“Les coses acostumen a anar sempre a pitjor”, cantaven fa uns anys Los Punsetes, pioners de fer del pessimisme un gènere musical. Que no és altra cosa que una reformulació en clau pop de la famosa llei de Murphy. I això de creure que el món va de mal borràs és, en realitat, una opinió tan difosa com errònia. Tal com va demostrar el metge de salut pública Hans Rosling a la xerrada “Com es pot no ser un ignorant al món”, vivim un dels millors moments de la història, en tots els indrets del món. I això és així gràcies a l’esforç de molta gent, i una mostra n’és l’aliança per a la vacunació infantil GAVI i l’Obra Social ”la Caixa”. Deu anys de col·laboració que han aconseguit acostar les vacunes a més de 4,5 milions de criatures, fet que dona una oportunitat de vida a tota una generació.

Fa 10 anys, fer servir expressions com ara “piular” o “fer un like” sonaven a estar-se inventant paraules sobre la marxa. Fa 10 anys, també, ni sabíem què era un dron, ni ens podíem arribar a imaginar que el llibre que havies comprat a Amazon te’l portaria a casa un robot volador. Els darrers temps, les nostres societats han accelerat el seu desenvolupament de manera increïble, però no tan sols en tecnologia. El percentatge de població que viu en situacions de pobresa s’ha reduït a la meitat en 20 anys. Ara el 91 % de les persones tenen accés a aigua potable (davant del 76 % del 1990). I la taxa de mortalitat infantil és la meitat que la de fa 10 anys.

 

 

Que el món avança per a tothom és precisament el que volen celebrar amb la campanya Decennials l’Obra Social ”la Caixa” i GAVI, una organització que treballa amb entitats públiques i ciutadans perquè les vacunes puguin arribar als infants de tot el planeta. Ja fa 10 anys que treballen plegats. 10 anys i més de 4,5 milions de criatures vacunades. 10 anys en què s’ha evitat la mort prematura de milions de nens que ara formen part d’una realitat molt gran. Una nova generació que ha canviat la demografia de les seves regions, ha omplert d’esperança les seves comunitats i ha fet augmentar l’esperança de vida dels seus països d’una manera exponencial.

Sembla que les coses vagin a millor, sí. Però fa uns anys, el gran Eduard Punset va dir que el fet que tothom s’hagués mort fins aleshores, no esdevenia una prova prou definitiva que ell també s’hagués de morir. Fidel al seu estil provocador, el que volia dir era simplement que cal anar en compte a l’hora de donar les coses per fetes. Depèn de nosaltres que el percentatge de la població mundial que encara viu en la pobresa extrema passi del 9,6% (segons dades de 2015) al zero absolut. I també és a les nostres mans que molts milions de criatures més puguin tenir accés a les vacunes durant els pròxims anys.

I perquè aquestes qüestions ens incumbeixen a tots? Més enllà de les raons humanitàries òbvies, perquè una criatura sana és una criatura que pot anar a l’escola, i una criatura que va a l’escola és una criatura amb futur. A partir d’aquí, qui sap, potser en un futur aquest infant fins i tot arriba a ser el responsable d’algun dels progressos tecnològics o socials que canviaran radicalment la vida en aquest planeta. Si volem que els temps que venen siguin encara millor que els que ja han passat, hem de continuar treballant plegats per les pròximes generacions.

 

 

Fotografia: GAVI/2007/Marc Mbumba Kumbu