Com han de ser les escoles del futur? I el paper dels algoritmes a les nostres vides? Com podem aconseguir avançar tecnològicament sense deixar fora ningú? La clau per millorar en el futur és treballar en el present. Per fer-ho no hi ha res millor que parar-se a observar la realitat actual, valorar-la entre experts i decidir cap a on hem de dirigir els esforços. Això és precisament el que s’ha fet en l’última sessió del cicle de conferències “Horizons”, organitzat per l’Associació de Becaris de ”la Caixa” en col·laboració amb l’Observatori Social de ”la Caixa”.

“D’aquí a tres anys podrem guanyar la batalla al càncer”, “L’operació sortida i tornada no ha registrat cap embús ni víctima mortal”, “Les grans ciutats tenen un impacte mediambiental zero”… Tots aquests titulars de premsa imaginaris estan més a prop del que creiem, segons Núria Oliver, experta en intel·ligència artificial, doctorada pel Media Lab del MIT amb una beca de ”la Caixa” i directora de Recerca en Ciències de Dades a Vodafone.

Per a Oliver, la tecnologia és enormement prometedora, sempre que superem l’aversió al risc (provar coses noves comporta aprendre dels errors), apostem per la divulgació científica i comptem amb els experts per prendre decisions informades. “En educació, el repte és adaptar l’aprenentatge a l’alumne. En medicina, convertir-la en predictiva, preventiva, personalitzada. En comunicació, passar del texting a un sistema multisensorial, tan ric en comunicació no verbal com el cara a cara”, explica l’experta, que no para de recordar-nos que el futur ja és aquí. “Ja hi ha cotxes sense conductor, ja reconeixem emocions d’una persona davant d’un anunci o pel·lícula, fins i tot en persones autistes, i ja controlem drons o cadires de rodes només amb el pensament. Potser en el futur, gràcies a l’estimulació no invasiva del cervell, podràs saber fins i tot el que estic pensant!”, va dir Oliver davant dels assistents a la xerrada, titulada “Prenent el pols al futur: cap a on va la nostra societat?”.

Una altra de les participants va ser la doctora en Ciències de l’Educació Mònica Freixas, qui va aprofundir en els propers reptes educatius. “El paper del professor ja no és transmetre el coneixement, sinó facilitar que els alumnes continuïn aprenent tot sols. El repte és aconseguir la personalització de l’educació amb metodologies més actives, que aconsegueixin un aprenentatge més profund”, va assegurar mentre convidava a la reflexió: “I com reestructurarem el temps i l’espai dels centres educatius per aconseguir-ho? Haurem d’establir estructures més flexibles i comptar amb directors en procés d’innovació constant”, va apuntar.

Però si l’educació i la tecnologia són dues grans “potes” de la taula de l’evolució humana, les altres dues, sens dubte, són la cultura i la inclusió social. Per parlar de la primera, la jornada va comptar amb l’artista i assessora de cultura del World Council of Peoples de les Nacions Unides Gema Álava, qui ens va explicar la relació entre art i tecnologia. “De vegades la tecnologia juga en contra de la intuïció. Necessitem crear espais per a la intuïció. Trencar estereotips i atrevir-nos a parlar i a equivocar-nos”, animava. I per parlar d’inclusió, els organitzadors d’“Horizons” van convidar Inmaculada Cubillo, de Cáritas Española, qui ens va parlar de la importància de la comunicació per superar l’exclusió social. “Abans dèiem ‘els sensesostre’, però ara diem ‘persones sense llar’. Construïm una altra mena de paraules i amb això canviem la mirada perquè el futur no deixi ningú enrere”.

 

Text: Ana Portolés