Amb la idea que no hi ha més bon ciment per reconstruir un país que una població ben formada, la Global Platform For Syrian Students treballa des de Portugal per donar formació a universitaris procedents de Síria. La contribució de ”la Caixa” permetrà a estudiants incorporar-se al sistema universitari portuguès, que se sumaran als que des del 2014 han abandonat l’infern siri i han pogut completar els estudis gràcies a aquesta iniciativa.  

La idea de la Global Platform For Syrian Students va néixer el 2013 sota l’impuls de l’anterior president de Portugal, Jorge Sampaio, quan era alt representant de l’ONU per a l’Aliança de Civilitzacions. La secretaria general de l’organització, Helena Barroco, considera que es tracta d’una “prioritat estratègica” per al futur del país, massa vegades ignorada perquè l’atenció de l’ajuda en formació se sol centrar en l’educació infantil.

Els 45 primers estudiantes siris van arribar el març del 2014 i “a partir d’aleshores vam començar a buscar nous socis per finançar i ampliar el nostre consorci acadèmic”, ens explica la secretaria general. El programa s’assenta en tres pilars fonamentals: la xarxa de socis, el consorci acadèmic i un fons d’emergència per a financiar les beques.

 

 

Gràcies a l’ampliació constant de socis, el nombre d’estudiants siris acollits ha augmentat significativament, i en aquest sentit, Helena Barroco destaca el paper de la fundació: “La nostra relació amb ”la Caixa” va néixer l’any passat i s’ha convertit molt ràpidament en un soci important, ja que gràcies a la seva aportació 50 alumnes podran seguir amb la seva formació durant els dos anys vinents.

La selecció dels alumnes es basa en primer lloc en criteris acadèmics, és clar, però l’Helena en destaca d’altres: “apliquem el que anomenem el criteri cívic: per avaluar en quina mesura aquests estudiants tornaran a la societat els coneixements adquirits ens fixem en si estaven involucrats en activitats comunitàries al seu país.” Un altre criteri que adopta l’organització és del risc que corrien aquests estudiants a Síria, segons la zona en què vivien o la seva situació personal. Finalment, pel que fa a perfils similars, “hem mirat de donar prioritat a les noies, tenint en compte que la seva situació és més complicada a causa dels matrimonis forçosos, per exemple, i en general a la delicada situació de la condició femenina.”

Els estudiants repartits en totes les universitats i politècniques portugueses (per a aquest curs està previst que alguns s’incorporin a universitats espanyoles) reben una ajuda valorada en 7.100 euros anuals per cobrir les despeses de matrícula (si és necessari) i allotjament, i disposar d’entre 300 i 350 euros mensuals per a dietes.

Pel que fa a l’adaptació, Helena Barroco considera que ha estat “excel·lent” i que, en general, el seu cas no és gaire diferent del dels estudiants Erasmus, tot i que amb alguns matisos importants. “Aquests alumnes són conscients de l’oportunitat que se’ls ofereix i s’ho prenen molt seriosament. Però també són més vulnerables psicològicament perquè les seves famílies a Síria corren un perill constant, així que cal prestar-los una atenció molt propera.”

L’idioma tampoc és cap escull insalvable, ja que a partir dels estudis de segon cicle es fa servir indistintament l’anglès i el portuguès. “En canvi, els estudis de primer cicle es fan només en portuguès, però això és fàcil de compensar amb una mica de bona voluntat i flexibilitat. Un alumne em va dir que Google Translator s’havia convertit en el seu millor amic!”, diu l’Helena rient.

Si parlem d’intercanvi cultural entre portuguesos i siris, la responsable de la plataforma considera que “tothom hi guanya”. Si d’una banda, els avantatges per als estudiants són obvis, ells també tenen molt per aportar a la societat portuguesa i ens en dona un exemple. “Amb la necessitat de reconstruir la vella Alep, la Universitat ha incorporat una línia de recerca referida a la reconstrucció d’habitatges socials en zones de guerra, que fins ara no tenia.” Després hi ha l’aspecte cultural i gastronòmic, sempre molt donat a l’enriquiment mutu. De fet, un estudiant siri ha obert un restaurant siri a Lisboa juntament amb companys portuguesos i l’èxit ha estat rotund.

71 estudiants ja han acabat els estudis i estan treballant en el seu sector, però mentre continuï el conflicte a Síria no poden tornar al seu país. “La nostra idea és que tornin a Síria quan acabi el conflicte, però no sabem quant durarà. A més, són gent lliure, qui sap cap a on els portarà la vida: un d’aquests estudiants es va casar amb una noia portuguesa!”

En l’era digital i de la mobilitat, cal ser conscients que poden marxar, tornar, marxar un altre cop i sobretot que, com diu l’Helena Barroco, “hi ha moltes maneres d’ajudar el país: pots contribuir perfectament a reconstruir-lo des de fora.”

 

Text: Raul M. Torres
Il·lustració: Joan Alturo