Viatjar a Mart i, fins i tot, colonitzar el planeta vermell és el vell somni de la Humanitat. Un somni impossible? Ara per ara, la Mars Society està fent diversos experiments en una base situada al desert de Utah on es recreen, en tant que sigui possible, les condicions de Mart. L’últim experiment que es va dur a terme a la Mars Desert Resarch Station (MDRS)va tenir lloc entre el 9 i el 24 del mes de febrer passat i el va comandar Natalia Larrea, una brillant enginyera aeroespacial espanyola a qui una beca de ”la Caixa” va permetre fer un pas de gegant en una carrera professional espectacular.

Mentre els seus companys de pati somiaven amb castells, unicorns i trofeus esportius, la petita Natalia només tenia una obsessió: l’espai. Així doncs, ningú no es va estranyar quan més endavant va decidir estudiar enginyeria superior de telecomunicació a la Universidad Alfonso X
El Sabio, ni tampoc quan es va graduar primera de la seva promoció el 2010. L’últim any de carrera el va fer a l’École Polytechnique de Montreal, on ja es va especialitzar en tecnologies espacials.

 

 

Una carrera imparable
A partir d’aquí, tot es va desencadenar amb rapidesa: estudis a distància d’astronomia i ciència planetària a l’Open University britànica, programa de pràctiques de l’Agència Espacial Europeai, finalment, la beca de ”la Caixa” per estudiar un màster en enginyeria aeroespacial a la McGill University, a Montreal: “Realment vaig ser afortunada per haver rebut la beca de ”la Caixa”: no només em va permetre fer el màster al Canadà, sinó que em va obrir moltes portes i em va ajudar a aconseguir el meu somni de treballar en el sector espacial”.

Un cop instal·lada a Montreal, la Natalia va ser seleccionada com una de les dotze estudiants de tot el món per participar en el programa de la NASA Ames Academy for Space Exploration a Califòrnia, i, entre d’altres mèrits, recentment la van incloure en la prestigiosa llista “35 under 35” de l’International Institute of Space Commerce (IISC), que reconeix les millors joves promeses del sector espacial d’arreu del món. Actualment, la Natalia treballa com a consultora sènior a Euroconsult, una firma de consultoria internacional de gran reputació especialitzada en el sector espacial.

Viatjar a Mart sense abandonar la Terra
Aquests mèrits li han servit ara perquè la nomenessin comandant de la missió simulada a Mart a la Mars Desert Research Station, on vuit persones van conviure durant dues setmanes, en aïllament, fent projectes de recerca i activitats extravehiculars utilitzant vestits espacials simulats. “Un dels aspectes més importants d’aquesta missió se centrava en la nostra capacitat de lideratge, la dinàmica de grup i el treball en equip: identificar quines són les millors pràctiques a l’hora de dirigir una tripulació, quines són les habilitats i qualitats que un comandant i un oficial executiu han de tenir, quins factors són importants per al treball en grup en missions d’aquesta mena, etc.”.

A més dels estudis de lideratge, el propòsit principal de la missió girava, entre d’altres coses, al voltant de les tasques que s’hauran de portar a terme quan anem a Mart: “Vam fer un projecte relacionat amb el conreu de plantes i la producció d’aliments. Vam prendre diverses mostres del sòl del desert, les vam tractar i vam intentar conrear plantes. La idea és que, en un futur, quan anem a Mart, haurem de fer servir els recursos que hi hagi al planeta”. El desert de Utah va ser escollit precisament per la seva semblança geològica amb Mart, cosa que va permetre uns resultats prou enriquidors de cara a les investigacions que s’estan portant a terme.

Una de les incògnites sobre un hipotètic establiment humà al planeta vermell és com es podria viure en aquestes condicions d’aïllament i com s’hauria de tractar la qüestió de la seguretat. Psicològicament, és una experiència gairebé impossible de recrear, però no hi ha cap dubte que la fortalesa mental i la capacitat de lideratge seran condicions indispensables per dur a terme una missió d’aquesta envergadura.

“Com a comandant, vaig ser responsable de la tripulació, de la seva seguretat, de la planificació i coordinació de les operacions diàries i d’assegurar que els objectius de la missió s’assolissin. Durant la missió, t’has d’acostumar a operar amb recursos limitats, com per exemple l’aigua (no ens vam poder dutxar durant dues setmanes), però realment va ser una experiència genial. Vam treballar dur, però alhora vam saber-ho aprofitar i passar-ho bé”.

Hi haurà vida a Mart?
Així doncs, el somni d’establir una colònia a Mart és més a prop? “Enviar missions tripulades a Mart és l’objectiu a llarg termini per part d’agències espacials, i també d’algunes empreses privades. Però encara falta temps per fer-ho. Hi ha un gran nombre de desafiaments que hem d’entendre amb més detall i desenvolupaments tecnològics que s’han de produir. Pel que fa als plans globals actuals, l’objectiu és desenvolupar una presència sostenible al voltant i sobre la Lluna durant la dècada vinent com a pas intermedi a futures missions tripulades a Mart durant la dècada del 2030”.

 

Fotografia: MDRS Crew 205-Maria Grulich
Text: Raúl M. Torres