Creure en les segones oportunitats és creure en la possibilitat de viure una nova vida. La de Ramiro Silvestre Navarro és la història d’algú que ha vist moltes portes tancades per no haver tingut accés a una formació i, en cada cop de porta, un bocí menys de confiança. Inscriure’s en el programa Incorpora de la Fundació ”la Caixa” li ha permès accedir a un lloc de treball que li ha tornat la seguretat i l’estabilitat, i també li ha obert els ulls en qüestions mediambientals. I és que Incorpora col·labora amb Ecoembes en el projecte “Reciclar per canviar vides”, que es construeix precisament sobre aquesta idea de reescriure la història de les persones més vulnerables donant-los accés a una feina a través del reciclatge. I la d’en Ramiro corrobora que creure en les segones oportunitats és creure en un futur diferent.    

De vegades, sona el telèfon i la vida es capgira. En Ramiro fa molt de temps que espera una trucada, i uns quants anys de feines temporals omplien d’incertesa aquest pare de quatre fills que somiava amb alguna cosa tan bàsica com l’estabilitat. “N’hi ha que busquen grans coses, jo a la vida he hagut de fer de tot per tirar endavant: treballar al camp, fer de sabater, fabricar esquelets de sofà, matalassos… I tot, per guanyar una estabilitat que no arribava, fins que em vaig inscriure en el programa Incorpora. Efectivament, m’ha canviat la vida i la consciència mediambiental”, explica en Ramiro.

 

Ilustración dos personas unidas rodeadas de envases

 

En Ramiro és pare de família nombrosa i viu a Villena, Alacant. Explica que al poble no hi gaires oportunitats de treball, “i encara menys per a algú sense formació, com era el meu cas”. Així que va fer tota mena de feines, “sempre recomanat per un conegut, perquè soc una persona treballadora, però totes temporals, que m’ajudaven a tirar endavant, però que no em donaven tranquil·litat a llarg termini”. I així va estar fins que va anar a l’Associació El Cerezo (Villena), una associació sense ànim de lucre que participa en el programa Incorpora i promou programes i projectes d’integració sociolaboral en economia social i solidària. Allà li van recomanar que s’inscrigués en el programa “Reciclar per canviar vides”, una iniciativa d’Ecoembes en aliança amb Incorpora, que impulsa l’ocupabilitat dels col·lectius més vulnerables en el sector del reciclatge i els residus.    

Aquest projecte genera ocupació verda, d’una banda, gràcies a la xarxa d’empreses que pertanyen al sector dels residus i el reciclatge que Ecoembes i Incorpora han teixit; i de l’altra, a un programa formatiu d’especialització en gestió de residus pensat per impulsar l’ocupabilitat dels participants. I allà en Ramiro hi va veure l’oportunitat: “Jo ja m’havia format com a mosso de magatzem: sabia emprar la maquinària i com actuar de cara al públic; també com enfrontar-me a una entrevista de treball o com fer el currículum. Després, em vaig inscriure en el programa Incorpora, i ells em van recomanar que participés en el projecte ‘Reciclar per canviar vides’”, explica.  

D’altra banda, Reciclajes Elda es va afegir a aquesta xarxa, i va ser una de les primeres empreses que es va unir al projecte, l’octubre del 2017. “La nostra feina consisteix a reciclar materials per donar-los una segona vida i aportar alguna cosa al medi ambient, així que vam pensar que per què no aportàvem també un granet de sorra a la societat donant aquesta segona oportunitat a persones que ho necessiten. Nosaltres creiem que sempre que siguis bona persona tota la resta s’aprèn, t’ho ensenyen en aquest mateix programa de formació”, ens explica Salvador Alcaraz Requena, director comercial de Reciclajes Elda. 

Així va sonar per fi el telèfon, en un dels moments més delicats a la vida del Ramiro, per donar-li una feina estable i digna (amb un contracte indefinit) a la qual ja fa dos anys que hi és. D’aquesta feina, explica que se n’emporta la tranquil·litat que buscava i una consciència mediambiental que no tenia. “Abans no era de reciclar, hi era reticent, no creia que servís de res. Dedicar-me a això m’ha fet canviar totalment, perquè he vist el que hi ha, la quantitat enorme de deixalles que generem, i ara a casa no tan sols reciclem sinó que reutilitzem. Els meus fills ho aprenen a l’escola, reutilitzen coses per fer manualitats, l’altre dia van fer una menjadora per a ocells amb testos de plàstic. Reciclem de tot: vidre, plàstic, paper…”, explica el Ramiro, que a més difon el missatge als que continuen sent escèptics.                  

“Crec que és important que s’ensenyi a l’escola mateix, perquè hi continua havent gent com jo era abans que no és conscient de com n’és, d’important, reciclar”. El Salvador ho corrobora: “No entenc que es continuï sense ser conscients que el reciclatge és fonamental, com tampoc no entenc que n’hi hagi que no creguin en les segones oportunitats. La sostenibilitat per la qual aposta el món empresarial ha d’incloure també donar aquesta nova vida als treballadors”.

Quan l’estabilitat brilla per la seva absència i cada dia és una batalla perduda, l’ànim de la tropa comença a decaure. Per això hi ha una tercera pota, tan important per a en Ramiro com la feina aconseguida i la nova perspectiva respecte del reciclatge, i és la confiança recuperada. “El més important que m’emporto d’aquest projecte, a més de la feina, és que sempre he sentit molt suport: em van cridar quan vaig fer l’entrevista de treball, fins i tot quan ja m’havien contractat a Reciclajes Elda em van continuar trucant des de ‘Reciclar per canviar vides’ per preguntar-me com m’anava i si hi estava a gust. Tot això m’ha donat confiança, seguretat i estabilitat, i també la sensació d’estar formant part d’alguna cosa més gran del que jo podia aspirar, com és la cura del medi ambient”. 

 

Text: María G. Aguado
Il·lustració: Roda