Després de mig curs confinats, ara toca Un estiu emocionant. Aquesta és una de les iniciatives estivals que CaixaProinfància ha preparat perquè les més de 330 entitats vinculades al programa, i que donen suport a 20.000 menors en situació de vulnerabilitat, puguin seguir desenvolupant activitats d’estiu de forma presencial, semipresencial i, com a novetat, també on-line, uns recursos que se sumen als que ja havien plantejat les mateixes organitzacions. Una d’elles Accem, que acull en les colònies urbanes de Sevilla a 272 menors d’entre 3 i 17 anys. Parlem amb un grup de vuit joves que han escollit l’activitat Un estiu de pel·lícula, a través de la qual plasmen en un curtmetratge les emocions viscudes durant el confinament.

El col·legi San José Obrero de Sevilla se situa al carrer Verano. És un matí de juliol en què a les nou del matí el mercuri ja ha sobrepassat els trenta graus. A la porta, els monitors d’Accem distribueixen mascaretes als nens i els prenen la temperatura abans d’iniciar l’activitat diària, que s’allargarà fins a les dues de la tarda. “La primera funció d’aquests programes és que els menors tinguin una alternativa d’oci a veure la tele o baixar a la plaça mentre els pares i mares estan treballant”, puntualitza Raquel Galán-Villaraviz, coordinadora de CaixaProinfància a Accem.

 

 

No obstant això, aquest atípic 2020 ha obligat a reprogramar unes colònies “que fins l’any passat contenien més esport a l’aire lliure o excursions a parcs aquàtics”, explica. Ara, la distància social obliga a reduir les activitats en grups de vuit, que són completament autònoms amb el seu monitor, i han aprofitat per potenciar visites culturals, “que han tingut una gran acollida entre els nois i noies, perquè han conegut zones de Sevilla de les quals només tenien una llunyana referència: l’Alameda, les Setas, l’Hospital de los Venerables… És molt positiu que s’adonin que el món s’estén més enllà dels seus barris perquè, entre d’altres coses, la prioritat dels seus pares és treballar i a la seva rutina no tenen cabuda aquests desplaçaments”.

Així, una de les activitats estrella proposades per CaixaProinfància ha estat la de plasmar les emocions dels joves de forma creativa: o bé a través d’un curtmetratge (Un estiu de pel·lícula) o una sèrie de podcasts (Històries d’un campament). El grup a càrrec de la monitora Valme Angulo no va tenir necessitat de debatre quina activitat els venia de gust més fer, entre les que va proposar l’organització. “El primer dia que vam anar al parc, els vaig plantejar les opcions i es van decantar, de seguida i per unanimitat, per fer un curtmetratge en què explicarien com és el procés de recuperació de les emocions després de tres mesos de confinament”. Així, amb un guió inspirat en l’exitós llibre d’Anna Llenas El monstre de colors, sis actors, una directora, un operador de càmera –de smartphone, millor dit– i altes dosis d’improvisació, es van posar mans a l’obra.

Cadascun dels intèrprets representa un sentiment i s’adorna del color assignat: amor, amistat, calma, ira, por, alegria… tot aquest arsenal emocional que es va quedar al carrer quan la protagonista es va haver de tancar a casa i que ara ha de tornar a reunir. Yoel, sevillà d’origen bolivià a punt de fer 15 anys, encarna l’alegria, tot i que confessa que li “costa una mica estar alegre tan d’hora perquè tinc son”. El rodatge ha començat molt d’hora i l’actor novell ha de repetir el pla diverses vegades fins que la Luisana, la directora, dona la seva aprovació. “Com que portem la boca tapada per les mascaretes, hem d’expressar més amb el cos”, s’excusa.

L’Alison, de 14 anys, interpreta l’amor, vesteix de vermell i es comporta, en conseqüència, com una apassionada líder de la troupe, a la qual anima perquè posin entusiasme en el seu paper i fins i tot aconsella amb els pertinents matisos tècnics: “No parleu fins que no estigueu a prop d’en Pablo –el camerògraf– perquè se senti bé el que dieu”. Natural de Sevilla i de pares equatorians, la jove actriu espera “poder tenir una altra experiència com aquesta, perquè estic encantada amb la gravació del curt”. En aquest dimarts calorosíssim, la jornada és netament cinematogràfica perquè el colofó ​​serà el visionat d’una pel·lícula d’estrena al cinema.

La Raquel destaca el context “especialment complex pels escassos recursos de les famílies” en què els nens i nenes dels districtes septentrionals de Sevilla, un gresol multicultural amb més de seixanta nacionalitats, han viscut el confinament. “Per primera vegada, hem hagut de fer durant el curs activitats no presencials de reforç escolar i ajuda psicològica. Tot i que els mitjans tècnics de què disposen són molt limitats, el treball ha estat intensíssim”. I ha donat els seus fruits, ja que “els infants han tret millors notes que mai. En aquest punt vull també ressaltar el mèrit de les famílies, que ha estat enorme”.

Després de diverses setmanes de retrobaments, rialles, reptes i múltiples vivències, les colònies d’Accem arriben al final aquesta setmana. Però no el recorregut del curtmetratge del grup sevillà, els membres del qual han tingut la valentia de plasmar les seves emocions davant de les càmeres: els treballs es podran compartir amb la Fundació ”la Caixa” i, d’aquesta manera, podran veure també els vídeos d’altres entitats. Un material que quedarà per a la posteritat, que mostrarà el que els joves han après durant les colònies i que es podrà compartir, també, amb les famílies i la comunitat.

“El secret de les pel·lícules és que són una il·lusió”, va dir sobre el cinema George Lucas. I aquesta definició val tant per a les superproduccions que ell dirigeix ​​com per als més modestos projectes: el que, per exemple, porten a terme aquests joves i que els serveix per evadir-se d’una quotidianitat que, de vegades, pot no ser tan divertida com podria ser amb la seva edat. Hem somiat veient històries a través de la gran pantalla i no costa res pensar que aquests Set (més un) Magnífics recordaran aquest estrany 2020 com l’any en el qual van viure un estiu de pel·lícula.

Text: Lucas Haurie
Fotografia: Sonia Fraga