“La teva llibertat acaba on comença la de l’altre”, diuen. Però, què és la llibertat? Pregunta-ho a qui tinguis a mà i, probablement, es perdrà en abstraccions. No és fàcil reconèixer el que sempre has tingut. Les persones privades de llibertat, en canvi, segurament ho tenen més clar. Per a ells, el primer per recuperar-la és sortir del centre penitenciari. Obvi. Però el segon, igual de bàsic o més, és sentir que formen part de la vida social: recuperar l’autoestima, envoltar-se de gent que els dona suport i trobar feina. Desenvolupament personal, relacions humanes i ocupació són precisament els tres pilars de Reincorpora de ”la Caixa”, un programa que busca que els interns puguin, quan hagin complert la condemna, construir un futur millor no tan sols per a ells, sinó per a tothom.

Per reinserir-se en la societat i gaudir plenament de la llibertat, tenir feina és fonamental. I per trobar-ne, saber escoltar, estar disposat a treballar en equip i a respectar els altres és tan important —o més— com saber anglès o dominar les xarxes socials. Ningú no voldria a la seva empresa algú capaç de recitar Shakespeare de memòria, però que no sabés tractar amb els companys…

 

 

Per això, les iniciatives en què participen les persones privades de llibertat que formen part de Reincorpora van més enllà del món professional. Així, a més de formar-se, rebre l’assessorament dels tècnics d’inserció laboral i fer pràctiques en empreses, en un curs de vela els interns s’adonen que per conquerir el mar primer cal saber treball en equip, i escrivint poesia o pintant un mural en grup, que la creativitat també és essencial a les nostres vides. Als tallers d’educació financera, en canvi, aprenen que saber gestionar els ingressos és tan important com tenir-ne.

A més, els interns també fan serveis a la comunitat. Es tracta d’activitats en què es troben cara a cara amb el món i on són ells els qui han d’ajudar els altres: des de fer manualitats per finançar teràpies i tractaments per a nens autistes fins a organitzar un curset de cuina per a persones amb síndrome de Down.

Per damunt de tot, a través d’aquests serveis a la comunitat els interns aprenen una cosa que no cap en cap pissarra, una cosa que només es pot aprendre relacionant-te amb el món. Aprenen que, en una societat, la llibertat —o, el que és el mateix, la integració— comença per respectar la llibertat de l’altre. Com deia Nelson Mandela, qui va passar 27 anys en una cel·la, “ser lliure no és només deslligar-se de les cadenes d’un mateix, sinó viure d’una manera que respecti i millori la llibertat dels altres”.