“Les coses boniques s’han d’explicar. I a IFEMA en van passar moltes, de coses boniques”. Aquest és el motor que ha empès l’Ana Ruiz, infermera del SUMMA 112 de Madrid, a plasmar el que va viure a l’hospital de campanya que es va muntar durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19 a Espanya. Començant per la creació de la biblioteca Resistiré: una idea que va sorgir de la seva passió per la lectura i la necessitat d’acompanyar tots els pacients als quals no podia dedicar més que uns minuts per subministrar-los medicació o posar-los oxigen. Libros que salvan vidas és el títol sota el qual l’Ana, de Valdepeñas i filla adoptiva de Madrid, ha recollit els moments més humans i solidaris que es van viure a IFEMA, i que li ha valgut el Premi Feel Good 2020, que atorguen conjuntament la Fundació ”la Caixa” i Plataforma Editorial. Una petita joia que estarà disponible a les llibreries l’11 de novembre vinent.     

Històries que aixequen l’ànim és l’esperit del Premi Feel Good. I malgrat els moments durs que l’Ana va viure a IFEMA durant els mesos de març i abril, això d’històries que aixequen l’ànim li va com l’anell al dit. “Soc una persona positiva per naturalesa, així que sempre en trec alguna cosa bona del que passa al meu voltant”. Tot i que el que passava al seu voltant el 22 de març no era precisament agradable. “Recordo que van muntar l’hospital de campanya en un temps rècord. Jo vaig entrar el 24, i aquell mateix dia em vaig adonar que es necessitarien llibres”.

 

Ilustración de Ana Ruiz, ganadora premio literario Feel Good

 

L’Ana diu que la lectura, per a ella, és una manera de viatjar a llocs als quals d’altra manera no arribaria, que llegeix fins i tot el que no li agrada, perquè de qualsevol lectura en treu alguna cosa positiva. I va pensar que tenir llibres a prop podria aixecar l’ànim dels pacients, que anaven arribant a dojo. “Els primers dies a IFEMA els vaig passar treballant al mòdul 5. Érem dues infermeres i un zelador al torn de nit per a 63 pacients. A alguns d’aquests pacients els deixava plorant, tot sols, perquè no teníem temps d’asseure’ns amb ells i fer-los companyia. Per això vaig pensar de seguida en els llibres, que tant m’acompanyen a mi”. 

Així que dit i fet. L’Ana va cridar les seves companyes del club de lectura per recopilar exemplars, mentre els seus superiors donaven el vistiplau a la iniciativa de muntar una biblioteca al bell mig de l’hospital de campanya. “En tres dies ens van arribar més de 3.000 llibres. També vam preparar passatemps i bolígrafs per poder entretenir els pacients més lleus”.              

El dia 30 de març la biblioteca Resistiré va quedar oficialment inaugurada. I a partir d’aquell dia, una riuada de donacions va desbordar IFEMA. “Ens arribaven llibres de les editorials, des de Bibliometro, de persones anònimes que els compraven per internet i els enviaven a nom meu a IFEMA… va ser brutal”. I fins i tot s’hi van afegir nom de les lletres: autors com José María Casas Santero, Curro Cañete, Sonsoles Ónega o José Luis Molinero també ens van enviar exemplars. 

Va ser aleshores, amb aquesta onada de solidaritat, quan l’Ana va començar a treballar més alleugerida. “No hi ha res millor en aquest món que sentir que un pacient se sent cuidat, emparat. Sentien l’escalfor humana que aportàvem a la nostra feina. I muntar-los la biblioteca va ser un dels gestos que més va humanitzar els pavellons d’IFEMA”.

Aquesta humanització es va endinsar fins i tot en els caràcters més esquerps. “Vaig tenir un pacient al qual no hi havia manera d’arribar. No volia saber res de ningú, estava enfadat amb el món. Així que una nit, donant un cop de mà a un company tècnic que no tenia temps ni de portar a diversos pacients al lavabo, l’hi vaig portar jo. I vam passar per davant de la biblioteca. L’havíem posat de manera estratègica perquè estigués en un lloc de pas. Vaig intentar entaular conversa i no hi va haver manera. Continuava emmurriat, així que quan vam passar per davant dels llibres, tornant al seu llit, li vaig explicar la iniciativa. Però em  va dir que no volia llegir. Jo hi vaig insistir. Li vaig oferir El Principito, que és fàcil de llegir i no és llarg. Li vaig dir que era com una medicina, que ho provés. Tan bon punt va llegir el llibre va començar a parlar amb el pacient del costat. De sobte, es va treure de sobre la soledat i va canviar molt d’actitud. Fins i tot vam acabar rient junts”.                         

D’històries com aquesta, en té a grapats, i les ha deixat escrites a Libros que salvan vidas. La cultura cura, perquè fa una companyia que en moments de soledat ajuda molt. Així que la meva intenció amb aquest llibre és compartir totes les coses bones que han passat, continuar ajudant, repartint històries positives”.    

De totes aquestes experiències escrites, de les quals confessa que mai va pensar que arribarien a sortir de l’ordinador, l’Ana es queda amb els deures que alguns li van posar durant l’estada a IFEMA. “Hi va haver molts pacients que em van recomanar llibres a mi. I he procurat llegir-los tots. Un llibre és un regal, i gaudir de totes les recomanacions que em van fer és el millor gest de respecte que puc tenir cap a aquestes persones”.

 

Text: Itziar Lecea
Il·lustració: Alexis Bukowski