Ser “nen Ruta” a Sevilla és una condició vital que acompanya cada dia a gairebé mig centenar de menors en risc d’exclusió social i que pot marcar de per vida, en positiu. És el cas d’Almudena Martín, de 48 anys, avui tresorera i treballadora social a l’associació Rutas de Sevilla, que treballa al Polígon Nord de la capital andalusa. De petita, l’Almudena va trobar en aquesta institució, que té el suport del programa CaixaProinfància, una alternativa al carrer. “Jo vaig aconseguir arribar a la universitat, mentre que la major part dels amics del barri queien en la droga”, rememora. Avui torna al seu entorn tot el que va aprendre gràcies a haver escollit la ruta correcta.

L’Almudena va arribar amb la seva germana a Rutas de Sevilla a la dècada dels 80. “Necessitàvem un espai per estar-nos-hi i que ens permetés sortir al carrer. Era una època molt dura, el barri estava fatal i molts dels companys de classe van caure en la droga, i fins i tot alguns van anar a parar a la presó”. L’Associació l’havia fundat el 1976 l’orde de les Carmelites de la Caritat de Vedruna —avui és aconfessional— per atendre infants, adolescents i joves amb escassíssimes oportunitats socials en els entorns desafavorits del Polígon Nord i La Bachillera, oferint-los “reforç educatiu i un lleure saludable”.

 

 

Després de més de 40 anys d’activitat a l’extraradi de la capital andalusa, han creat una xarxa de joves i adults que van ser en el seu dia “nens Ruta”. Tots ells mantenen un fort vincle amb l’associació que va aconseguir apartar-los del pobre destí que molts tenien marcat quan van néixer, i gràcies a la qual, a més, han aconseguit emprendre projectes personals i professionals de màxima integració social.

“La nostra associació ha fet una aposta clara per aquests nois i noies, i el nostre compromís i posicionament està al seu costat. És la nostra manera de dir ben fort que no estem d’acord amb aquest sistema que exclou i estableix una jerarquia social, econòmica i cultural entre dominants i dominats. Creiem en la possibilitat del canvi social i de la transformació en benefici dels més desafavorits”, assegura Irene Castilla, coordinadora de l’associació i pedagoga, que, juntament amb l’Almudena, passa els dies d’estiu amb el mig centenar de nois d’entre 6 i 18 anys que actualment reben atenció a Rutas de Sevilla, institució que s’acull des de fa més d’una dècada al programa de lluita contra la pobresa infantil CaixaProinfància.

Rutas ha triat aquest estiu un antic internat a la veïna localitat gaditana de Sanlúcar de Barrameda per celebrar un campament d’estiu en el qual els nens “puguin desconnectar uns dies”. “Molts d’ells mai no han vist la platja, gairebé no han sortit dels tres carrers del barri, i això els obre la ment”, expliquen.

Alguns dels monitors que treballen amb aquests nois, com en el cas de l’Almudena, treballadora social, són antics alumnes de l’associació que volen tornar a aquest col·lectiu tot el que els ha ofert i es dediquen durant les vacances a donar un cop de mà al campament: “Tenim una relació molt estreta amb tots els infants, i molts d’ells, quan arriben a l’edat adulta, no se’n van, van incorporant-hi els germans i mantenen el vincle amb l’associació per sempre”, explica l’Almudena, que és un d’aquells clars casos d’èxit: una nena que va poder anar a la universitat vivint i estudiant en un entorn completament advers.

“La canalla es passa l’any somiant i planificant el campament: la seva vida diària és molt dura en molts dels casos, amb famílies desestructurades, mares absents i pares a la presó, entorns de maltractaments i cap valor que els inculqui l’estudi o el desenvolupament d’una activitat professional”, explica la Irene, per a qui aquest campament , com també la resta d’activitats diàries durant el curs, els ofereix afecte i normes: límits”.

“Els límits els donen seguretat, estan acostumats que ningú no se n’ocupi, ens arriben amb una absència completa de normes de conducta, i entenen això com una forma de sentir-se importants per a algú: sempre els diem que, si no ens importessin, també ens seia igual que fessin el que volguessin”, assegura la Irene.

D’aquesta manera, dins d’aquesta filosofia de treball, a Rutas de Sevilla és tan important la feina de reforç acadèmic com “manejar la part emocional, transmetre’ls la nostra preocupació per ells i estimar-los, simplement”, asseguren les coordinadores. “On hi ha una ruta, hi ha un amic, diu el lema d’aquesta associació en què l’Almudena Martín, Irene Castilla i Mar Montiel formen un breu organigrama de treball que a elles no els pesa: “És una feina molt vocacional, implica moltes hores i és una dedicació a la vida. Més que una professió, és la nostra manera de ser al món”, asseguren.

 

Text: Amalia Bulnes
Fotografia: Alfonso Vázquez