Imagina que competeixes en una cursa de cotxes. Ets un pilot experimentat. I de ganes de llançar-te a la pista no te’n falten. Tanmateix, mentre tots corren amb un Ferrari, tu ho fas amb el Fiat Panda del teu avi i, a més, surts en el darrer lloc de la graella. Quines són les probabilitats de guanyar? Per als nens d’entorns humils, els dies a l’escola s’assemblen una mica a aquesta cursa: la desigualtat amb què parteixen té com a conseqüència uns resultats acadèmics més baixos que, alhora, fan que la igualtat d’oportunitats sigui un miratge. Una situació urgent per a la qual, afortunadament, sembla que els investigadors Nancy Madden i Robert Slavin han trobat una solució.

Per a Robert Slavin, investigador i director del centre de recerca i reforma en l’educació de la John Hopkins University i membre del Comitè Directiu de la fundació Success For All, “el repte més gran al qual s’enfronta l’educació del segle XXI és aconseguir que tots els nens tinguin un nivell d’educació bàsica: que treguin bones notes en matemàtiques i que sàpiguen llegir”. Com s’ha d’afrontar aquest repte és, precisament, el tema de la xerrada que ell i Nancy Madden, professora en el mateix centre i presidenta de Success For All, van fer dins del cicle de conferències (R)evolució Educativa que el programa EduCaixa organitza.

 

 

Segons el Robert, “quan parlem de nens d’entorns humils, no ens podem conformar amb la segona millor opció. Ells també han de tenir accés als millors programes i pràctiques per poder tenir èxit en els nivells més alts”. Però com podem saber si un nen aprendrà millor matemàtiques treballant en grup, amb classes especials o visitant museus? Aquí és on entra en joc l’anomenada reforma educativa basada en l’evidència. La Nancy va explicar que a tot arreu –però sobretot en entorns desafavorits–“cal invertir els recursos en pràctiques educatives que sapiguem que funcionen, basant-nos en els resultats d’investigacions i avaluacions rigoroses”, i no en modes o en metodologies obsoletes que es mantenen per la complexitat que suposa fer canvis en el model d’escola.

Afortunadament, aquesta gegant base de dades que és internet ens ha regalat eines molt útils com ara Skills Bank o Best Evidence In Brief, amb les quals professors i directors d’escola poden investigar quines pràctiques educatives tenen eficàcia demostrada. Algunes, per exemple, són ensenyar els alumnes a utilitzar un ordinador en hores extraescolars, l’aprenentatge en grup dins de l’aula o que els pares es reuneixin un parell de vegades a la setmana i s’impliquin en l’educació dels fills.

Així i tot, els col·legis no són laboratoris on es pugui replicar cada experiment amb exactitud. Per això, el Robert recomana que sempre es tingui en compte el context de cada centre i s’intenti entendre el problema concret que s’ha de solucionar entre tots els actors implicats, “calguin les reunions que calguin”. No es tracta d’aplicar les mateixes mesures per a tots els nanos i centres, sinó de veure quines mesures diferents s’han de posar en pràctica perquè tots ells aconsegueixin arribar al mateix nivell. “La revolució”, va concloure la Nancy, “arribarà quan ens responsabilitzem de l’èxit escolar de tots els nens, sense excuses i amb totes les eines que tenim a l’abast”.

 

Il·lustradora: Laufer