Amb 50 anys eres la senyora Rosa i ara, amb 80, et diuen Roseta. Abans el metge et parlava a tu i ara, al teu acompanyant, com si tu no hi fossis. Et trien la roba i et diuen quan t’has de tallar els cabells. I ja han decidit, sense consultar-t’ho, on has de viure. Quan ens parlen del maltractament a la gent gran, acostumem a imaginar-nos-ho com una qüestió física, però aquests petits abusos quotidians tan estesos i acceptats també minen la qualitat de vida i els drets de la gent gran. Per mirar de tornar-los-els, en el Dia Mundial de Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament en la Vellesa, el programa per a gent gran de la Fundació ”la Caixa” ha transmès on-line una xerrada-reflexió, dinamitzada per la periodista Gemma Bustarviejo i amb la presència de Marijé Goikoetxea, doctora en Drets Humans; Julia Máiquez, psicòloga i dinamitzadora del taller de Bon Tracte, i Teresa Oliveras, voluntària del programa. A més, hem parlat amb Isabel Martínez, presidenta de la fundació HelpAge a Espanya, una entitat que col·labora amb el programa amb l’objectiu de sumar iniciatives que sensibilitzin sobre el bon tracte a aquesta col·lectiu.

Dius que la discriminació per raó d’edat és una de les més invisibles.
I ho dic amb tot el coneixement de causa. He estat secretària general de Política d’Igualtat el 2008 i de Política Social el 2010. I quan vam començar a elaborar el Llibre blanc de l’envelliment actiu, vaig començar a prendre consciència de la vulneració de drets de la gent gran. Vaig veure que ho tenim tot per fer.

 

Personas mayores conversando

 

Diries que som conscients de fins a quin punt som edatistes?
No. Són valors socials molt interioritzats. Encara som molt tolerants amb segons quina mena d’abusos. Ens sembla normal que els fills decideixin pel seu compte “aquest mes vens a viure a casa”, separant-la de l’entorn, els veïns, les activitats… quan la persona no vol. O que decideixen què fan amb els seus diners sense consultar-li-ho. N’hem de respectar els drets físics, emocionals i financers, el projecte de vida i el dret a decidir.

És més freqüent a Espanya que en altres països?
Mira, a HelpAge elaborem un índex de benestar de la gent gran cada dos anys —valorem la salut, l’educació, l’ocupació o l’entorn segur— i Espanya és al lloc 24 de 90. Si ens comparem amb altres països d’Europa, estem millor pel que fa al sistema públic de salut i l’entorn de seguretat (per això tants estrangers van a Andalusia o la Comunitat Valenciana a jubilar-se), però força pitjor pel que fa a compatibilitzar la jubilació amb alguna activitat productiva. La gent gran que vulgui ha de poder continuar desenvolupant activitat professional.

El coronavirus ha posat en evidència el camí que ens queda per recórrer, oi?
S’ha fet palesa la consideració social que hi havia envers la gent gran: discriminatòria i de segona. Una pregunta per reflexionar: com hauríem actuat si el col·lectiu més vulnerable haguessin estat els infants?

Recordes quan, a l’inici, sentíem allò de “no n’hi ha per a tant, la COVID-19 és letal per a la gent gran”?
I altres coses que no hem sentit públicament, però que sabem que s’han pensat, com “bé, tot això que ens estalviarem en pensions”. Jo, a les persones que han dit o pensat això, els diria que és una circumstància a la qual tots arribarem. De manera que comencem a tractar com ens agradarà que ens tractin.

Ja és ben bé que el 2020 ho està posant molt difícil a la gent gran…
Però tot i saber-se població de risc, la gent gran està demostrant una resiliència, tolerància i paciència brutals, i un gran sentit ciutadà per prevenir infectar-se i infectar, tant en residències com confinats a casa en solitud.

Fins i tot ara, ens aporten grans valors.
Solidesa, coneixement, saviesa, pau i, vaja, recursos de subsistència a moltes famílies! La publicitat ja els ha començat a veure com a consumidors. Ells també generen riquesa.

Tornant a les residències, creus que caldria replantejar-ne la gestió?
Les residències han fet el que han pogut. El que segur que cal replantejar és el sistema d’atenció. Alguns familiars i directors de residències m’han parlat de persones que feia anys que no tenien cap familiar que donés senyals de vida fins que ha arribat la pandèmia. Ens hem de replantejar el paper de la gent gran a la societat, i veure com ho fem perquè les residències no es converteixin en espais aïllats on deixem la gent gran abandonada a la sort.

El maltractament envers la gent gran és un problema amb prevalença arreu del món. Des del programa per a la gent gran de la Fundació ”la Caixa”, es duen a terme programes de sensibilització, actuació i formació per millorar el bon tracte envers aquest col·lectiu. Què et semblen aquestes iniciatives?
Col·laborar amb ells sempre és un honor. Ara mateix a Espanya no tenim cap actor social i filantròpic tan abocat a la gent gran, que hi inverteixi tants recursos, mitjans i coneixement. És així objectivament. Tant de bo continuïn en aquesta línia.

I des de HelpAge com esteu ajudant durant la pandèmia?
Com a principal organització a escala mundial i l’única especialitzada en gent gran en situacions de crisi humanitària, des de començaments de març no hem deixar d’enviar, ni una sola setmana, protocols i criteris d’actuació a residències, llars, el defensor del poble, fiscalia… I després, des de la Taula Estatal pels Drets de la Gent Gran (juntament amb la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, la Fundació Pilares, CEOMA, UDP, Creu Roja, Càritas…), hem enviat dos documents amb propostes concretes d’actuació al Govern i a les administracions públiques: un al començament de la crisi i un altre durant la desescalada. Tot i que ens hauria agradat que ens fes més cas.

De quins èxits et sents més orgullosa?
D’haver col·laborat en l’elaboració del Pla nacional de Drets Humans i el projecte de Llei d’igualtat de tracte, que aportaran més consciència social sobre els drets de la gent gran.

I quin és el pròxim objectiu que vols veure complert?
Que s’aprovi una Llei d’igualtat de tracte, que reconegui l’edat de manera clara en els motius antidiscriminatoris, i una convenció internacional sobre els drets de la gent gran per part de les Nacions Unides, ja que això suposaria indicacions clares per al Govern sobre quins drets de la gent gran haurien d’estar garantits per llei.

A tu què t’aporta aquesta lluita altruista?
Sentir-me una ciutadana activa. I tornar a la societat el que m’ha aportat contribuint, encara que sigui una miqueta, a fer que altres persones puguin viure millor i més dignament. Això no es paga amb diners.

 Com creus que seria el món si la gent gran tingués igualtat de drets?
Ens equivocaríem menys, seríem més productius, tindríem millors indicadors de desenvolupament i segur que contribuiríem a ser una societat més feliç.