“Només els que s’arrisquen a arribar massa lluny són els que descobreixen fins on poden arribar”. Aquesta frase tan inspiradora la va pronunciar el poeta Thomas StearnsEliot, i això va ser precisament el que va fer el Ricard: arriscar-se, apostar-ho tot a una sola carta per salvar la vida. I va funcionar. Després que li detectessin un càncer de colon mutat que el va deixar amb una esperança de vida de nou mesos, va decidir sotmetre’s a un tractament experimental a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, desenvolupat per la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer – ”la Caixa”. Avui, no tan sols els marcadors tumorals han desaparegut, sinó que ha après a valorar la vida.

Tot va començar poc després de fer els 50 anys: va començar a sentit malestar a la panxa, tenia acidesa d’estómac i dolor recurrent. Va anar al metge de capçalera, que va decidir fer-li una revisió completa, i de seguida va detectar un tumor al colon. Després de sotmetre’l a una operació i a una sessió de quimioteràpia tot semblava anar bé, però al cap d’uns mesos, li van tornar a trobar índexs tumorals.

 

Hombre que ríe y probetas

 

No obstant això, el Ricard no es va desanimar. Es va tornar a sotmetre a una operació i van esperar unes setmanes per veure com li reaccionava el cos. Però no va respondre com esperaven. En comprovar els resultats de les anàlisis, el metge va ser molt sincer: li va dir que els pronòstics eren pessimistes: tenia un càncer de colon BRAF mutat, un dels més agressius i amb una resposta més pobra als tractaments provats. Li van donar una esperança de vida de nou mesos.

En aquesta situació, el Ricard es va trobar amb dues portes davant seu, que el durien a dos destins oposats. La primera el duia a acceptar les previsions del metge. I l’altra, a sumar-se a un estudi de l’Institut d’Oncologia (VHIO) que s’havia de posar en marxa a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, en una unitat dedicada al càncer de colon que és a l’avantguarda mundial. La doctora Elena Élez, que forma part de l’equip que dirigeix el doctor Tabernero, li va proposar una teràpia experimental que canviava el paradigma del tractament del càncer. El Ricard va respirar fondo, va posar la mà al picaporta i va obrir aquella segona porta.

La feina desenvolupada fins aleshores a la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – Fundació ”la Caixa” indicava que la millor manera de tractar aquesta malaltia era fer un estudi genètic i, a partir dels resultats, combinar tres medicaments diferents. En aquell moment, només era una teoria raonable. Sis anys més tard, els estudis més prestigiosos confirmen la bona resposta del tractament i sembla que aviat s’aplicarà a tots els malalts amb aquesta mena de patologia.

A causa del tractament ,el Ricard ha passat moltes hores amb el personal del’Hospital Vall d’Hebron, i només té paraules d’agraïment, especialment per a les infermeres, que han estat sempre al seu costat, fins i tot en els moments més durs.

De fet, després d’aquesta experiència, ha après a valorar la vida i és conscient de la sort que va tenir en poder accedir a aquesta solució quan encara estava en una fase inicial. Avui els marcadors tumorals li han desaparegut de les anàlisis i només s’ha de continuar medicant com si fos una malaltia crònica. I, encara que té algun efecte secundari, fa vida normal. Un d’aquests efectes és que se li irrita la pell amb facilitat, però ell en fa broma dient que té més cremes que les seves germanes i nebodes.

Després d’haver treballat com a aparadorista per a grans empreses, ara és freelance i gaudeix molt del seu ofici. Tot i que, això sí, actualment la seva màxima il·lusió és poder jubilar-se, i passar uns anys gaudint de la família, dels amics i d’aquelles coses que, al final, fan que la vida valgui la pena.

 

Coneix totes les històries de la campanya Persona a persona aquí.