És un dijous de mitjan juliol. A les cinc de la tarda la marea està tan baixa i l’aigua tan plàcida que semblaria que l’Atlàntic s’ha fet còmplice d’un experiment que converteix Cadis, cada estiu, en la platja de la solidaritat: el Dani, de vuit anys i diagnosticat amb retard psicomotor i cognitiu, serà batejat. De la mà de l’Alberto, Voluntari de ”la Caixa” amb qui camina confiat cap a la riba, aconsegueix pujar a una planxa de surf. Encara no ho sap, però aquesta serà la seva primera onada cap a la superació.

“El portem mig enganyat”, fa broma el voluntari. L’Alberto González Baena ha deixat el vestit d’oficina, com cada dijous, per enfundar-se en un neoprè. Fa un any i mig que col·labora amb Solo Surf, una associació independent de professionals de caràcter sociocomunitari, que desenvolupa i promociona programes aquàtics per a la diversitat funcional.

Commou veure’ls en acció: monitors de surf, pedagogs, psicòlegs clínics i voluntaris baixen a la platja de Cortadura per acompanyar un grup de nens i nenes amb autisme que, de mica en mica, amb la cadència de les onades i l’atenció necessària, van transformant, gairebé de manera miraculosa, el seu comportament. “Venen amb un nivell d’estrès alt, el primer que hem de fer és que confiïn… La resta, va venint de mica en mica”, explica el voluntari.

 

 

Especialitzats en l’ensenyament de la surfteràpia, aquesta associació és pionera en el desenvolupament de programes centrats en l’activitat aquàtica terapèutica per a nens, joves i adults amb autisme i diversitats funcionals mentals. 90 monitors, 140 nens i més de 20.000 hores de treball avalen el projecte d’aquesta entitat que es va crear l’any 2005, amb l’únic referent d’un experiment semblant que havia començat a funcionar a les platges de Califòrnia (Estats Units).

“No està demostrat científicament que el surf guareixi res, no hi ha certeses des del punt de vista acadèmic”, reconeix el Jesús Borrego, director tècnic de Solo Surf. No obstant això, la certificació empírica és absoluta: “Treballem sobre fets. Si apliquem la pedagogia correcta, els participants evidencien un canvi dràstic en la conducta. És automàtic”, comenta aquest especialista que imparteix conferències i cursos de formació arreu del país i que ha assistit a “transformacions espectaculars” en nens que han arribat a la surfteràpia “sense parlar o sense poder dominar alguns moviments corporals” i que, gràcies a aquest tractament, aconsegueixen relacionar-se amb l’entorn “com un nen més”.

“El nostre objectiu no és tractar símptomes mitjançant el surf, ni l’ensenyament adaptat d’aquest esport: la nostra meta és la dinamització, és donar-los a aquests nens amb diversitat funcional mental les eines necessàries per afavorir-ne el procés d’activació i participació social”, explica.

Només cal veure somriure el Dani després de la primera gesta a l’aigua, encoratjat pels monitors al crit de “Valent! Valent!”, per comprovar l’eficàcia d’aquest mètode, que va un pas més enllà i treballa allò que el Jesús Borrego anomena coeducació: “Es tracta d’eliminar aquells prejudicis i estereotips socials sobre la discapacitat que tots tenim”.

És el que també ha comprovat l’Alberto com a Voluntari de ”la Caixa”: “Això és el més grandiós que he fet fins ara, fins i tot he integrat amics nous a la meva vida: un noi autista de 25 anys, amb qui em diverteixo com un col·lega més. La setmana passada vam anar junts a un partit de futbol i ja hem quedat per anar a un concert del Pablo Alborán aquest cap de setmana”. Petits (o grans) miracles que s’esdevenen, cada tarda, en una platja de l’Atlàntic que posa les onades al servei de la solidaritat.

 

Text: Amalia Bulnes
Fotografia: Jacobo Escamilla