“Si veus que començo a tremolar, agafa’m fort”, diu un company que té autisme al del seu costat. L’escenari és el circ Price de Madrid, on infants de diversos col·legis s’han ajuntat a les grades per cantar. Al centre de la pista hi ha les famílies, cadascuna amb una “motxilla” diferent: unes porten el pes de la drogoaddicció i altres carreguen la dels trastorns psicològics, o la pobresa. Però avui això queda al marge, perquè tots són un. Són UBUNTU: un projecte musical i educatiu que forma grans cors amb centenars de joves i l’orquestra Carlos III. A més de música, aprenen a trencar les diferències socials. Per això, ha estat reconegut amb els premis Grandes Iniciativas, impulsats per la Fundación Atresmedia i la Fundació ”la Caixa”.

Van començar el curs passat amb 780 participants. Per a la representació de l’any que ve (si la pandèmia ho permet), ja n’hi ha més de 8.000. És l’èxit d’UBUNTU, un projecte que forma cors de joves concebut perquè se sentin part de quelcom bonic i gran, sigui quina sigui la seva situació i condició. “El que diferencia el nostre projecte és que està centrat en la inclusió i la transversalitat dels continguts: educació en valors, integració i creixement”, diu en Juan Manuel Alonso, director d’UBUNTU. A la mateixa entitat faciliten els materials als professors que, “amb il·lusió i entrega s’hi apunten. I treballen l’aspecte musical i integrador a través de guies didàctiques que els preparem de manera específica i intensa”.

 

Ilustración coro UBUNTU

 

El ganxo que llencen als nois i noies d’entre 9 i 13 anys que hi participen és el fet de poder estar sobre un escenari. “És la seva gasolina per treballar els materials durant el curs. Però la màgia es produeix a l’aula, on aprenen a conviure malgrat les seves diferències. Saben que el que compta és que han de cantar tots junts. Que no importa tant si sona bé o sona malament. Entenen que han d’anar tots junts, que han de ser ubuntu, que significa ‘anar tots junts per un objectiu’, perquè cada individu és important”, explica en Juan Manuel.

La Nuria Hernández és la directora del col·legi Ramón María del Valle Inclán de Madrid, un dels centres participants a UBUNTU. Al seu col·legi, el 94 % de l’alumnat està en situació de vulnerabilitat. “UBUNTU ens va enamorar perquè vol normalitzar la situació que pateixen els nostres alumnes. Però treballant en el projecte, s’adonen que tant és d’on vinguin. Són un més dins d’un gran grup que no funciona si falta cap d’ells. I és un missatge que ens agrada molt donar als nois i noies que hi participen”.

De fet, la Nuria comenta que la part que més cultiven, i que considera fonamental en educació, és el treball emocional de l’alumnat. “Per desgràcia, el sistema educatiu relega assignatures com la música o les arts plàstiques a un segon pla. No les considera importants. Però per a nosaltres són fonamentals. A través d’aquest tipus d’assignatures estableixes un diàleg emocional amb l’alumnat que no és possible establir en matemàtiques o en llengua”. UBUNTU els ha donat l’oportunitat de treballar en aquesta gestió emocional. “Veiem famílies amb problemes molt greus cada dia. Des de violència fins a drogoaddicció. I sabem que si no els ajudem a gestionar les emocions negatives que porten de casa, tenim una bomba de rellotgeria entre les mans”.

Quan el nen que té autisme va fer aquesta petició empàtica al seu company de fila, conscient del moment i de la capacitat dels qui l’envoltaven per ajudar-lo, la Nuria va esclatar d’alegria. “Li vaig dir a en Juan Manuel que em deixessin quedar-me al seu costat, perquè gestionar una crisi d’autisme és complicat. I quan vaig veure que els companys li anaven xiuxiuejant durant l’actuació que com estava, no vaig poder estar més orgullosa de tots ells. Van aconseguir fer pinya, grup. Veure’s iguals. Ajudar-se.”

En Diego San Antonio, del Colegio Público de Educación Especial Princesa Sofía, es va apuntar a UBUNTU amb alumnes d’edats més diverses, que van des dels 12 als 20 anys. Tots els nois i noies del seu col·legi tenen algun tipus de discapacitat: síndrome de Down, dèficit d’atenció o TDAH, entre d’altres. “Amb UBUNTU el que aconseguim és que els alumnes d’altres col·legis els acullin com a iguals. I que ells se sentin també iguals als nens que no tenen una discapacitat”.

En Diego valora la gran capacitat d’adaptació que demostra el seu alumnat quan s’ajunten amb grups d’altres col·legis. “Poques vegades senten vergonya a l’hora de sortir a l’escenari, i quan hi són, ho donen tot. I el més bonic és veure com els alumnes dels altres col·legis, quan els veuen, els ofereixen ajuda i els fan costat. D’alguna manera, es trenquen totes les fronteres racials, de capacitat, de classe social, de situació personal”.

El gran concert que en Juan Manuel tenia previst per a enguany no s’ha pogut celebrar a causa de la pandèmia, però, “el projecte va continuar acompanyant els alumnes durant el confinament gràcies al desenvolupament d’una app del projecte, per seguir treballant i aprenent” .

A més, ja estan preparant l’edició del 2021. Gairebé 3.000 infants esperaven participar en l’esdeveniment, per al qual ja s’estan buscant més espais. “UBUNTU està creixent de forma orgànica i exponencial. Al grup de 65 professors bojos, com jo els dic, s’afegeixen cada vegada més centres. I per a l’any vinent estem intentant fer un salt internacional. Tenim peticions de Vancouver i Suècia. I això és un bon senyal”, afirma.

 

Text: Itziar Lecea