Creure en les persones, en la seva capacitat per créixer, treballar i superar adversitats, creure en un futur millor i en una societat més saludable és creure en la recerca. Xarrem amb Eduard Porta, que fa un any que està treballant en el seu projecte An Integrative Approach To Cancer Immunogenomicsal BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center) gràcies a la beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa”. Aquesta és una de les històries, de  compromís i il·lusió, que inspira la nova campanya de la Fundació que té com a lema: Nosaltres en diem ”la Caixa”.

Cada ésser humà és diferent, únic. Per això, les malalties també es desenvolupen d’una manera diferent en cada persona. Eduard Porta i Victoria Isabel Ruiz estan investigant com interactuen entre si els tres factors principals que influeixen en el desenvolupament del càncer per poder predir el tipus de càncer que tenim més probabilitats de patir i quin seria el millor tractament personalitzat per erradicar-lo.

Eduard, quins són aquests factors que poden incidir en el desenvolupament d’un tumor cancerigen?
D’una banda, hi ha les variants germinals, les que hom hereta; després hi ha les mutacions somàtiques (l’envelliment, l’alcohol, el tabac, l’exposició solar…) i, finalment, el sistema immunològic.

 

Fotografía Eduard Porta, investigador sobre el cáncer

 

Les nostres pròpies defenses?
Exacte. Quan estudiava als Estats Units investigava com interaccionen les mutacions somàtiques amb el sistema immune. Sabem que una de les millors maneres de lluitar contra el càncer és activar les cèl·lules immunològiques perquè tornin a tenir la seva funció i ataquin les cèl·lules tumorals.

Per què se’ns desactiva el sistema immunològic?
Perquè les cèl·lules cancerígens han aconseguit adquirir alguna mena de mecanisme, segurament gràcies a aquestes mutacions somàtiques, que els permet evadir la resposta immune. És aleshores quan es comença a desenvolupar el tumor, perquè el sistema immune deixa de funcionar correctament.

El més important, arribats a aquest punt, és que se’ns detecti el tumor tan aviat com sigui possible, per poder extirpar-lo?
Efectivament. Per aquest motiu, en el nostre projecte treballem per crear una eina que analitzi l’ADN heretat i predigui el risc que cada persona té de patir diferents tipus de càncer. Basant-se en això, idealment, el metge podrà dir: sabem que el teu risc de tenir càncer de cervell no és gaire alt, així que potser no cal que li prestem tanta atenció; però sabem que el teu risc de patir càncer de colon és molt més alt que en la mitjana de la població, per tant prioritzarem un seguiment perquè quan detectem una massa potencialment maligna la puguem treure al més aviat possible.

Explica’ns la vostra metodologia de treball
Som bioinformàtics, treballem amb l’ordinador tot el dia. Aquesta biologia d’anàlisi de dades passiva complementa la biologia de bata, cèl·lules i pipeta. Una de les coses que hem fet és baixar-nos les dades de mig milió de pacients de càncer (una base de dades en què han participat milers de científics d’arreu del món), als quals hem aplicat després eines estadístiques i d’intel·ligència artificial per poder crear aquest algoritme que et comentava que podrà predir, segons l’ADN heretat, el risc de càncer. També busquem gens, entre els més o menys 20.000 que hi ha al cos humà, que siguin dianes terapèutiques; és a dir, que puguem atacar amb un fàrmac per tractar la malaltia.

De quina manera t’està ajudant la beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa” a aconseguir el teu objectiu?
Aquesta beca està molt ben dotada i et permet fer projecte més grans i ambiciosos. He pogut contractar una estudiant de doctorat, Victoria Isabel Ruiz, que està contribuint molt a la recerca. Esperem poder publicar els resultats que ja hem obtingut molt aviat. El novembre, Victoria participarà en la conferència Advances in Computational Biology,feta per dones en bioinformàtica, i a mi em van convidar ja el setembre passat a una conferència sobre immunologia i càncer a Houston (EUA) per presentar els resultats obtinguts fins ara.

En quin punt està la recerca? Arribarà aviat el dia en què els metges del CAP tindran aquesta eina per predir els càncers als quals cada un podríem haver-nos d’enfrontar?
L’any ha anat força bé. Estem avançant i ja hem trobat algunes variants heretades que predisposen a fer que el sistema immunològic de diferents persones ataqui els tumors de manera diferent. Si tot surt bé, entre que descobrim l’algoritme d’intel·ligència artificial i fins que arribi al metge al CAP passaran uns 5 o 10 anys, que passen volant!

 

Text:Laura Calçada
Fotografia
: Laia Sabaté