Han estat tres dies d’un autèntic màster en teatre per a més de 80 estudiants d’institut de tot Espanya que han participat en la Trobada CaixaEscena celebrat a Sevilla del 21 al 23 de febrer. Gràcies a la dedicació d’uns professors amb moltes ganes de mantenir viva la seva passió per la dramatúrgia, treballen les obres durant tot el curs amb el suport dels professionals que els brinda el programa. Un dels moments més esperats és el de posar-ho en comú amb aquest tallers.            

La noia acaba la lectura amb veu entretallada, tanca el llibre, i està plorant. Se suposava que no havia d’arribar a tant, però no ho ha controlat. Llàgrimes també als ulls d’un parell dels actors que l’acompanyen a l’escenari, i en part del públic. Tots s’han endinsat en l’obra: els actors, que són adolescents; els directors de les companyies, que són els seus professors de secundària; els que ofereixen el màster en què s’ha convertit CaixaEscena, que són professionals del teatre; i el públic, que són tots.

Ha acabat a l’auditori de CaixaForum Sevilla la representació d’un fragment d’El curiós incident del gos a mitjanit que porta el grup Farándula, de l’escola Carlos V d’Águilas (Múrcia), i tots comencen a aplaudir per passar després a un col·loqui en que intercanvien impressions, imbuïts encara en la màgia del teatre.

La professora de Literatura Ana Belén Sánchez Picón ha fet aquesta adaptació a la qual els nois li han posat ànima per sentir i fer sentir com una persona amb una condició de l’espectre autista, com és el protagonista de la novel·la de Mark Haddon. Ella fa més d’una dècada que inculca el teatre a l’escola. “El punt fort del nostre grup són les coreografies, perquè venim d’un municipi carnavaler on els infants van des de ben petits a escoles de ball”, explica sobre aquesta proposta que inclou molta dansa. Parla també del que els aporta el teatre: “És el seu espai d’alliberament i una eina pedagògica molt bona. Jo he vist transformacions increïbles: per exemple, infants molt tímids que agafen una seguretat enorme a l’escenari”.

 

 

El seu és un dels cinc centres que han participat en la Trobada de CaixaEscena a Sevilla, que ha reunit més de 80 participants, dins del projecte amb el qual ”la Caixa” promou el teatre a les escoles. Amb aquestes trobades, professionals de les arts escèniques es brinden tant als alumnes com als professors amb tallers de jocs teatrals, escriptura i expressió corporal. Els resultats es veuen en la cloenda de diumenge.

La de Sevilla és la cinquena de les nou trobades per a joves que es duran a terme aquest curs, sota la coordinació artística en aquesta ciutat de l’actor Sergio Adillo. “Donem suport als docents que fan teatre a secundària i no tenen estructura per fer-ho”, explica sobre un projecte que no només adoba el planter de les arts escèniques. “Fomentem vocacions, però també formem espectadors, col·laborem amb una tasca didàctica i treballem en la cohesió social, per exemple, a l’hora de seleccionar els grups que hi participen”, relata.

A l’equip de docents hi ha també l’Anna Alborch, llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. “És un dels treballs més gratificants que he he fet mai, perquè et connecta amb el moment en què vas començar a fer teatre: potser amb 15 anys l’institut. És tornar a l’instant de la primera fascinació pel teatre que ja no t’abandona mai”, corrobora, alhora que en destaca els resultats: “Professors i alumnes diuen que hi ha un abans i un després d’aquestes trobades”.

No ho dubten ni grups com La Troupe, de l’escola Sagrado Corazón de Sevilla, que té més de dues dècades. Posen en escena La fundación extreaming, amb la qual han convertit la inquietant La fundación d’Antonio Buero Vallejo, estrenada fa gairebé mig segle, en una espècie de reality de la televisió dels nostres dies, però per als eterns dubtes al voltant de la culpa, l’opressió i la mort. Beatriz Vázquez, estudiant de segon de batxillerat, interpreta l’Asel en aquesta obra. Desborda entusiasme: “Vull dedicar la meva vida sencera a això. Estudiaré art dramàtic perquè el teatre ho és tot. És una manera d’expressar-me, d’experimentar… I aquestes trobades m’aporten encara més per continuar creixent”.

Des de Molina de Segura (Múrcia), ha arribar l’institut Francisco de Goya, amb Fiesta, fiesta, fiesta, títol que trasllada a l’eufòria de la primera joventut, però també a la vida diària d’un centre marcat per la diversitat, cosa que sobra al grup: hi ha alumnes de totes les procedències socials, immigrants i fins i tot dos nens amb trastorn de l’espectre autista.

En canvi, el grup TeAtreVes, de l’escola San Alfonso de Madrid, és el més nombrós. En un any han duplicat els participants en el taller de teatre, amb el qual aborden temes que coneixen prou bé els adolescents. Estan muntant La foto de los 10.000 me gusta, perquè, com ells mateixos diuen, vigila el que publiques, se’t pot escapar de les mans!”.

Tanca la jornada l’Escola Municipal de Teatre de Castellar de la Frontera (Cadis), que va començar fa tres anys com un projecte de l’institut Almoraima. Proposen Esperando…, adaptació d’Esperant Godot, un clàssic per reflexionar també sobre què esperen els adolescents. Ells, com tothom, esperen moltes coses, però sens dubte ja han aconseguit alguna cosa: superar algunes pors i ser capaços d’expressar com se senten a través del teatre.

 

Text: María Sánchez-Campa
Fotografia: Miguel Ángel Morenatti