El confinament per la COVID-19 ens està privant de moltes coses: les escapades de cap de setmana, les festes amb els amics, els primers dies de platja… No obstant això, tot són problemes menors comparats amb els que viuen aquests dies les famílies amb menys recursos. Com la de la Lucía, una dona gitana de Tortosa amb vuit fills, un pis de lloguer i un marit a l’atur des del juny. Per sort, a la seva ciutat, projectes com Ujaripén, que treballen per la promoció educativa i cultural de la comunitat gitana juntament amb el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de la Fundació ”la Caixa”, els ajuden cada dia perquè, gràcies a l’esforç d’una gran xarxa comunitària, disposin de tot el que necessiten i ningú a la seva comunitat s’hagi de quedar enrere.

Quan, el gener del 2020, Lucía González va donar a llum els seus bessons, no s’imaginava que els primers mesos de criança fossin així, “amb tanta gent tot el dia a casa (jo, el meu marit, la Luci, la Nazaret, el Rubén, la Noemí, la Melody, la Conchi i els dos bebès), com ja et deus imaginar, és un desgavell perquè, amb tants nens tancats, al cap d’una estona no poden més, pobres”, explica aquesta tortosina de 29 anys. 

“El confinament per a aquestes famílies és un polvorí. La majoria són famílies grans que viuen en infrahabitatges. I en aquesta situació, porten una motxilla d’exclusió social que fa que les seves competències per educar i les seves possibilitats materials no siguin precisament les millors”, comenta Neus Miró, referent de l’entitat ACISI per al Projecte ICI a Tortosa, una iniciativa que lluita per “superar la simple coexistència intercultural a la ciutat per passar a una interacció positiva de convivència”.

 

Ilustración flores y mujer gitana

 

Tot i això, Lucía González i la seva família se’n van sortint gràcies a diversos recursos. A més de l’ajuda familiar, tenen una targeta moneder en la qual cada setmana, en conveni amb CaixaBank, l’administració els carrega l’equivalent al menjador escolar, per poder fer servir al supermercat. “Jo faig càlculs i vaig allà on puc allargar més”, destaca aquesta mare de família nombrosa. I molt important, tenen el suport infal·lible del programa Ujaripén en els estudis dels infants, en el qual la família participa des de fa tres anys, ara telemàticament. “Ells estan en contacte amb l’escola i saben el que cadascun dels meus fills necessita reforçar. Ens envien deures i ens truquen per explicar-nos coses”, resumeix la Lucía. 

El programa està impulsat per l’Ajuntament de Tortosa i les entitats Blanquerna, ACISI, Cáritas i Creu Roja, i amb el suport del marc comunitari del Projecte ICI. “Som un equip de cinc persones: una coordinadora, dues noies del poble gitano de Tortosa, una antropòloga i una psicòloga”, ens explica Irene Segarra, responsable tècnica d’Ujaripén a l’ajuntament. “Amb l’arribada de la COVID-19, ens activem molt de pressa. Per sort ja teníem grups de WhatsApp amb els nostres números personals i els de les famílies. I el primer que vam fer va ser fer trucades i videotrucades per veure com estaven i què necessitaven: treballem molt des del vincle, l’emoció, l’acpmpanyament i la confiança. També ens vam posar en contacte amb els centres educatius, perquè moltes vegades fem de pont entre ells i les famílies. Per exemple, quan no tenen ordinador a casa, fer segons quines tasques pot ser difícil. Aleshores els demanem que ens enviïn una foto de la feina a mà i nosaltres l’enviem al centre per e-mail”, explica la Irene, qui també destaca les tutories, les hores destinades a preguntar dubtes, la vinculació amb el centre per evitar l’abandonament escolar –sobretot a l’ESO– i la proposta d’activitats ara més lligades a la creativitat i el joc “per esmorteir els moments difícils”.

Per a Neus Miró, el fet que ICI ja faci 10 anys que crea vincles de confiança amb la comunitat ha estat providencial. “Ha permès que davant d’un daltabaix com l’actual, sigui molt més fàcil articular la seva capacitat de resiliència. No hi ha recels entre persones, entitats i institucions; estem tots al mateix vaixell”, assegura. “I si abans els usuaris de cada entitat o de serveis socials eren la preocupació de només aquesta entitat o de serveis socials, ara tenim un mapa compartit molt detallat de la vulnerabilitat de la ciutat. I tenim molt clar qui truca a qui per no fer 400 trucades a les famílies des de cada recurs o servei. Aquí entra el nostre treball de coordinació. D’aquesta manera vam aconseguir, per exemple, que la policia local repartís les 700 targetes moneder en pocs dies”.

En aquests dies de confinament, els reptes per a les associacions de la ciutat apareixen on menys te’ls esperes. “De sobte et truca una d’elles i et pregunta si és veritat el que ha sentit en un àudio de WhatsApp sobre l’efecte del virus en els nens… Ens fan una infinitat de preguntes que els generen ansietat. Nosaltres els contestem a tot, encara que siguin les vuit del vespre, i pensem com desfer els rumors per a la resta de la comunitat”, ens explica Irene Segarra. “D’altra banda, solem donar per suposat que a totes les cases hi ha una llibreta, un boli i quatre colors, i resulta que no. I és clau per als infants, per a la seva funció psicoemocional, perquè dibuixar és un mètode perquè els petits es gestionin les emocions, es desestressin i visquin millor a través de la creativitat. Així que va ser vital aconseguir aquest material per a les famílies gitanes”, diu Neus Miró.

Però les sorpreses també són per a bé. “La resposta de la ciutadania ha estat increïble. De seguida van organitzar una iniciativa de balcons solidaris per assegurar que les persones que no poden sortir tinguin menjar i medicaments assegurats”, destaca la responsable de l’entitat ACISI. “A mi m’ha sorprès que les famílies, amb els seus vídeos i fotos, ens hagin deixat entrar a casa seva i a la seva intimitat, a més de tota la col·laboració i els agraïments rebuts, sobretot el dia que els vam fer un vídeo felicitant el 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, que va ser impressionant. Tu fas la teva feina perquè penses que l’has de fer, però ells ho reben com una cosa realment excepcional”, explica emocionada la responsable tècnica de Ujaripén.

Des de l’ajuntament, ja s’estan plantejant com resoldre els problemes que portarà l’era post-COVID a aquestes famílies en situació socioeconòmica precària. De moment, la Lucía gaudeix de passar més temps amb els seus vuit fills “que abans, quan tornaven a la tarda, era dutxa, sopar i al llit”, i somia amb un món sense coronavirus on “no sé què farem, però segur que alguna cosa que faci que els nens siguin molt feliços, perquè s’estan portant com uns campions”.