Et poden parlar de filosofia o d’astronomia amb teories i números en una pissarra o et poden llegir el conte del nen que va caure de l’asteroide B 612 a la Terra en busca de respostes. El cervell necessita emocionar-se per aprendre. La creativitat, la imaginació i la narrativa —les històries— fomenten el record a llarg termini. I això és el que pretén el concurs per centres educatius Fem contes de ciència.

La setzena edició d’aquest concurs organitzat per la plataforma educativa EduCaixa busca estimular l’interès pel pensament científic en els estudiants a través de l’escriptura. Perquè expressar una idea en una narració, un conte, ens ajuda a entendre-la, a fer-la nostra. S’estimulen competències lingüístiques, en matemàtiques, ciència i tecnologia, alhora que es fomenta la creativitat. Així, els nens i les nenes d’avui podran ser els enginyers, els programadors, els neuròlegs i els astronautes del futur.

La convocatòria del 2018 és oberta i s’admeten originals fins al 6 d’abril. A continuació et deixem el relat guanyador de l’any passat, escrit per nens i nenes de 2n de primària de l’Escola Poble-sec de Barcelona.

 

 

Hi havia una vegada, en una escola que estava a dalt d’una muntanya, un grup de nens i nenes molt especial. Eren els científics i les científiques.

Tenien com a mascota de la classe un coet amb ulls i boca de color vermell i blau. També tenia un líquid que es movia i semblava gasolina. Podia arribar a totes les galàxies, és a dir, marxar fora de la Via Làctia. A més, tenia molta turbo pulsió i podia anar molt de pressa.

Un dia, uns nens i nenes de la classe van veure a les notícies que els científics havien descobert set planetes nous. Li van dir emocionats a la mestra i ella els va posar la web de Trappist-one i els ho va explicar. També van fer un petit experiment. Van tancar les llums, van abaixar les persianes i van posar un petit planeta de plastilina en un pal. La llum dels foradets de la persiana brillava molt. Van passar el planeta de plastilina per davant dels foradets de la persiana i es notava molt bé quan passava per davant. En canvi, quan passava per davant del forat de la finestra de la porta de la classe, costava més de veure. El Trappist-one és una estrella petita i per això els planetes grans que passen per davant es veuen molt bé.

Els científics i les científiques amb tanta informació nova estaven bocabadats. Van decidir investigar els set planetes nous i van veure, com els científics de les notícies, que el planeta F era el planeta on podia haver-hi vida, perquè era un planeta de roca i semblava tenir aigua i temperatura càlida.

Van fer una assamblea i van decidir fer un coet de veritat de la seva mascota de classe. Van utilitzar metall reciclat, li van posar una petita ràdio per parlar amb la terra i molts comandaments. També van posar una màquina que donava aigua i menjar i un botó que premien i desapareixia la gravetat al coet, els objectes no flotaven i podien veure aigua i menjar tranquil·lament. Van pensar en tot, fins i tot, en el port aterratge, les lliteres i la càpsula d’emergència per tota la classe!

Quan ja el van tenir acabat, van transportar el coet a la plaça del Sortidor i van portar una màquina “engrandidora”, que disparava rajos làser. Aleshores, un raig va sortir disparat cap al cel i l’altre cap al petit coet que va anar engrandint-se a poquet a poquet i després cada vegada més ràpid, fins que va parar. Llavors, els científics i científiques es van quedar asseguts a terra bocabadats.

Van agafar tot tipus d’estris i objectes per sobreviure a l’espai. Quan ho van tenir tot, van agafar la roba d’anar a l’espai, és a dir, el vestit espacial i ja estaven preparats!

Ningú sabia pilotar però havien fet un botó automàtic de conducció. Per un micròfon van dir: Rumb al planeta F! Alguns nens tenien por, altres eren una mica més valents. Durant el viatge, van passar per una pluja d’asteroides i van activar un camp de protecció d’emergència.

Quan per fi van arribar al Planeta F, van trobar vida! Allà van descobrir una planta raríssima. Era una planta tòxica i no van tocar-la. També feia música i caminava, això els va fer riure molt. Però quan la van estudiar bé, van veure que era bona i va fer una flor molt bonica. Un dia al fer-se fosc, van començar a caure unes gotetes negres com de pluja. La planta va parlar i va dir:

-Veniu a conèixer la meva civilització. Estarem protegits perquè allà mai plou.

Els científics i les científiques van decidir que tornarien a la terra i escriurien un conte sobre la planta rara que tant els havia ajudat. El llibre el van acabar per Sant Jordi, i diuen que fins i tot va venir una parella d’astronautes a comprar el llibre.

FI

 

Nota: Els nens i nenes no poden anar a l’espai, però hem escrit aquesta història de ciència-ficció per poder somiar que un dia treballem de valent i ho aconseguim.

 

Il·lustracions: Alexis Bukowski