Un dissabte assolellat a PortAventura tenim una cita a cegues amb una família de Màlaga. Serà amor a primera vista. La trobada fortuïta l’han organitzat CaixaProinfància i la Fundació PortAventura i, juntament amb els Fernández Muñoz, hi ha 21 famílies més de tot l’Estat.

En total, ens acompanyen 112 infants i joves que gaudiran amb els pares o tutors d’un cap de setmana al parc d’atraccions. Aquest és el premi que han rebut les famílies, amb motiu dels 10 anys de CaixaProinfància, per estar molt implicades en el procés educatiu dels seus fills. Totes les famílies formen part d’aquest programa que lluita contra la pobresa infantil i ajuda més de 400 entitats socials del territori a fer, entre d’altres coses, activitats de reforç escolar i lleure amb nanos d’entorns vulnerables. La meta final? Que cadascun d’aquests joves tingui les mateixes oportunitats que qualsevol altre.

Després de la foto oficial en una plaça de la Mediterrània, que imita un poble de pescadors, les famílies comencen la gimcana que s’ha organitzat per tot el parc. Aquí és quan, per atzar, ens creuem amb Águeda Muñoz, el seu marit Miguel Ángel Fernández i cinc dels seus sis fills, que estan observant plegats el mapa del parc.

 

 

L’Águeda i el Miguel van tenir tres bessones molt responsables fa 21 anys, la Isabel, la Raquel i l’Águeda. Després va arribar l’Elena, la rebel del grup, de 18 anys; més endavant, el ben plantat Miguel Ángel, de 15 anys, i el benjamí Pedro, de 8 anys, un sol de nen que diu que vol ser futbolista i que ha llegit El Quixot dues vegades! “Una adaptació”, matisen les germanes.

L’Águeda mare ens explica que el programa els ha donat aquest reconeixement perquè tenen les tres filles grans a la universitat i cap dels fills no ha repetit mai cap curs. Ni ella ni el Miguel van tenir l’oportunitat de fer una carrera i s’esforcen cada dia per donar als fills tot el que ells no van tenir. Els han portat a tots als conservatoris de dansa i música, malgrat que a casa només entra el sou del Miguel Ángel, que treballa d’auxiliar de clínica en un centre per a persones amb discapacitats físiques i mentals. La parella ens explica que se saben tots els trucs per estalviar. Un de fàcil: anar a comprar al mercat a última hora.

Els fills són un orgull majúscul per a ells. Salta a la vista pel considerable nombre de vegades que l’Águeda mare els petoneja, els abraça i en destaca les excel·lències. De les tres filles grans, l’Águeda estudia Logopèdia; la Raquel, un cicle d’Animació i Activitats Esportives, i a la Isabel –que s’ha quedat a Màlaga per cuidar l’avi– li falta un any per graduar-se en Educació Primària. L’Elena, per la seva banda, va acabar el grau mitjà de Rebosteria i ara n’està fent un de Restauració. I el Miguel i el Pedro estudien quart d’ESO i sisè de Primària, respectivament.

Durant el recorregut, em meravella la compenetració i l’organització d’aquesta família. Les germanes ens ofereixen entrepans i aigua. El pare i la mare es concentren per respondre les preguntes de la gimcana. I la Raquel és la que obre camí. “A ella li agrada ser la comandant del grup”, diu el pare. Anem avançant de la Polynesia al Far West entre rialles i confidències.

La família Fernández Muñoz va conèixer CaixaProinfància a través de l’entitat malaguenya TRANS. Les filles grans i el Miguel primer en van ser beneficiaris i ara hi fan voluntariat. El Pedro continua assistint a les classes de reforç escolar i també ha anat de campaments a Cadis i Granada.

Quan tornem al punt de trobada, coneixem Juana Yovanny, una mare dominicana monoparental a qui la Fundació ADSIS ha ajudat molt. Ens explica que el seu fill Josua hi va després de l’escola i que ella també és voluntària de la fundació, on s’encarrega de preparar entrepans per al berenar dels nanos.

Mentrestant, els Fernández Muñoz han decidit pujar al Tutuki Splash… amb nosaltres. Ens ho passem tan bé que, després de dinar, ens tornem a trobar. Les noies volen que pugem junts al Shambala (la muntanya russa més alta d’Europa!). El fotògraf i jo ens mirem. Estic força inquieta i espantada… Però jo, per elles, faig el que calgui!

 

 

Text: Laura Calçada
Fotografia: Román Yñán