Aquest 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, està dedicat a l’ocupació. Sara R. Gallardo, periodista i activista pels drets de les persones amb problemes de salut mental, ens ofereix la seva visió sobre el tema.

El fet de treballar ens proporciona autonomia, ens fa créixer i desenvolupar les nostres capacitats i ens dona un lloc al món. Per a moltes persones amb problemes de salut mental el treball suposa justament la frontera entre el patiment psíquic i el fet de superar-lo. Tornar a la rutina, veure’s capaç d’afrontar decisions professionals, arraconar els pensaments intrusius… són situacions que poden suposar un gran canvi en l’autoconcepte i que fins i tot incideixen en la millora del trastorn.

No obstant això, els problemes mentals encara arrosseguen un gran estigma. Per a les persones amb patiment psíquic les paraules són molt importants. Socialment, no fa el mateix efecte autoanomenar-se malalt mental que boig o persona psiquiatritzada. I, en qualsevol cas, cercar feina presentant-se com a tal o explicant el problema concret encara acostuma a tenir un rebuig immediat. Segons Salud Mental España (abans FEAFES), actualment un 84 % dels diagnosticats per problemes mentals no té feina. Avui dia hi ha alguns recursos possibles per evitar aquestes situacions, com els programes d’inserció laboral.

 

 

El programa Incorpora Salut Mental de l’Obra Social ”la Caixa” va atendre l’any 2016 més de 4.500 persones amb trastorns mentals que cercaven feina o que es volien reincorporar al món laboral. D’aquestes persones, 1.300 van aconseguir un lloc de treball gràcies a aquest projecte. L’any actual, amb dades tancades el 31 d’agost, les xifres igualen pràcticament tot el 2016: de 4.553 persones ateses, s’han aconseguit 1.234 insercions a escala nacional.

Però les xifres no ho són tot. Darrere de les xifres hi ha rostres concrets i hi ha històries. I treballar, com diu Mª Dolores Solé, representant de la Unitat Tècnica de Medicina del Treball del CNCT, és bo per a la salut i el benestar, però sempre que les condicions de treball siguin correctes. Perdre una feina, ser un aturat de llarga durada o no trobar la primera feina poden ser factors condicionants per desenvolupar un trastorn mental. Un any d’atur multiplica per vuit aquest risc. Però la precarietat, la pressió i l’estrès, mantenir més d’una feina alhora, els pagaments endarrerits o imminents (una hipoteca, un lloguer, fills), etc. poden conduir, igualment, a una recaiguda.

Intentar complir amb les exigències d’un món enfocat als resultats i que deixa de banda les necessitats, aspiracions o particularitats de les persones és frustrant sense una societat conscienciada amb la malaltia mental. Cal repensar el món des d’una mirada humana a fi que els actors socials treballin per reduir i prevenir el patiment psíquic, tant si és patològic com si no ho és. I no és un problema d’un nombre reduït de persones: l’any 2020 la depressió serà la segona causa d’incapacitat arreu del món, segons l’Organització Mundial de la Salut. Ens calen espais d’igualtat i respecte, però també empreses més humanes i una societat que accepti la diversitat, sense prejudicis. Una societat que els pregunti, a les persones que pateixen, què volen i quines aspiracions tenen com a individus.

 

Text: Sara R. Gallardo