Diuen que hi ha certs esdeveniments, certes oportunitats, que et poden canviar la vida. Sens dubte, aquesta beca ha estat la més important de totes. Cada becari té una història al darrere, i a mi m’agradaria explicar la meva, encara que sigui de manera breu.*

El meu pare, que sempre s’ha preocupat molt per la meva formació i pel meu futur, mai no havia pensat que estudiar periodisme fos una bona idea. Tot i que jo ho intentava una vegada rere l’altra, no semblava que ell estigués disposat a afluixar la corda. Mentrestant, m’havia presentat a la direcció de l’institut com a candidat per presentar la gala de graduació. I un dia de juny del 2011, allà em teníeu, amb un vestit que m’anava gran, dalt d’un escenari i davant de tots els companys de l’últim any de batxillerat, amb les famílies i els amics. Tot plegat va ser un èxit: la gent va riure i va aplaudir amb ganes i jo vaig aconseguir, per unes hores, oblidar-me de què passaria amb els meus estudis universitaris.

El que jo no sabia mentre era al backstage improvisat d’aquell auditori de Ceuta a l’aire lliure és que diversos pares i alumnes s’havien acostat als meus pares per felicitar-los per la meva actuació. “Aquest noi val molt”, els van dir. I aleshores alguna cosa va canviar dins del cap del meu pare. No gaire temps després, em va donar permís perquè estudiés el que volgués, amb una condició: “Si t’estavelles, que sigui tu solet”. En aquell moment tota la responsabilitat del meu futur em va recaure sobre l’esquena, però vaig pensar que m’estimava més estavellar-me.

Ens vam discutir més d’una vegada, però jo em vaig mantenir ferm. Volia ser corresponsal. No sabia com fer-ho, però ho aconseguiria. I al final, gràcies a la beca de ”la Caixa” i l’Agència EFE, ho he aconseguit. Aquesta és l’última nit a Pequín perquè demà viatjo a Nairobi, on signaré un contracte com a corresponsal de l’Agència EFE, ja contractat i en plantilla.

Ara sé que tot l’esforç que vaig fer, totes les baralles que vaig tenir amb els pares, tots els estius que em quedava a casa estudiant idiomes en comptes de dedicar-me a anar a la platja i a sortir de festa com m’hauria agradat, totes les vegades que vaig intentar escriure algun article per millorar com a periodista, tot, ha valgut la pena. I sé que, sobretot, és conseqüència d’això, del meu esforç i la meva tenacitat, però també —i no menys important— és gràcies a vosaltres i a la confiança que em vau fer. Avui s’acaba aquesta beca, però mai no deixaré de ser becari de ”la Caixa” i sempre recordaré amb orgull on vaig començar i qui me’n va donar l’oportunitat.

Moltes gràcies,

Víctor

 

*Aquest text és la traducció d’un extracte d’un correu electrònic que Víctor Escribano va enviar a la Fundació Bancària ”la Caixa”. En Víctor és becari de la XI Edició del Programa de Beques de Periodisme i Comunicació Audiovisual ”la Caixa” — Agència EFE. Aquest programa té com a objectiu donar suport a les joves promeses del periodisme i es pot seguir a Twitter amb l’etiqueta #EFElaCaixa.

 

Il·lustracions: Alejandra Velasco