No fa ni un any que l’Obra Social ”la Caixa” va lliurar les claus d’una nau industrial al Banc d’Acció Social. Avui, des d’allà, una trentena de voluntaris reparteixen productes no alimentaris donats per empreses que els necessiten. Avui, des d’allà, una trentena de voluntaris han après que les bones accions s’encomanen.                   

Corria l’any 2000. Kevin Spacey i Haley Josel Osment protagonitzaven una pel·lícula que s’acabaria coronant entre les més taquilleres de l’any: Cadena de favors, en la qual un jove estudiant proposava canviar el món ajudant tres persones que, en comptes de tornar-li a ell el favor, n’ajudarien tres més cada una. Al món real, fora de la gran pantalla, la història del Banc d’Acció Social segueix el mateix fil argumental: es tracta d’un grup de persones, voluntàries, que s’ajuden entre si i que, a més de proporcionar productes bàsics a famílies que ho necessiten, busquen donar un tracte digne i atent als qui estan passant per un moment difícil.

Ajudar els altres, més que una obligació, és un plaer, el màxim plaer”, explica Josep de Marfà, un dels fundadors. A més, “la major part de la gent no busca només coses materials, sinó que els atenguis, que hi parlis”, explica el segon impulsor de la iniciativa, Salvador Sagarra.

D’altra banda, Montse Jiménez, el tercer cap visible del projecte, ho té clar: “Cal repartir amb dignitat. Jo, el que no vull per a mi no ho vull per a ningú. Se’ls ha d’ajudar a viure millor i a sentir-se millor, i mirar de donar-los eines perquè es puguin integrar en el món laboral. A mi em van fer el mateix en el seu moment”. Quan era petita, ella i la seva família rebien ajuda d’una parròquia del Poblenou. Allà va aprendre que les desigualtats econòmiques no han de crear diferències en el tracte entre les persones.

“Sóc voluntària des dels 14 anys i sé que també és molt important que el voluntariat se senti estimat i útil”, afirma la Montse. La delicadesa amb què preparen les cistelles de productes és la mateixa amb què es tracten entre ells. Perquè l’objectiu no és només repartir la roba, les joguines, els productes d’higiene o els articles per a la casa que donen empreses com Tiger o Nice Things, sinó també donar-se un cop de mà els uns als altres. Només així la cadena pot continuar funcionant.

 

Fotografia: Borja Ballbé