El coronavirus ens ha canviat la vida a tots, no precisament a millor. Però com deien les àvies, “si la vida et dona llimones, fes llimonada”. Amb aquest leitmotiv al cap s’ha reinventat el projecte teatral También Estás Aquí, seleccionat a la convocatòria d’Art for Change ”la Caixa” del 2019. La idea original era construir una peça teatral que barregés persones amb trastorn i sense de l’espectre autista (TEA). Arran de les mesures de confinament, l’equip artístic va decidir viatjar als anys 40 i crear una obra de radioteatre. “Com diu la directora, Paloma de Pablo, “a tots ens han donat llimones a la vida, i l’important és veure què fas amb aquestes llimones: si decideixes oprimir-te, reprimir-te i plorar amb l’àcid, o a l’inrevés, esprémer-les, treure’n el suc i gaudir de la llimonada”.               

Paloma de Pablo és mestra d’educació infantil, logopeda i, sobretot, actriu. Aquesta valenciana resident a Madrid va descobrir el teatre social durant un Erasmus a Helsinki quan era estudiant a la Reial Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid. Va quedar fascinada. I al projecte de final de carrera va decidir fer un monòleg d’una nena amb síndrome d’Asperger. Durant el procés de recerca i documentació per crear el personatge, es va posar en contacte amb l’Associació Asperger Madrid i va acabar de voluntària. “Em vaig enamorar dels nois, de la seva manera de veure la vida. Va ser realment aquell monòleg el que em va acostar al món de l’autisme”.

 

Una obra que combina radio y teatro

 

El 2015, als nois de l’entitat se’ls va preguntar quina activitat els venia més de gust, i la resposta més popular va ser “teatre”. “A tots ens va sorprendre”, diu la Paloma, “perquè una de les dificultats de les persones amb TEA és la interrelació social, i és clar, el teatre és pura exposició i pura empatia”. Van dur a terme l’activitat, que va ser tot un èxit, tant per als nois com per a les famílies, que els observaven en escena i no es creien que el seu fill o filla fos capaç de memoritzar un text o determinades accions i exposar-se davant de 50 desconeguts. “Va ser una experiència meravellosa, que em va portar finalment a crear También Estás Aquí.”

El projecte amaga al títol les sigles de l’autisme (TEA) i pretén que tota la societat sigui partícip d’aquest món. Per a la Paloma, és una manera de dir-los “vosaltres també sou aquí, esteu compartint aquest planeta amb persones amb TEA. Així que mirem de ser tots una mica més empàtics”.

En paraules de la dramaturga Nieves Rodríguez Rodríguez, “También Estás Aquí es una narració coral en què la gestualitat i la poesia es fonen. Un univers que pretén destruir les fronteres entre allò que anomenem normal i diferent. Un mirall que ens permet posar-nos en la pell de les persones amb síndrome d’Asperger quan s’enfronten a moments quotidians a la família, l’escola o la feina. El projecte pretén sembrar una llavor d’esperança i veure com creix un arbre.”

En origen i de manera resumida, el projecte consistia en assaigs i tallers presencials, a més de visites d’artistes convidats —l’actor i director Jesús Cracio, el ballarí Andoni Larrabeiti, Ramón Langa (la veu en espanyol de Bruce Willis) i Jesús Vidal (Campeones). També tenien previstes tres sessions amb familiars, estudiants i empreses per conscienciar aquestes tres grans potes en la vida de qualsevol persona. “La família és la primera relació que establim en la vida, per això és tan important”, afirma la Paloma. “Després en la etapa escolar moltes persones amb TEA pateixen assetjament i cal que els estudiants se sensibilitzin. Finalment, en l’àmbit laboral, és dificilíssim que una persona amb TEA aconsegueixi feina. I ells la necessiten per poder-se independitzar”.

Els assaigs van començar el novembre i el compromís dels participants amb el projecte ha estat màxim. No han faltat cap dia (tret de força major) i han après moltíssimes coses: en l’aspecte corporal, motiu, sensorial, a treballar en equip, a confiar en si mateixos i tota mena d’habilitats socials que els poden facilitar la integració plena. A més, segons la directora, “per a ells, el fet d’establir relacions amb persones que no tenen TEA suposa una injecció d’adrenalina molt bèstia, perquè totes les activitats que acostumen a fer són en associacions que estan fetes per i per a persones autistes. Així que sortir de la bombolla amb aquest grup mixt de teatre els dona ales per volar”.

Aquest mes de març, quan van tancar les escoles, la directora va decidir, a desgrat seu, suspendre els assaigs presencials fins un altre avís. La notícia, per descomptat, va ser un xoc per a tots. “Ells no porten bé la incertesa, els provoca un estrès que, a final, es transforma físicament en accions, , estereotípies, que és el que ells fan servir per calmar-se”, explica la Paloma. El fet d’estar tancats a casa no ajuda i els pot portar fins i tot a autolesionar-se. Per això es va establir un protocol per a persones amb TEA durant el confinament, gràcies al qual poden fer sortides terapèutiques amb un braçalet blau per identificar-se. Tots els participants han demostrat, malgrat els obstacles, una gran capacitat d’adaptació. Segons la Paloma, realment es nota que físicament o digitalment “és una activitat que els agrada, en la qual ells se senten escoltats, estimats, compresos”.

Ara la directora té reunions via Skype amb els actors per orientar-los en la interpretació, tot i que, com ella mateixa explica, “assajar per Skype quan no són actors professionals i, a més, els costa en general mantenir la concentració, resulta complicat”. Per part seva, el musicòleg, el director d’art i la documentalista treballen a contrarellotge per muntar les diferents parts de l’obra de radioteatre, inspirada en vivències de les persones amb TEA. L’objectiu? Que tot estigui a punt per a l’estrena, el dia 5 d’abril, que en comptes de ser al festival Visibles del Teatre Tarambana, com estava previst, serà en format podcast. La resta de les activitats amb empreses i escoles es replantejaran també a partir de la peça de radioteatre. “La bona notícia és que el format digital ens obre les portes a arribar a molta més gent”, diu la directora. Realment, tot és qüestió d’actitud, i no fer llimonada quan et donen llimones és una oportunitat perduda.

 

Text: Marta Puigdemasa
Il·lustracions: Tamara González