Amb unes ulleres de realitat virtual pots viatjar en el temps, pujar al punt més alt del Mur que protegeix els Set Regnes de Joc de trons o competir a les carreres de cotxes de Mario Kart. Però, sabies que les ulleres de realitat virtual també poden ser terapèutiques? Sota el títol El món de les emocions, l’Associació de Famílies amb Discapacitat Intel·lectual de la Comarca del Montsià (APASA) i la Fundació INTRAS han creat un programa de realitat virtual que permetrà als pacients que estiguin a cures pal·liatives viatjar des dels llits fins a paratges naturals que els transmetin calma i assossec, com platges remotes o muntanyes frondoses. Es tracta d’un dels 10 projectes que van rebre el 2018 els Premis ”la Caixa” a la Innovació Social.

 “Si un pacient a cures pal·liatives vol passejar per la muntanya, com ho fa? No pot. Sabem que aquestes ulleres no el curaran, però almenys faran que pugui gaudir més del present”, explica María José Cid, doctora en Psicologia, directora de la residència i centre de dia APASA i presidenta també de l’Asociación Española Snoezelen. A partir d’aquesta metodologia, que consisteix a proporcionar a les persones estímuls sensorials que els facilitin una sensació de benestar, l’equip d’investigació de la Fundació INTRAS ha creat entorns de realitat virtual a partir d’imatges, textures i sons pensats per relaxar els pacients.

 

 

Però a part de transportar-los a paisatges plens de calma, en el visor de realitat virtual es podran veure vídeos personalitzats dels llocs que els pacients trobin més a faltar, com ara els carrers del poble on jugaven de petits a matar, o moments que s’han perdut estant a l’hospital, com ara els últims aniversaris de les netes. No hi seran mentre bufin les espelmes, però sentir-se part d’aquesta mena d’experiències els pot ajudar a oblidar per uns moments la seva situació. “En traslladar-se mentalment a un moment de benestar, els seus nivells de serotonina augmentaran i els nivells d’estrès físic i emocional baixaran, amb la qual cosa segurament tindran més ganes de somriure, de comunicar-se i de connectar amb tothom, en comptes d’estar únicament pendents de l’estat de la seva salut”, explica la María José.

Els pacients també podran compartir els diferents universos virtuals amb les persones del seu cercle proper que els acompanyin en aquest camí, i això farà que no només hi hagi dolor i tristesa en les paraules que intercanvien. També podran comentar, per exemple, aquell vídeo en què surten banyant-se junts una nit de Sant Joan. “Per al familiar és molt més gratificant poder acompanyar el seu ésser estimat fins l’últim dia recordant amb un somriure aquests moments tan bonics que han compartit al llarg dels anys”, afegeix la psicòloga.

Ara, les ulleres estan en fase de producció i aquest any les provaran 20 pacients dels hospitals de la Santa Creu (Tortosa) i Los Montalvos (Salamanca). Si els resultats confirmen les expectatives i el finançament hi acompanya, la idea és portar aquest projecte d’I+D a molts altres hospitals. Segons la María José, “el somriure d’un pacient també és un termòmetre de la seva qualitat de vida. Per això crec que hauríem de tenir més cura de la part humana de les persones en les unitats de cures pal·liatives. El més important és fer que els pacients continuïn sentint-se persones”.

 

Text: Alba Losada