Imagina la Taronja Mecànica del 74 sense “el Flaco”, el Reial Madrid sense laSaeta Rubia” o els Red Devils de Manchester sense aquell llegendari i rebel “Cinquè Beatle” de l’equip. Sí, tan estrany com imaginar-se el FC Barcelona sense “el Petitó”. Ara pensa, per un instant, que qualsevol d’ells no hagués pogut complir el somni de ser futbolista ni guanyar-se, per tant, un nom a la història del futbol. Per això, i per molt més, equips de primera divisió s’uneixen aquests dies a la campanya de CaixaProinfància “Cap nen fora de joc”.

Amb la finalitat que tots els infants puguin ser el que vulguin arribar a ser —com ja ho van fer Johan Cruyff, Alfredo di Stéfano, Georges Best o Leo Messi— equips de futbol de primera divisió, com el València CF, el Sevilla FC o el Vila-real CF,* col·laboren amb una iniciativa que pretén conscienciar i mobilitzar la societat perquè tots els infants creixin en igualtat d’oportunitats i, d’aquesta manera, puguin desenvolupar totes les seves capacitats. I ho fan mitjançant un gest simple i icònic: cedir seients als estadis a nens en risc d’exclusió social. Una acció que es va llançar emmarcada dins de la celebració del Dia Mundial de la Infància.

 

 

Que sigui l’esport, en aquest cas el futbol, l’altaveu social per transmetre aquest ideal no és una casualitat. Primer, per l’enorme seguiment mediàtic que se’n fa, i segon, pels valors que transmet. El futbol no és tan sols una trobada entre dos equips adversaris que es disputen una simple pilota durant 90 minuts. També és una escola d’aprenentatge en què la gestió del fracàs i del triomf és clau per no perdre de vista els nostres somnis. “No permeteu que el fracàs us deteriori l’autoestima. Quan guanyes, el missatge d’admiració és tan confús, estimula tant l’amor envers un mateix… I quan perds, passa tot el contrari: hi ha una tendència morbosa a desprestigiar-te, a ofendre’t, només perquè has perdut. En qualsevol tasca es pot guanyar o perdre, però el que és important és la noblesa dels recursos emprats; això sí que té importància. El que és important és el trànsit, la dignitat amb què has recorregut el camí en la cerca de l’objectiu.” Aquesta reflexió és de l’entrenador argentí “el Loco” Bielsa. Un entrenador que sempre ha entès el futbol com una metàfora de la vida mateixa.

No obstant això, no és possible concebre tot aquest aprenentatge de valors a través de l’esport si no se’ns permet accedir-hi. I parlem de futbol però podríem parlar de mecànica, d’astrologia o de música. I és què perquè un nen pugui ser el que somia ser i aconsegueixi posar el seu àlies o nom a allò que vulgui, abans necessita les eines per poder arribar-hi. I aquí tots podem fer alguna cosa per acostar-les-hi. Tant al camp, com a la vida.

 

Fotografia: Román Yñán