Són les mans que fan pessigolles als peus dels nadons, i també les que acaricien el cap dels qui estan a punt de morir. Són les mans que sembren i recol·lecten, que renten i torren. Són les mans que cuiden i alimenten. Són les mans de les dones. I fa segles que s’hi dediquen, però des de fa poc temps se’ls està començant a reconèixer aquestes tasques. A Colòmbia, això és tot un triomf i l’Associació de Dones Cafeteres de l’Occident d’Huila hi ha tingut molt a veure.

Van començar sent 50 dones i 2.500 arbres de cafè. El 2014, quatre anys després, van aconseguir que el govern colombià les reconegués legalment i van formar l’Associació de Dones Cafeteres de l’Occident d’Huila.

Mentrestant, les mans continuaven sumant i les terres s’anaven ampliant. Amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa” i el Banc Interamericà de Desenvolupament, el 2015 van entrar a formar part d’un projecte de desenvolupament i formació empresarial a la Universitat Cooperativa de Colòmbia. Aquesta iniciativa els va oferir formació i recursos per aprofitar al màxim el seu potencial, i ara han guanyat un premi per l’esforç en responsabilitat social: els Premis Corresponsables. En aquesta associació de dones, la Fundació Corresponsables ha trobat tot un exemple de compromís amb la terra, amb la comunitat i amb la paritat de gènere.

 

Segons un informe publicat el 2011 pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, a Colòmbia el 31,3 % de les treballadores agrícoles són considerades ajudants familiars. Això vol dir que no reben cap salari per la seva feina, i sovint és perquè no se’ls reconeix com a tal: es considera que el que fan és ajudar a cuidar la família. Tanmateix, reconèixer la feina de les dones al mateix nivell que la dels homes és el primer pas per aconseguir que tant ells com elles puguin accedir a les mateixes oportunitats.

A les 50 dones que van començar la tasca a Huila els van donar uns 2.000 arbres. Ara, són 280 dones propietàries de gairebé dos milions de plantes de cafè. Els seus productes s’exporten al Canadà i als Estats Units. I elles s’encarreguen de tot: des de la sembrada fins a la comercialització. Reformulant lleugerament la cèlebre frase de Virginia Woolf en Una cambra pròpia sobre les dones escriptores (perquè, en definitiva, quina diferència hi ha entre donar vida a una novel·la i donar vida a un tros de terra?): “dóna a una dona una plantació pròpia, i serà capaç de qualsevol cosa”.

 

Il·lustració: Alejandra Velasco