Es calcula que només un 10 % dels 1.000 milions de persones que pateixen alguna discapacitat física al món tenen accés al tractament adequat. Davant d’aquesta emergència humanitària, el Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC) ha posat en marxa juntament amb ”la Caixa” una nova i revolucionària manera d’obtenir els fons necessaris perquè aquestes persones puguin recuperar la mobilitat. Es tracta dels “bons humanitaris”, una innovadora manera d’involucrar el capital privat en l’assistència als més desprotegits que ja està permetent construir tres centres de rehabilitació a l’Àfrica.

“Anava en cotxe a Julube quan el meu vehicle va trepitjar una mina antipersonal. Quan em vaig despertar, uns soldats em van dir que mai no tornaria a caminar. Havia perdut la cama dreta i part de l’esquerra.” Històries com la d’en Yaganama no són pas infreqüents a Nigèria. A la inestabilitat social i política s’hi afegeix un gravíssim dèficit en infraestructures sanitàries que fa que la vida de les persones amb mobilitat reduïda sigui un autèntic viacrucis.

Per fortuna, en Yaganama va poder ser tractat per un fisioterapeuta de la Creu Roja i, després d’una llarga feina de recuperació, va sortir del Centre de Rehabilitació Física de Kano amb una pròtesi i una nova vida davant seu.

 

 

El Programa de Rehabilitació Física del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC) fa 40 anys que canvia el destí de persones com en Yaganama, però les necessitats no paren de créixer, i malgrat un pressupost anual d’uns 1.800 milions d’euros, els recursos de l’ICRC mai no són prou. Cal trobar constantment noves vies de finançament, noves fórmules que involucrin el nombre d’actors més gran possible i que permetin establir estructures sanitàries sòlides i duradores.

Juan Coderque, que dirigeix la unitat de nous models de finançament de l’ICRC, advoca per “models que involucrin el capital privat en projectes amb finalitats humanitàries”, un terreny amb moltes vies per explorar.

La pregunta que es planteja és: Com es pot atraure els inversors quan el guany econòmic no és l’objectiu del projecte? La solució ha vingut de la mà d’una estreta col·laboració entre ”la Caixa” i l’ICRC a través del que han anomenat Humanitarian Impact Bond (bo amb impacte humanitari). Té un principi senzill: els inversors fan l’aportació a cinc anys vista i els finançadors externs (principalment, governs nacionals i ”la Caixa”) els tornen la quantitat invertida amb una taxa d’interès variable segons els resultats que s’obtinguin.

“L’avantatge principal d’aquest sistema, ens aclareix Juan Coderque, és que ens permet accedir a quantitats prou elevades com per fer plans a llarg termini”, com ha estat la construcció de centres de rehabilitació en països tan castigats com Nigèria, Mali o el Congo.

L’avaluació de l’èxit del programa la faran consultors independents que elaboraran l’informe d’acord amb tres criteris: la construcció del centre, el nombre de persones que hi hagin passat i la productivitat. En Juan subratlla la importància d’aquest últim punt: “Vam acordar amb els inversors que la productivitat d’aquests tres centres seria un 80 % superior a la dels altres centres que hi ha.”

En aquest difícil equilibri entre una part que busca principalment un benefici econòmic i una altra de preocupada exclusivament per les seves finalitats humanitàries, en Juan destaca la importància del criteri ètic a l’hora de buscar inversors, i que l’ICRC rebutja per endavant “qualsevol empresa dedicada a l’armament, l’alcohol o el tabac, per exemple”.

Miriam Waweru és l’encarregada de dirigir les obres del centre de rehabilitació de Mopti, al centre de Mali, que hauria d’estar operatiu al desembre. Tot i que el centre només podrà allotjar 24 persones alhora, la Miriam estima que 2.000 persones es beneficiaran dels serveis d’ortopèdia i fisioteràpia cada any, un impacte enorme en una zona especialment necessitada del país: “L’hospital està estratègicament situat al centre del país per evitar que els pacients hagin de fer desplaçaments llargs, com passa actualment amb la gent que ha d’anar fins a Bamako”. La directora del projecte també destaca que els totxos que s’han fet servir són blocs de terra comprimida, resistents a les temperatures altes, més sostenibles, i que permeten evitar l’ús de l’aire condicionat.

“El bo humanitari de ”la Caixa” ens permet disposar de 26 milions al llarg de 5 anys i calculem que aquesta fórmula suposarà a la llarga entre un 5 i un 10 % del pressupost total”, ens indica en Juan. És a dir, que encara que aquest model concret no s’imposi en el futur, el que sí que és inevitable és una fórmula híbrida de finançament en què el capital privat tindrà un paper cada vegada més destacat. Hi ha moltes possibilitats dins d’aquest enfocament, però es tracta d’alguna cosa que va molt més enllà de l’obtenció de fons: es tracta d’involucrar-nos a tots per millorar el destí dels menys afortunats.

 

Text: Raúl M. Torres
Fotografia: Mari Aftret Mortvedt