Les idees darrere de les paraules són, com la vida, líquides, volàtils. El seu significat pot variar en funció de les nostres experiències, i està clar que aquesta pandèmia ha canviat inevitablement la nostra percepció del món. Per això, en el marc del Dia Internacional de les Famílies, retem homenatge a aquest pilar fonamental de la societat amb Un diccionari per somiar per casa amb paraules del confinament, escrit per infants d’entre els 62.000 que el programa CaixaProinfància atén cada any a tot el país. Amb portada de l’estudi creatiu Cabeza Patata, aquesta iniciativa es vol solidaritzar amb les famílies amb les famílies que més ho necessiten i aportar optimisme a través de la mirada dels més petits. Ens hem acostat a les llars de tres d’ells per saber en què s’han inspirat per escriure les seves definicions.

Per a Ismael Rodríguez, a punt de fer set anys, el coronavirus té forma de galeta. “Una galeta marró, amb encenalls de colors que fan com d’espines”. Per a ell és així perquè fa poc va veure un vídeo a YouTube en què algú cuinava unes galetes en forma de virus. “Però jo no me les menjaria mai”, diu convençut. No en va, la seva definició de virus és ‘una cosa que mai hauria d’haver passat’.

 

 

El petit viu a Badajoz, en una caseta de camp amb el seu pare, la seva mare i la seva germana gran. Abans de tot això, no coneixia la paraula virus, que ha entrat en la seva vida per partida doble: tant ell com la seva germana van contreure la varicel·la durant l’estat d’alarma. L’Ismael tampoc coneixia el terme confinament. “Ara sé que vol dir que no podem sortir de casa, ni per jugar, encara que sí que ho podem fer a casa”, diu el petit. Per això, per a ell confinament també és sinònim de jugar: jugar amb els pares al joc de l’oca i als micos bojos (on sempre guanya), jugar amb el gronxador que el pare els va instal·lar al pati i jugar amb els sis cadellets que va tenir la seva gosseta Luna.

La mare de l’Ismael, María José Macedo, explica que, a més de les classes de reforç escolar que ofereix la Fundació Atenea a través del programa CaixaProinfància, la família assisteix a les sessions de teràpia familiar. “Fa poc, en una activitat durant aquestes sessions, em va sorprendre sentir que l’Ismael definia l’emoció alegria com ‘gaudir de la vida’. És veritat que ara valorem més el temps, que abans no teníem, per compartir-lo en família i fer més coses que ens agraden”. 

Una mica més a nord, a La Corunya, la Tamara Padrón Quintana diu que, si ella fos un virus, seria bo i curaria les persones. “Em passaria un dia sencer a l’hospital dispersant el meu superpoder curatiu”. Però ella ja és gran, té gairebé 12 anys, i sap que això no és possible. De fet, a ella l’hi hem posat una mica més difícil i, per al diccionari, li hem demanat que defineixi el pronom jo: “És gairebé el més important que hi ha. La mare m’ha ensenyat la importància de respectar-se un mateix i de cuidar-se per poder cuidar els altres”, diu la joveneta, acompanyada de la mare, l’Andrea Quintana Barrios, que l’escolta emocionada.

En el diccionari familiar de mare i filla predominen els verbs, les paraules preferides de la Tamara. Les més habituals són caminar, mirar o llegir. “La mare fa servir especialment organitzar, netejar i estudiar. Jo prefereixo dormir “, diu divertida. També diuen que són vitals per a elles els verbs respectar i confiar, que atribueixen a en Fabián, coordinador local de CaixaProinfància a la Fundació Juan Soñador. “Poder comptar amb algú que ens comprengui i doni suport en els moments més difícils és un gran alleujament”, diu l’Andrea. 

Si ens traslladem al sud de país, a Sevilla, Fernando Chasi, d’11 anys, troba a faltar l’àvia. Mentre espera amb ganes el retrobament, la imagina com un arbre enorme ple de flors. “És que té molt bona mà amb les plantes”, diu baixet, com si fos un secret. Per a aquest petit els avis són “les persones més importants de les nostres vides”. Una definició que no li va sortir del cervell, explica, sinó del cor. “Però l’amor que sento per la meva àvia no es pot definir amb paraules!”.

La mare, Doris Guerrero, tot i que és conscient de la sensibilitat del fill, diu que és mes pràctica. Abans del confinament, l’àvia d’en Fernando solia passar molt de temps amb ell perquè la Doris treballava pràcticament tot el dia, i s’organitzaven per dur-lo al cotxe o a les classes de reforç, en el seu cas a la Fundació Mornese, i perquè el petit tingués les seves estonetes de joc al parc. “Ha estat sempre una gran ajuda i un referent per a la família. Ha viscut moltes coses i la seva saviesa ens permet estalviar-nos molts errors. La trobem molt a faltar”.

Cabeza Patata és el divertit nom de l’estudi d’il·lustració i animació en 3D establert a Barcelona que ha il·lustrat la portada del diccionari. El formen la londinenca Katie Menzies i el gallec Abel Reverter, per als qui la paraula família “té un sentit molt ampli en el qual hi caben tots els éssers vius que volem”, fins i tot el gos! I aquesta és la idea que els ha inspirat per crear el seu dibuix. “Volíem representar un instant agradable amb el que tothom pogués connectar: ​​aquell moment en què estem asseguts al voltant d’una taula al costat dels nostres éssers estimats, gaudint els uns dels altres. Tot i que en el nostre cas estem acostumats a viure lluny de les nostres famílies i a mantenir el contacte a distància, ara és molt diferent, perquè sabem que no hi ha la possibilitat de pujar a un avió per fer-los una visita”.

Sí, el confinament està canviant moltes coses, però no tots els canvis són cap a pitjor. A molts ens ha permès parar una mica per veure les coses amb perspectiva i per conèixer millor els nostres veïns. Hem après a adaptar-nos al que no podem controlar i a ajudar-nos els uns als altres. I la veritat és que, si tot això ens servís per afegir noves paraules i prioritats a la nostra vida, les nostres famílies, potser en el futur quan un nen o nena obri un diccionari i es trobi amb paraules com virus o confinament, entengui que, moltes vegades, els reptes es poden convertir en oportunitats.

 

*Descarrega’t Un diccionari per somiar per casa aquí.

 

Text: Bárbara Fernández
Il·lustració de portada: Cabeza Patata