“Somnis refugiats” és un projecte de fotografia per a joves refugiats o demandants d’asil a Barcelona que neix de la creença que comparteixen el fotògraf Héctor Mediavilla i el programa Art For Change de l’Obra Social ”la Caixa” que l’art ens pot ajudar a crear mons més justos, més enllà de les fronteres.

Una fotografia pot parlar quan les paraules ni tan sols existeixen. El taller que dirigeix Héctor Mediavilla pretén ensenyar tècnica i teoria fotogràfica, però també promoure la creació d’una mirada pròpia per a cadascun dels joves refugiats que van veure el seu futur truncat pel conflicte i que ara busquen nous espais per tornar a començar. Perquè mirar a través de l’objectiu d’una càmera no és només mirar cap enfora, sinó cap endins: és construir un ampli espai propi i personal a partir d’aquest fragment de món plasmat en una fotografia. Un espai on les barreres de l’idioma importen poc, ja que la llum, el color i les emocions són un llenguatge universal.

“La fotografia participativa és una eina d’integració social, de desenvolupament de capacitats i potenciació de l’autoestima, i també una ajuda per canviar la percepció limitada del refugiat”, afirma Héctor Mediavilla.

L’Osama, el Nantashri, la Marina i el Mohammed són quatre dels 11 participants de “Somnis refugiats”, projecte que es pot veure a la plaça de les Glòries de Barcelona entre el juny i el setembre del 2017. Avui ens expliquen la seva història i la seva mirada cap al futur a partir d’un objecte que han triat com a preferit. A través dels visors de les càmeres miren amb positivisme i fermesa les seves metes, que s’esforcen per aconseguir pas a pas, clic a clic.

 

 

NANTHASRI. Objecte: auriculars de música
El Nanthasri va néixer fa 25 anys a Sri Lanka, on va treballar com a dissenyador gràfic i periodista. Va ser precisament el compromís ètic i polític que va establir amb la seva professió el que el va fer fugir del país el 2009. Va arribar a Barcelona al final del 2016, i actualment estudia castellà, fotografia i cuina mentre busca feina. El Nantharsi ha triat uns auriculars de música, ja que li agrada molt relaxar-se escoltant música clàssica o transportar-se al seu país amb la música tàmil. Tanmateix, així com la música té la capacitat de transportar-te a altres llocs, la fotografia pot ajudar a crear-los. Mentre espera que li concedeixin el passaport, el Nantharsi es diverteix fantasiejant sobre el fet de ser fotògraf d’espais naturals, i recorda el seu país: “Allà hi ha molts arbres”, explica. “I si parlem d’animals, aquí només hi ha gats i gossos… A 150 km de la meva ciutat hi ha elefants!”.

 

 

MOHAMMED. Objecte: fotografia de les germanes
El Mohammed va néixer fa 30 anys a Somàlia, però les guerres el van portar a l’Aràbia Saudita, Síria, Turquia, Grècia i finalment a Espanya. Des del 2009, no sap on és la seva família. L’única cosa que s’ha mantingut constant en la seva vida és una càmera. El somni del Mohammed és arribar a ser fotògraf professional, i manté amb aquesta passió una relació molt especial: l’objecte que més aprecia és una fotografia de les seves dues germanes. “Cada vegada que em sento trist”, explica, “miro aquesta foto per recordar-me’n i desitjo que estiguin bé”. Malgrat tot, des que va arribar a Espanya, el Mohammed veu el futur d’una manera més positiva: “Aquí hi ha llibertat, la vida és molt fàcil, tot depèn de tu. Per tant, crec que a Espanya podré fer tot el que em proposi”. Pas a pas: aprendre castellà, trobar feina, seguir fent fotografies. I després? “Començar una vida aquí i intentar trobar la meva família”.

 

 

MARINA. Objecte: vambes
La Marina té 25 anys i és d’Alep (Síria), on va estudiar i treballar en l’àmbit de l’economia i el màrqueting. Va arribar a Barcelona al final del 2015 i, mentre espera que li homologuin el títol, està fent diverses feines temporals, a més de col·laborar com a voluntària en una associació d’ajuda a persones sense sostre. Aquesta experiència l’ha ajudat molt a acceptar la seva situació: “Em vaig adonar que ells tenen més problemes que jo i que són persones normals que han tingut mala sort a la vida”. S’ha de donar una oportunitat a les persones i deixar de tenir por al que és desconegut”. La Marina ha triat unes vambes com a objecte, ja que són les primeres que va comprar quan va arribar i amb què va descobrir tot Barcelona a peu juntament amb la seva germana. Aquestes vambes representen els primers passos que ha fet aquí, però la Marina té moltes ganes de continuar caminant.

 

 

OSAMA. Objecte: càmera
L’Osama té 33 anys i va néixer a Líbia, on li agradava passar els estius a la costa. Fa tres anys va canviar la platja natal per la barcelonina, on va arribar per fugir de la guerra i per operar-se de la vista després de tenir un accident, que li va suposar la pèrdua d’un ull. L’objecte que ha triat l’Osama és una càmera, ja que ara “la fotografia és l’altre ull. Em permet expressar què sento”. A més, també l’ajuda a construir relacions amb les persones: “Ara és més fàcil tractar amb la gent, perquè hi ha coses reals per parlar amb ells. Gràcies a la fotografia tenim molts amics que ens ajuden”. Sobre el futur, l’Osama projecta una mirada àmplia i optimista, ja que “falta molt per fer encara i cal anar pas a pas”: primer, aconseguir la residència espanyola; després, una feina en el seu sector (comptabilitat i màrqueting) i, finalment, retrobar-se amb la parella i formar una família.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra