Els éssers humans podem sentir fins a sis emocions diferents: alegria, por, ràbia, tristesa, fàstic i sorpresa. Naturalment, també a la feina, i sobretot si consisteix a ajudar els altres. És per això que professionals de l’àmbit social com els tècnics d’inserció laboral han de saber gestionar bé les emocions per poder ajudar millor els usuaris. I per ajudar-los a ajudar, el programa d’inserció laboral Incorpora de ”la Caixa” els ofereix formació mitjançant sessions de coaching, com les que va impartir abans de l’estat d’alarma a Girona Anna Ventosa amb la coordinació de Roger Casero. Un ventall d’eines, trucs i experiències que els ajuden a superar creences limitants, millorar la comunicació amb les persones que busquen feina i aconseguir que tinguin un futur professional que les motivi.                

Són les 9:30 h en punt del matí i una dotzena de tècnics d’inserció laboral es preparen per a una de les sessions de coaching. La majoria treballa en entitats de la província que ajuden persones amb vulnerabilitats físiques o psíquiques, i tots saben que en l’emoció hi ha la clau de l’èxit. “Treballes amb persones en situacions complicades, empatitzes molt amb elles i sempre tendeixes a voler ajudar una mica més. Costa no absorbir l’estat de l’altre, posar límits”, confessa Marta Martínez, de la Fundació Drissa, que treballa amb persones amb problemes de salut mental. “També és molt frustrant contactar amb les empreses en fred per aconseguir que ofereixin feina a aquestes persones, perquè falta consciència social. I quan un cas que estava encaminat de sobte se’t desmunta i has de tornar a començar, et pots desmotivar”, comparteix Raül Núñez de Arenas, de la Fundació Astrid-21, una fundació que treballa per la qualitat de vida de les persones amb discapacitat psíquica i diversitat funcional.

 

Ilustración dos personas ayudándose

 

Per a la Marta, el millor d’aquestes sessions d’Incorpora és que li permeten trobar eines per “treballar els reptes del meu dia a dia, conèixer-me millor i tenir estratègies amb els usuaris”. I allà és on entra l’executive coach Anna Ventosa, amb jocs, exemples i dinàmiques. “No els ofereixo teoria sobre la seva feina, sinó com desenvolupar les habilitats personals que tots podem desenvolupar”, explica aquesta formadora de tècnics. “Treballar amb persones amb circumstàncies personals o mentals complexes és una tasca molt complicada que et pot afectar de manera potent. Així que, en la sessió d’avui, els donaré eines d’autogestió emocional perquè facin el que ells vulguin, i no el que vulguin les seves emocions”.     

Primera lliçó del dia: aprendre a canviar etiquetes. Etiquetes que ens posem a nosaltres mateixos i als altres abans i tot d’actuar, i que condicionen totes les nostres accions. “L’etiqueta ens defineix, no a l’inrevés”, afirma l’Anna. “Canvia la teva etiqueta de desmotivat per la de motivat o la de trist per la d’alegre i canviarà l’enfocament de tot el que facis. No és que t’hipnotitzis, sinó que tu decideixes. La vida depèn de la forma en què la mires”.     

Però una de les dinàmiques que més sorprèn i agrada als tècnics és la del reforç positiu: per parelles, mirant-se als ulls, es diuen, de manera improvisada, alguna cosa que els agrada de l’altra persona. I això, amb tots els companys. Resultats final després d’una dotzena de floretes? Sentir-se francament bé! “Generes emocions positives que pots incorporar en el moment idoni, per a un resultat més potent amb els beneficiaris”, conclou la Marta. “Jo ho feia en un format més estàtic, i m’ha agradat molt com ho ha fet l’Anna, d’una manera més dinàmica que començaré a aplicar de seguida”, assegura el prospector i orientador d’Astrid-21. 

“Quan vas a la perruqueria i t’agrada el pentinat que et fan, la recomanaràs, oi? Doncs passa el mateix amb els conceptes i les eines de coaching: primer els has de viure i interioritzar per veure’ls i aleshores saber en quines circumstàncies poden anar bé a una altra persona”, exemplifica aquesta coach que alaba el gran benefici social que aporta la feina de tècnics com la Marta i el Raül. 

“No és només el que saben, sinó quant posen de la seva persona per aconseguir ajudar algú: energia, compromís, generositat… Coses que no s’aprenen a la universitat però que ells tenen, perquè, si no, no estarien fent aquesta feina. Una tasca importantíssima en què jo, amb aquests tallers, només hi poso un granet de sorra que ajuda a aquesta obra social tan impressionant”. 

Text: Ana Portolés
Il·lustració: Tamara González