Walt Disney va intentar una vegada i una altra treballar com a dibuixant del diari on era repartidor, i el van rebutjar una vegada i una altra. Tot i que no tantes com a James Joyce, que amb el llibre Dublinesos va rebre el “no” de ni més ni menys 22 editorials. I es diu que Thomas Edison va cremar mil bombetes abans de descobrir el secret perquè, en comptes d’encendre’s, il·luminessin una habitació. Anna Vives va copiar lletres durant cinc mesos abans de no fer cap error de transcripció. Però, una vegada ho va aconseguir, va saber el que volia: dissenyar un tipus de lletra amb la seva cal·ligrafia. L’Anna té síndrome de Down, però amb treball i optimisme ha acabat creant una tipografia que ha fet la volta al món.

L’Anna té 32 anys. A través dels vidres gruixuts de les ulleres mira el món amb alegria i curiositat. Transmet entusiasme a cada paraula, i el seu somriure, fort i enèrgic, és un dels que podrien omplir habitacions. Els dimarts i els dijous fa zumba, li encanta Shakira i jugar a futbol. Però la seva passió veritable és dibuixar. Seguint aquesta passió, fa quatre anys que va dissenyar una tipografia que avui dia ja acumula 10 milions de descàrregues arreu del món i que han fet servir marques com Geox, entitats com la Federació Espanyola de Natació i esportistes com Iniesta —el seu jugador de futbol preferit— o Jorge Lorenzo. La tipografia, anomenada Anna, és com ella: amable, vivaç i amb iniciativa.

 

 

“Després d’una experiència dolenta treballant en un supermercat, vam decidir que l’Anna vingués a treballar a la fundació”, ens explica en Marc, el seu germà, el seu millor amic, i també col·lega de feina. Tots dos inverteixen hores i esforços a la fundació Itinerarium, que es dedica a desenvolupar tota mena de projectes socials i inclusius: des d’una botiga de simpàtics robots fets per un noi amb atàxia fins a lligues de futbol per a joves amb discapacitat. Per al 2018, amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa”, estan preparant una websèrie protagonitzada per nois amb discapacitat “i un personatge molt famós amic de l’Anna”, ens avança en Marc.

De seguida que l’Anna va entrar a la fundació, treballant com a mecanògrafa, es va descobrir un talent: una cal·ligrafia que va entusiasmar tothom. Després de moltes hores de treball en equip va néixer Anna, per sensibilitzar sobre les capacitats de totes les persones. “Junts, sumant capacitats, ho vam fer possible”, ens explica en Marc. I des d’aquell dia, a l’Anna li han passat coses tan increïbles com ara ser nominada a Catalana de l’Any el 2012, dissenyar per a Nike i fins a escriure un llibre. Però es queda amb el record de “quan Jorge Lorenzo em va banyar amb ampolles de cava i jo li vaig dir que era un bon paio”. Va ser el 2013: ella havia dissenyat el nou casc del pilot; ell va guanyar el Gran Premi i la va fer pujar al pòdium per celebrar-ho.

“A mi l’Anna m’ha aportat moltíssimes coses”, ens explica el seu germà. “M’ha transmès valors com ara l’esforç i l’empatia, i m’ha fet una persona millor. Ella sempre està disposada a ajudar-te. I crec que tots hauríem de ser una mica més així, més humans, més reals i més autèntics”.

 

Fotografia: Laia Sabaté