran mai la seva obra, i que, en canvi, la malaltia potser fes oblidar a l’escriptor que Macondo havia arribat a existir alguna vegada. És estrany pensar que algú necessiti anotar-ho tot per no oblidar-ho; és tan estrany com real. Però si tothom col·labora a la seva manera amb la investigació, aconseguirem que en un futur l’Alzheimer sigui només un record.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra