T’has imaginat algun cop com seria l’escola més gran del planeta? Amb la intenció de reduir la bretxa educativa a través de la tecnologia, Profuturo s’ha convertit en una de les iniciatives d’educació digital més grans del món: arriba a gairebé tots els racons i contexts del planeta, ja siguin zones urbanes, rurals, remotes o en situació de conflicte, tinguin connectivitat o no. Impulsada per l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Telefónica, aquest any celebra el seu tercer aniversari havent aportat una educació digital de qualitat a 8,2 milions de nens i nenes de 28 països, avançant amb pas ferm cap al seu objectiu per a que tots tinguin les mateixes oportunitats.

 

 

Quan el científic i autor de la saga de novel·les Una odissea de l’espai, Arthur C. Clarke, va dir que “qualsevol tecnologia prou avançada és equivalent a la màgia”, no anava gens desencaminat. Missatges de WhatsApp, e-mails de la feina o stories d’Instagram són algunes de les eines tecnològiques que han revolucionat les nostres vides. El seu paper ara és tan transcendental que, si no sabéssim utilitzar-les, perdríem la màgia que ens uneix a la resta del món i al seu coneixement.

És impossible no fer aquesta reflexió quan parlem de ProFuturo. Aquest programa treballa per reduir la bretxa educativa acostant l’univers digital a nens, nenes i professors d’entorns amb pocs recursos de 28 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. En aquests tres anys ha arribat a 8,2 milions de nens i nens de 3.447 escoles, i ha format a 300.000 docents. Durant l’any 2019 ha enviat equipament i ha començat la formació de professors a Libèria, Ruanda i Senegal. A més, preveu iniciar la seva activitat a cinc països del Carib. I, en línia amb l’objectiu 4 de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, relativa a l’accés a una educació de qualitat equitativa i inclusiva per a tots, aspira a convertir-se en un referent mundial de la transformació i innovació educativa amb un repte ambiciós: proporcionar la milor educació a 10 milions de nens en entorns vulnerables al 2020.

 

 

L’estiu passat, el responsable de relacions amb universitats i càtedres de Telefónica España, Alejandro Chinchilla, va fer de voluntari a l’escola de la Fundación Aliñambi de Quito (Equador), una experiència que li va fer veure com la realitat de 170 infants i vuit professors feia un gir de 180 graus.

“No saber utilitzar la tecnologia és com tenir una casa sense llum ni aigua corrent. Et quedes aïllat i et perds un munt d’oportunitats”, diu l’Alejandro. Tot seguit, ens explica que durant els 11 dies de voluntariat va ensenyar als alumnes, a través de programes interactius, coneixements sobre valors i medi ambient, i també sobre com ha de ser una alimentació saludable. Segons l’Alejandro, va quedar patent que una cosa tan quotidiana com unes tauletes o uns ordinadors omplia d’il·lusió als alumnes i els motivava a aprendre. Havien començat a escriure el seu futur.

“Per estudiar, abans ens calien diners. Ara ho podem fer amb molta més facilitat, gràcies als tutorials o les plataformes educatives gratuïtes que hi ha on-lineLa grandesa de ProFuturo és que els infants tinguin la possibilitat d’arribar fins on vulguin, encara que no disposin de recursos econòmics per pagar la matrícula”, insisteix l’Alejandro.

D’entre tots els alumnes de l’escola, un dels canvis més importants el va apreciar en un grup de noies de 14 anys que també eren mares solteres. Abans de començar les classes, elles creien que no tindrien cap altre futur que ser mares i casar-se amb un home que les mantingués. Tanmateix, els voluntaris els van fer veure que, en realitat, sempre havien tingut un ampli ventall de possibilitats al seu abast. “Era important que entenguessin que no estaven limitades pel fet de tenir un fill. Que ara se’ls obria una nova porta (internet). Una porta que, per a elles, abans no existia. Quines cares feien mentre ens escoltaven!”, diu l’Alejandro.

Els voluntaris també van formar els professors. “Ara tot es fa amb la tecnologia. Com a docents, hem d’estar familiaritzats en les tecnologies de la informació i la comunicació. Hi ha una matèria millor per ensenyar als nostres estudiants?”, diu la professora de primer grau d’Educació Bàsica, Maribel Alava, quan parla d’unes eines amb les quals, segons ella, poden contrarestar els desavantatges que han acompanyat els seus alumnes des de sempre.

Com explica l’Alejandro, “molts dels nois i noies venen de famílies desestructurades i alguns estan sols a la vida”; per això, opina que l’autosuficiència els podria donar, amb el temps, més confiança en ells mateixos que els animarà a assolir les seves metes. “Alguns potser podran acabar sent els advocats, periodistes i metges que somien ser quan siguin grans”. El més important és que ja han fet el primer pas.

 

Text: Alba Losada
Il·lustracions: Magoz