The Kinks ho van fer amb una critica ballable al consumisme i The Who, convertint-les en un capítol més de la seva òpera-rock Tommy. Otis Redding, amb l’elegància que el caracteritzava, i RUN-DMC no van fallar en portar-les al seu estil de carrer. El punk també es va apuntar a la festa de les nadales, tant amb els ensucrats Ramones com amb els contestataris Sinestro Total. La Pantoja ho va fer mirant la seva tradició, i The Killers en fan una cada any (en tenen de millors i de pitjors…). Però els qui van convertir la nadala en símbol d’una generació van ser John Lennon i Yoko Ono. El cas és que tothom ha cantat  cançons al Nadal, de tota mena de gèneres i èpoques. Enguany també ho han fet nens i nenes que participen en el programa CaixaProinfància. I ho han fet, sobretot, des de l’amistat i la unió de cultures.    

Al començament són una mica tímides, canten fluixet i mirant més cap a terra que no pas endavant. Però quan s’animen no hi ha qui les pari i s’atreveixen fins i tot amb una nadala en clau rockabilly (passos de ball inclosos, no t’ho perdis!). Són les nenes del cor de la Fundació Terral, situada al barri del Raval. I juntament amb altres petits cantants del projecte Clavé XXI, també són les protagonistes de la felicitació nadalenca que l’Obra Social ”la Caixa” ha preparat per a aquestes festes.

 

 

El repertori és tan variat com les nacionalitats (per la fundació passen nenes i dones de fins a 21 països diferents). En la felicitació canten l’Al·leluia de Händel i celebren els deu anys de CaixaProinfància. Deu anys creant i impulsant projectes que ajuden els més petits a construir-se un futur, una llar, una comunitat. Per als petits, el cor no és tan sols una activitat musical; és també una manera d’estar junts, de sentir-se part d’un tot. Assagen cada setmana amb la Mariona Fernández, directora del cor del Palau de la Música i “una de les raons per les quals m’agrada tant ser aquí”, confessa una d’elles, la Cris. Quan preguntem per les seves nadales preferides, totes estan a favor de les clàssiques, però també hi caben les de Mariah Carey, Wham! o Chuck Berry.

“El que busquem en la fundació és donar eines a les nenes i a les dones del barri del Raval perquè puguin ser autònomes i construir-se un futur”, explica la Concepció, directora de Terral. Fa dos anys es va jubilar després d’una vida dedicada a ensenyar química i física, però va voler continuar dedicant el seu temps a l’educació dels joves, i aquí la tenim, dia rere dia, treballant mà a mà amb les voluntàries i les noies. “Al final, el cor és una manera de fer que les noies es coneguin i aprenguin de les cultures respectives, i educar-les, així, en el respecte, mentre es diverteixen”, explica. Conèixer-nos i respectar-nos és la clau per construir llars, per construir llocs on quedar-nos, on poder sentir-nos millor després d’un dia fred.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra