El nedador paralímpic professional Ariel Schrenck és d’aquelles persones que es fan fortes davant de les adversitats. No tenir la mà esquerra mai no li va fer sentir inferior a la resta de nens i nenes del club de natació on anava de petit, sinó que va fer que es marqués una meta que l’allunyaria de gairebé tots els límits: ser més ràpid que ells. “A l’aigua sempre he buscat igualar els altres a partir d’una competitivitat sana. No soc diferent, ni millor ni pitjor que ningú, per tenir només una mà”, explica el jove de 17 anys durant l’entrenament a B-Swin, empresa social que el 2016 va ser seleccionada per participar en el Programa d’Emprenedoria Social de l’Obra Social ”la Caixa”.

La meta de B-Swim és millorar la vida de la gent a través d’activitats aquàtiques adaptades a les necessitats de cada individu. Alguns s’estan rehabilitant, altres busquen perdre la por de l’aigua i la majoria són persones amb diversitat funcional o intel·lectual que estimen l’esport. Uns busquen simplement gaudir de la natació en unes instal·lacions de luxe, amb el mar del Maresme com a teló de fons; altres ho donen tot per intentar participar en competicions com el Campionat d’Espanya per CCAA de Natació Adaptada. I perquè objectius d’aquesta mena siguin un horitzó assolible per a tothom, B-Swin els dona una possibilitat que mai ningú no els havia ofert: “Ens vam adonar que els esportistes paralímpics amateur no tenien formadors especialitzats”, explica María Folgado, una de les fundadores de l’empresa social, a les piscines del Club Natació Mataró.

 

 

Quan surt de la piscina, el nedador paralímpic Ariel Schrenck ens explica que l’esport no només l’ha ajudat a fer gestos tan quotidians com cordar-se els cordons de les sabates amb una mà i el suport de la pròtesi, sinó que també ha entès que pot ser com els altres i que ningú no l’ha de compadir: “Mai no tractis millor ningú per ser discapacitat”, recomana, “perquè li estàs donant una excusa per donar menys del que pot. Li dones una protecció que no és real i després surt de casa i no sap com enfrontar-se al món. De fet, si algú em digués que no pot fer esport perquè té una discapacitat, li respondria que es plantegi si està buscant una excusa. Jo, fins i tot, vaig trobar la manera de fer tir a l’arc. No era el millor tirador del món, però, eh, vaig tirar les meves fletxes!”, afegeix amb un mig somriure.

Les paraules de l’Ariel denoten que ha après a estimar-se tal com és, i això ha fet que tant ell com els qui el rodegen gaudeixin de cada instant que passen en aquest món particular que s’han construït sota l’aigua. A més d’exigir-se a ell mateix el màxim del seu potencial, l’Ariel explica que fa servir l’humor per animar els seus companys quan estan exhaustos. “Hi ha un amic al qui solc dir: ‘Va, tira! Que ets més gran que jo i a sobre tens dues mans!”, comenta rient. Per sortir dels moments de debilitat, per a l’Ariel n’hi ha prou amb poder seguir el ritme dels companys i amb l’amor que sent per la música. “Connecto molt amb el rap, m’ajuda a tirar endavant. La cançó ‘Apagado’ del raper Ambkor diu: ‘Estic apagat, però no fos’. Això em serveix per recordar que, per molt que a vegades toquem fons, sempre tornem a pujar”.

Quan l’any passat l’Ariel es va coronar com a millor nedador del Campionat d’Espanya AXA de natació de joves del 2018, va demostrar que és una de les joves promeses de la natació paralímpica espanyola. I, si el 2020 finalment aconsegueix l’objectiu de competir als Jocs Paralímpics de Tòquio, B-Swin assolirà una de les fites més importants de la seva història. Tot i que, per a la María, la millor part no és veure les medalles que els nedadors s’enduen a casa, sinó adonar-se que, amb la seva ajuda, ara viuen la vida en tota la seva plenitud. “En veure que a l’aigua poden moure’s d’una manera que fora els resulta impossible, la manera de mirar-se a ells mateixos canvia. I això es trasllada a la seva vida personal. És el cas del Jordi, un noi que té hepiplegia i que, després de mesos d’entrenament, es va animar a treure’s el carnet de conduir. O de la Marta, una noia amb espina bífida que temps enrere no tenia ganes de res i ara té energia fins i tot per muntar una acadèmia de reforç escolar”. Tots ells han superat les seves pors en passar per B-Swim. I aquesta experiència fa que l’Ariel cada dia tingui més ganes de complir la promesa que li va fer al seu avi difunt. “Ell em va ensenyar a nedar i jo li vaig prometre que competiria en uns Jocs Paralímpics. No el puc fallar!”.

 

Text: Alba Losada
Fotografia: Laia Sabaté