De la mateixa manera que a l’univers hi ha tants i tants planetes que (encara que sigui per probabilitat) algun ha d’hostatjar vida, a la terra hi ha tants i tants joves que en algun d’aquests caparrons (per estadística) s’hi amaguen les descobertes que canviaran per sempre la nostra història. Convertir aquesta probabilitat en una realitat és l’objectiu del programa de beques de doctorat INPhINIT ”la Caixa”. 77 joves investigadors de tot el món, inclosos 37 espanyols, han rebut enguany una beca per cursar el doctorat en els centres més capdavanters del territori. Són nois i noies que somien en gran (des de millorar les teràpies de l’autisme fins a aconseguir que tot el planeta pugui tenir accés a la salut). Nois i noies que fan del seu futur el nostre futur.

 

 

Michael Joe Munyua Gachomba (Itàlia, 1991)
Doctorat en Neurociències a l’Institut de Neurociències d’Alacant

“Un bon investigador ha de ser curiós i estar preparat per assumir riscos. Fer ciència és investigar allò que es desconeix, llançar-se a l’aventura i, sempre que hi hagi alguna cosa que no s’entengui, preguntar-se per què. Jo em vaig llençar una mica al desconegut quan vaig deixar Itàlia per anar primer a Barcelona i, després, a Alacant. També va ser un risc decidir quedar-me a Alacant sense saber encara si tenia finançament per cursar el doctorat a l’Institut de Neurociències. Quan al laboratori vam saber que m’havien donat la beca INPhINIT, el meu supervisor em va enviar a comprar cava. Ho havíem de celebrar! Ara estem investigant les conductes socials dels ratolins per esbrinar com prenen les decisions socials i quines parts del cervell s’activen quan ho fan. Tenim, per exemple, laberints amb dos ratolins i un d’ells pot triar si ajuda l’altre a rebre menjar o no. La idea és fer servir els resultats que obtinguem per buscar nous enfocaments en trastorns neuropsiquiàtrics humans en què hi ha afectada la presa de decisions, com en casos d’autisme i d’ansietat social. A més, avui dia, amb les xarxes socials, entendre com interaccionen els elements d’un conjunt i poder explicar-ho amb una teoria del cervell em sembla que es fa cada vegada més urgent.”

 

 

Ioanna Taouki (Estats Units, 1989)
Doctorat en Lingüística al Basque Center on Cognition, Brain and Language (BCBL)

“Quan vaig acabar la carrera de Biologia, vaig començar la d’Educació Primària. Sé que poden semblar dos temes que no tenen res a veure però, per a mi, hi ha un pont entre els dos: la neurociència cognitiva. Aquesta disciplina busca entendre com funciona el cervell quan aprenem un idioma, quan comprenem el significat d’una frase o quan produïm nosaltres mateixos un significat. I tot això és precisament el nucli del doctorat en Lingüística que he començat al BCBL, un centre amb unes instal·lacions i una tecnologia al·lucinants. Si arribem a comprendre com funciona el cervell quan aprenem, podrem saber si les pràctiques educatives que fem servir a l’escola són realment beneficioses per als nens. Jo vaig estar un temps treballant de professora de ciències a secundària a Bristol (Regne Unit) i em va encantar l’experiència. Però també m’agrada la recerca. De manera que el meu somni és ser capaç de combinar les dues coses: crec que en la col·laboració i comunicació entre professors i neurocientífics hi ha el secret per millorar l’educació.”

 

 

Elena Marbán Castro (Madrid, 1991)
Doctorat en Medicina Translacional a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal)

“No pots parlar de salut si no saps res dels pacients que tractes. Em vaig adonar d’això per primera vegada a l’assignatura de Parasitologia, quan estudiava Biologia Sanitària a Alcalá de Henares. Era la primera vegada en tota la carrera que parlàvem de persones, de poblacions vulnerables afectades per les coses que estudiàvem. De fet, vaig fer un màster en Medicina Tropical a l’Autònoma de Madrid perquè tenien pràctiques a Etiòpia i jo volia conèixer el terreny. Després vaig fer un altre màster, en aquest cas de Salut Global a l’ISGlobal i, just en acabar-lo, va esclatar l’epidèmia del virus del Zika del 2015. De manera que després d’un any llarg com a assistent de recerca en el Departament de Salut Materna, vaig demanar aquesta beca de doctorat… i la veritat és que encara no m’ho crec. Semblava inabastable! El tema m’apassiona tant que fins i tot soc directora de la Global Health Next Generation Network, una associació de joves investigadors. Vaig començar el doctorat al gener i dura tres anys. Estic seguint un grup d’embarassades que van estar exposades al virus del Zika a l’Amèrica del Sud i l’Amèrica Central al 2016. Les vam seguir durant l’embaràs i ara estem seguint els nens per veure l’impacte del virus en els dos primers anys de vida. Entendre una malaltia per poder desenvolupar millors vacunes i diagnòstics i reduir la mortalitat neonatal… crec que és una qüestió de drets humans. Tothom hauria de tenir accés a un sistema de salut, neixi on neixi. I aquest és el meu petit granet de sorra per aconseguir-ho.”

 

Fotografia: Laia Sabaté