Ja ho va dir Nelson Mandela: el valent no és qui no té por, sinó aquell que la conquereix. I això és precisament el que fan dia rere dia els treballadors i les treballadores dels centres hospitalaris i assistencials: fer front a la COVID-19 tot i la por, el cansament acumulat i el patiment que genera. Però els herois no són infal·libles i, de vegades, necessiten ajuda per complir la seva missió. Per això, la Fundació Galatea, en col·laboració amb la Fundació ”la Caixa” i el Ministeri de Sanitat, ha posat en marxa un servei de teleassistència psicològica gratuït per a treballadors sanitaris, que es complementa amb el suport emocional que també proporcionen els 43 equips d’atenció psicosocial (EAPS) del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de ”la Caixa” a les unitats hospitalàries dedicades a pacients amb coronavirus i els seus familiars.

Hi ha moltes maneres de fer front a la COVID-19, depenent de la teva professió i possibilitats. Una és quedar-se a casa i sortir tan poc com puguis per impedir que el coronavirus es continuï expandint; i una altra és posar-se les botes, les ulleres protectores, guants, mascareta i sortir a enfrontar-se a la malaltia cara a cara, cada dia, sent testimoni de l’impacte que té en les persones i de tot el patiment que deixa al darrere. I això últim és, precisament, el que fan els professionals de la salut.

 

Ilustración José Roda personas conectadas solidaridad

 

La Fundació Galatea coneix bé els riscos als quals s’enfronten les persones que treballen en l’àmbit sanitari. Fundada l’any 2001 pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el seu objectiu principal és vetllar per la seva salut i benestar, promovent hàbits beneficiosos per a ells. L’any 2017, van crear el Servei de Suport Emocional als Professionals de la Salut, concebut, entre d’altres motius, per ajudar-los a bregar amb el malestar emocional propi de la seva professió, generat, en la majoria de casos, pel pes d’una gran responsabilitat o una elevada autoexigència. A partir de la crisi de la COVID-19, van decidir posar en marxa un sistema de teleassistència psicològica, primer a Catalunya (el 16 de març) i, dues setmanes després, a tot Espanya gràcies a la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”.

Maria Pau González és doctora en Psicologia i coordinadora de Formació i d’Intervenció en Equips de la Fundació Galatea i explica com es duu a terme aquest servei, que comença pel número de telèfon gratuït 900 670 777. “Quan un professional sanitari ens truca, tenim una unitat d’acollida que fa un primer triatge i el posa en contacte, en menys de 24 hores, amb un dels 52 psicòlegs clínics del nostre equip. Acorden dia i hora per a la trobada, que normalment és a través de videotrucada i, si no tenen mitjans per fer-la, es fa per telèfon”.

Des de la posada en marxa del servei, s’han dut a terme més de 750 atencions a 285 sanitaris, en la seva gran majoria metges i personal d’infermeria. Els principals motius de la trucada són la por de contagiar-se un mateix o la família; la tristesa per tot el que estan vivint, l’estrès per l’elevada càrrega de treball i els canvis de servei, i el sentiment de culpa per no poder fer més del que fan. “Per desgràcia, últimament també estem començant a rebre trucades per l’estigma i les mostres de rebuig social que estan rebent”, assenyala.

A més, adverteix que els professionals comencen a mostrar signes d’esgotament i que “estan al límit. Molts diuen que tenen 24 hores aquest tema al cap: van a treballar, tornen a casa, mengen, dormen i sant tornem-hi. Per això, ens temem que, quan aquesta primera onada d’urgència hagi passat, començaran a aflorar casos d’estrès posttraumàtic agreujats, possiblement, per factors psicosocials. De fet, ja estem pensant com podem derivar els casos més complexos, per no deixar-los desemparats”.

“Una infermera em deia que els seus fills ploraven quan marxava a treballar. I és que, per si no n’hi hagués prou, els sanitaris s’han de fer càrrec de la por que pateixen les seves famílies, a més de la seva”. Ens ho explica José Martín de Rosales, que ens demana que l’anomenem Pepe. Ell és psicòleg de l’EAPS FIBAO de Granada i un dels 230 professionals que formen part del Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació ”la Caixa”. Explica que la crisi sanitària ha capgirat la seva feina. En aquest context i de forma temporal, les atencions presencials als pacients de pal·liatius s’han limitat a casos molt puntuals, i els seus esforços ara se centren a donar suport de forma telemàtica a pacients amb COVID-19 i els seus familiars i al personal sanitari que els atén. Des que van posar a la seva disposició els telèfons el 30 de març, ell i la seva companya reben entre 3 i 4 trucades diàries de professionals de la salut.

Per evitar que l’estrès perjudiqui la salut mental dels sanitaris, l’estratègia principal és buscar formes de ventilació emocional, enfrontament i desconnexió. “Aturar-se i veure com estem, posar nom al que sentim, observar les sensacions del cos i veure quines estratègies d’autocura i regulació emocional podem fer servir: la meditació, una lectura agradable o una dutxa més llarga del que és habitual són molt útils. I evitar veure massa informació del que passa”, explica en Pepe.

Però tant la Maria Pau com en Pepe coincideixen a destacar la fortalesa i resiliència d’aquests professionals, els quals, malgrat tot, tenen la capacitat de créixer davant de la pandèmia. Per descomptat, sentir el suport de la societat és el que els dona força per seguir endavant: ara tenen un objectiu comú i han fet pinya. “Són persones molt compromeses amb la feina, i tenen emocions molt proactives i saludables que es transmeten els uns als altres. Això els permet treballar en equip amb motivació i il·lusió, malgrat tot. I quan arriben a casa, saturats, exhausts, i es pregunten ‘per què?’, la resposta els ve a l’instant. I nosaltres estem satisfets d’aportar-hi el nostre granet de sorra”, conclou en Pepe.

 

Text: Bárbara Fernández
Il·lustració: José Roda