L’any 1985, l’Assemblea de les Nacions Unides va instituir el 5 de desembre com el Dia Internacional dels Voluntaris per reconèixer la tasca, sovint invisible, dels milions de persones al voltant del món que donen part del seu temps a causes solidàries. A través de la seva xarxa de voluntariat corporatiu i dels seus programes i aliances amb associacions amigues, a ”la Caixa” cada dia s’impulsen centenars d’activitats de voluntariat. Avui hem volgut reunir quatre d’aquests voluntaris per descobrir com viuen una realitat en la qual ningú no sobra.

JOSEP: Sempre havia tingut clar que quan em jubilés no estaria assegut en un banc esperant l’hora de dinar. La meva primera activitat com a voluntari va ser una visita al Museu de la Xocolata amb un grup de joves amb una discapacitat   psíquica. Va ser dur. Quan vam acabar, vaig pensar que no ho havia fet bé i que era millor no repetir-ho. Però després, per sort, vaig decidir tornar-ho a intentar i fins ara! Ara soc membre de la junta de Voluntaris de ”la Caixa”. Gestiono activitats –com curses solidàries– a l’àrea de Barcelona i acompanyo diversos col·lectius a CosmoCaixa i al Museu del Barça.

M. ROSA: Jo vaig treballar tota la vida com a auxiliar tècnica sanitària a la Clínica del Remei de Barcelona. Ara estic jubilada i soc voluntària del Programa per a l’Atenció Integral de Persones amb Malalties Avançades. M’agrada molt la receptivitat de la persona malalta a les meves visites. Veig que les persones ho necessiten, ho celebren i ho demanen. Cada vegada que em veuen pregunten: “I vostè, senyoreta, quan tornarà?”. Sento que estic acompanyant persones en uns moments molt difícils i que els aporto coses positives.

ROSER: Jo tinc un interès especial en l’àmbit educatiu, cada setmana tinc l’oportunitat d’estar amb infants en una orquestra comunitària. Toquem junts músics adults i petits. I fa dos anys vaig estar en un voluntariat internacional, a través del programa CooperantsCaixa, a la selva de Perú. Vam treballar en un projecte d’educació digital en una escola. Ensenyàvem a fer servir tablets a alumnes de primària. Va ser una experiència increïble, impressionant.

M. TERESA: Per part meva, he estat voluntària en aules hospitalàries durant 14 anys i ara soc la presidenta de l’Associació de Gent Gran Voluntària (ASVOL) que, en conveni amb ”la Caixa”, reuneix 700 voluntaris de més de 60 anys. Algunes persones quan ens fem grans pensem que ja no som útils. Però jo crec que ho podem ser molt. I molts ens n’adonem precisament quan fem voluntariat.

 

 

JOSEP: Jo la veritat és que em sento molt útil i m’ho passo molt bé a les visites que faig al museu amb infants de 7 a 10 anys que t’estiren la roba per fer-te preguntes, o xerrant amb persones migrants. Arribes a casa content per una cosa tan senzilla com un somriure o una mirada.

M. TERESA: A mi el voluntariat, sobretot, em dona vida. Diria que soc la més gran dels que estem aquí, i el voluntariat em demostra que encara puc aportar la meva experiència. A més, amb els anys m’he adonat que comences pensant que ho fas per ajudar els altres i després veus que realment t’estan ajudant ells a tu. En moments de la vida en què tens algun problema, el voluntariat t’ajuda a tirar endavant.

ROSER: És una experiència compartida: aportes, però també reps moltíssim. El més important és provar-ho i trobar l’àmbit del teu interès en què et sentis més còmode i puguis aportar coneixements i experiència. No és tant la quantitat de temps, sinó la qualitat del temps que hi inverteixes.

M. TERESA: Exacte. A ASVOL pots triar des d’ajudar interns en tercer grau a reinserir-se, fins a jugar amb infants d’aules hospitalàries, visitar persones que estan fent rehabilitació o malalts de llarga estada, acompanyar gent gran a festes… Només amb escoltar, ja saps que has fet alguna cosa bona per a ells.

M. ROSA: S’ha de saber escoltar i acompanyar, ser humil i afectuosa i, sobretot, deixar que l’altra persona s’expressi.

ROSER: Totalment d’acord. L’escolta activa i l’empatia són factors molt importants en l’experiència del voluntariat.

M. ROSA: Caldria conscienciar les persones des de petites, a l’escola, perquè coneguin la possibilitat de fer-se voluntaris i vegin que poden fer un gran bé a la societat. Hi ha una sèrie de temes que haurien de ser una assignatura a l’escola i el voluntariat considero que n’és un. Per a mi ha estat una lliçó.

ROSER: És veritat que les persones que estudien o treballen han de trobar el temps i, sobretot, allò pel qual tinguin un interès especial. La motivació.

JOSEP: En general, sempre pots trobar una o dues hores a la setmana. Ara les universitats fins i tot compensen hores de voluntariat amb crèdits. L’avantatge que trobo en el nostre voluntariat és que tens la llibertat de triar les activitats que vols i el nivell de compromís. Hi ha activitats recurrents, que duren tot un curs escolar, d’altres són puntuals…

ROSER: Per a mi el Dia Internacional dels Voluntaris és important precisament perquè dona visibilitat a aquesta experiència i pot ajudar a fer que les persones es motivin a provar alguna activitat que segur que els aportarà nous elements en les seves vides, inesperats i molt enriquidors.

M. TERESA: Jo sempre dic a tothom: no et quedis a casa, fes alguna cosa. Si no t’agrada aquesta mena de voluntariat, fes-ne un altre. Però fes alguna cosa i surt de casa. El voluntariat et torna molt més del que dones.

JOSEP: Per ser voluntari només et cal tenir la voluntat de ser-ho, tan fàcil com això.

 

Text: Laura Calçada
Fotografia: Carla Step