Cada vegada que hi ha un partit de la Copa del Rei de bàsquet, davant del Palau dels Esports de la Comunitat de Madrid hi ha un gran aldarull. El 13 de febrer passat, no hi havia cues llargues, ni tampoc banderes de colors ni venedors d’entrepans. A fora, la vida semblava passar com si res; però, a dins, s’hi estava disputant una de les trobades més especials de la història de l’estadi madrileny. Una trobada que, per als nens i nenes de la Fundación Valsé i de la Federación de Plataformas Pinardi, va ser el partit de les seves vides: el partit en què la pista va ser seva.

No ens resulta estrany que els nens i nenes en risc d’exclusió social que van participar en aquesta trobada de bàsquet entressin al Palau d’Esports —ara WiZink Center— superemocionats, agitant les manetes a l’aire: no cada dia es té a disposició un estadi d’aquesta categoria per gaudir de la màgia del bàsquet.

 

 

En la trobada, organitzada per l’Obra Social ”la Caixa” i la Lliga ACB, hi va haver espai per a les sorpreses. I és que els encarregats de divertir-se amb els noiets van ser els mateixos jugadors i entrenadors del Real Madrid i del Movistar Estudiantes. Estrelles com Trey Thompkins o Melwin Pantzar i l’entrenador Javier Zamora van jugar i interaccionar amb cadascun dels nens com si fossin un més del seu equip. De fet, resultava simpàtic veure com els nens es posaven de puntetes per arribar als jugadors i, aquests, a la gatzoneta per apropar-se més als nens. Un gest tan natural com significatiu, símbol del punt de trobada i comunitat en què es va convertir el Palau d’Esports.

Sigui com sigui, els vertaders convidats d’honor eren els petits. Amb els xandalls multicolor i les gorretes del programa CaixaProinfància —del qual formen part ambdues entitats— van ser els autèntics amos de la pista. Tres vegades més baixets que els jugadors però igual d’apassionats, van córrer de cistella a cistella, es van endur les seves samarretes signades i fins i tot els va entrevistar el comentarista de la Copa del Rei de bàsquet, que té per cinquè any consecutiu el patrocini de CaixaBank. “Per a nens en situacions més desafavorides, dies així són importantíssims perquè els permeten sortir de la rutina diària i viure moments molt especials”, comenta Javier Doval, coordinador de Pinardi.

El bàsquet t’ensenya que tothom sempre és benvingut, que és igual d’on siguis, quants anys tinguis o si ets noi o noia: sempre tindràs companys amb qui fer coses junts”, afirma Ludde Hakanson, jugador suec que ha fet del Movistar Estudiantes la seva segona casa. I l’estampa li dona la raó: nens que fa una hora ni es coneixien ara s’abracen i comparteixen junts la mateixa alegria.

“Un dia com aquest per a ells és un estímul, una vivència que els enforteix mentalment per seguir lluitant i creixent”, afirma Víctor Arteaga, pivot del Movistar Estudiantes. Lola Mesa, coordinadora del projecte socioeducatiu Chapuzón de la Fundación Valsé al barri de Tetuan, es posiciona en la mateixa línia quan afirma que, al final, amb el que més gaudeix és “veient com, any rere any, els nens van millorant les habilitats socials o els resultats acadèmics”. L’altre dia, els nois es van convertir per una tarda en jugadors de bàsquet. Demà podran ser tot el que vulguin.

 

Text: Patri Di Filippo
Fotografia: Laura Carrascosa