El nostre vigor muscular sempre serà necessari per moblar el fons del seny i l’alegria de viure, per rematar els cants aspres de la nostra inquietud i tornar-nos amables”, va escriure el 1899 William James, filòsof americà de les emocions. No va ser el primer a crear aquest vincle i, des d’aleshores, molts han escrit sobre com l’esport ens pot fer una miqueta més feliços. A la mateixa època, Paul de Vivie, àlies Vélocio, deia: “Tot i que anar en bicicleta no m’agrada, continuaria pedalejant per la meva serenitat mental”. I la Marxa MTB Infantil Solidària, organitzada per Bikers del Sur Getafe en pro dels infants amb càncer amb els quals treballa la Fundació Aladina, ens demostra que, a més d’alegria per a un mateix, el ciclisme també pot aportar un somriure a la vida d’altres persones.

Som al mes de juny i ja hauríem d’anar en xancletes i bermudes, però enguany, a Madrid, la calor es resisteix a arribar. Per això, el dissabte passat, quan la Marxa MTB Infantil Solidària estava a punt de començar, el seu responsable, Javier Sánchez, mirava el cel amb preocupació, creuant els dits perquè el diluvi s’apiadés d’ells: “Som un grup de 40 amics i ens agrada pedalejar. Aquesta és la tercera edició. A la primera érem 50, a la segona 300 i en aquesta hem arribat a les 400 inscripcions”.

Aquesta capacitat de convocatòria és precisament el motiu pel qual, el mes de març passat, el projecte solidari d’Aladina, que treballa donant suport a nanos i adolescents malalts de càncer i a tot el seu entorn, va ser reconegut com “La causa del mes” a migranodearena.org, uns premis que atorga aquesta plataforma de crowdfunding juntament amb l’Obra Social ”la Caixa” i que reconeixen les causes que més donacions han aconseguit cada mes. “El càncer és un tsunami que roba als nens l’alegria de la vida en tots els sentits”, explica Guadalupe Díez, d’Aladina. “Les nostres teràpies i activitats busquen mantenir viva la voluntat de curar-se, perdre la por, expressar les emocions i, sobretot, riure i passar-ho bé”.

 

 

Aquest dissabte, al Javier li ha tocat fer de tot. A més d’estar pendent dels ciclistes –que es van situant de mica en mica a la línia de sortida–, també fa fotos, revisa que les medalles estiguin a punt per al lliurament que es farà al final i tanca els últims detalls amb la policia que els escortarà durant tot el recorregut. I malgrat que estigui ennuvolat, cada vegada hi ha més intrèpids, grans i petits, que se sumen a la marxa.

“El ciclisme –i, en general, qualsevol esport– és una bona manera de conscienciar la gent sobre temes importants. Fomentem l’esport i també la solidaritat, enfocant-nos en els nens perquè es conscienciïn des de petits; així, quan creixin, ells faran el mateix”. A més, com diuen des de la Fundació Aladina, “no se’ns acut res més bonic que uns nens ajudant uns altres nens”.

I és que la marxa d’enguany tenia una destinatària molt especial: la Lucía, una nena de nou anys que ha estat tractada per Aladina. “Tot això està dedicat a ella. De fet, el hashtag que hem creat per a totes les publicacions en xarxes socials és #FuerzaLucía, i aquest mateix missatge és el que hem inscrit a les medalles que rebran els nens quan completin el recorregut”.

Per als bikers, la unió entre esport i solidaritat és una qüestió de sentit comú. Ja que van a les curses amb la finalitat de superar-se a si mateixos i, per tant, assolir un benefici personal, per què no haurien d’aprofitar també per ajudar a qui més ho necessita. El ciclisme és, per a aquesta agrupació, una forma de vida. “Entrenar, estar amb els amics, evadir-te, pedalejar durant dues o tres hores veient paisatges increïbles… És gairebé una teràpia que crea un vincle molt especial entre nosaltres. I d’aquest vincle, justament, és d’on neixen iniciatives com les d’aquesta marxa ciclista solidària”.

 

Fotografia: Daniel de Jorge
Text: María Arranz