Que la cultura ens ha alleugerit el confinament a molts ja va quedar clar de bon començament. Concerts on-line, recitals de poesia a través de xarxes socials, hores eternes en canals de distribució de sèries… Confessa-ho: si no hagués estat per l’accés immediat a la cultura (i que molts artistes van oferir de manera desinteressada), el fet d’estar tancats se’ns hauria fet més dur. Per això, conscients del valor que aporta l’oferta cultural, els organitzadors del cinefòrum de l’EspaiCaixa Girona van adaptar les sessions a la nova situació. Així doncs, van crear un espai de debat virtual per als usuaris, que han continuat comentant les propostes setmanals de casa estant. El cap de setmana passat van obrir l’experiència més enllà de Girona i ha tingut tant èxit que la capacitat, limitada a 100 persones, els ha quedat petita. Encara que la sala sigui virtual.

L’Angi fa anys que freqüenta l’EspaiCaixa Girona, tot i que viu a Palamós. Cada setmana s’empolainava, agafava el cotxe i conduïa més de mitja hora per acudir a la cita cultural del centre. “T’he de confessar que un dels aspectes que m’agrada més del nou format del cinefòrum virtual, a més d’estalviar-me l’estona de cotxe, és que hi puc participar des de casa i en sabatilles. Més còmoda, impossible!”. Per bé que és una de les usuàries més joves d’aquest espai, l’Angi té companys que voregen els 70 anys. I assegura que l’estigma que té la societat pel que fa a la gent gran i la tecnologia no és pas veritat.

 

 

“Som un grup d’unes 18 persones i gairebé totes s’animen a comentar el fragment de pel·lícula. Cosa que no passa quan ens trobem de forma presencial”. I d’aquí n’extreu l’Angi el segon gran avantatge d’aquest nou format. “Personalment, em sento molt més còmoda. Quan ho fèiem presencialment, sempre comentaven els mateixos tres o quatre, que tenen molts més coneixements tècnics sobre cinema que la resta. I al final, em sentia cohibida i participava menys del que en realitat m’hauria agradat. Amb aquest format, em sento molt més lliure. I crec que la resta de companys, també”.

Però, com s’organitza un cinefòrum virtual? Pau Borbonet, un dels treballadors de la cooperativa CIMAE, que és la que presta el servei de cinefòrum a l’EspaiCaixa Girona, és qui hi ha darrere de tot el sarau. “Hem seguit una estructura molt dinàmica, però amb prou temps perquè qui hi participés s’ho pogués prendre amb calma”, comenta. “Primer els passo l’enllaç del fragment de la pel·lícula de la setmana i la sinopsi perquè es facin una idea de què va, perquè són trossos curts. I també els envio unes preguntes relacionades amb el tema que tractarem, sempre d’una temàtica relacionada amb el valor que la gent gran aporta a la societat. Quan s’ha vist el fragment, vel el dia de reflexió, perquè puguin pensar amb calma quin posicionament volen defensar. I finalment, el debat. Com que ho fem tot a través d’un grup de WhatsApp, hem establert unes hores per poder comentar. De nou del matí a nou del vespre. Són dotze hores, prou temps per tenir una bona conversa. Hem donat l’opció de fer un debat veient-nos la cara, mitjançant videotrucada, els dijous. Però no ha tingut gaire acceptació. I el divendres, els envio als participants les conclusions principals i les diferents visions que han debatut”.

“L’experiència m’ha agradat tant que crec que l’haurien de mantenir”, diu l’Angi, que ha intentat que algunes amigues seves s’unissin al grup. “El fet de poder participar en una activitat cultural com aquesta al meu ritme, a través de les noves tecnologies, m’aporta molta calma. M’allibero de tot l’estrès d’haver d’agafar el cotxe, passar una estona a la carretera o haver d’arribar a l’hora. D’aquesta manera, em puc gestionar el temps al meu ritme.” 

Pel que fa als temes triats per fomentar el debat en aquesta experiència de cinefòrum virtual, el Pau comenta que “mirem que donin joc. I aportem informació sobre les qüestions que sorgeixen en el debat. Per exemple, la pel·lícula d’aquesta setmana, Gran Torino, l’hem relacionat amb el bon tracte envers la gent gran, per la commemoració, el 15 de juny, del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament en la Vellesa. També va sortir el tema del testament vital; alguns participants en van demanar més informació i els vam facilitar on podien trobar-la”.

El Pau ha tingut força més feina aquests dies, en què ha preparat el salt fora de les fronteres de Girona d’aquesta activitat. “Ampliar l’experiència ha anat molt bé. Hem format quatre grups d’un màxim de 25 persones per poder controlar d’una manera àgil el debat. Així doncs, a més de fer-ho amb el grup de Girona, hem comentat la pel·lícula amb persones d’Extremadura, Andalusia o Madrid. Hem arribat a tenir fins a 200 entrades de comentaris en algun grup, amb un debat enèrgic i molt interessant. Estem molt contents, perquè les persones que hi participen també agraeixen molt l’experiència. Qui ho sap, potser haurem d’obrir més grups en el futur per donar cabuda a tothom que s’ha quedat amb ganes de cinema”.

 

Text: Itziar Lecea
Fotografia: Marina Castells