S’aixeca amb la parsimònia que tant caracteritza la gent del sud, passeja la mirada per l’auditori i amb l’autoritat que li confereix haver construït la seva empresa des del no-res llança la pregunta que ningú no vol escoltar: “Voleu dir que no estem repetint els mateixos errors de sempre?”:

Segons l’agenda, estem en el torn de conclusions del congrés “Rural Innovation & Social Entrepreneurship” que ha organitzat Development Alternatives a les oficines que té a Nova Delhi. Durant tres setmanes, aquest edifici serà la meva oficina de treball. Som a l’Índia com a voluntaris del programa CooperantsCaixa, treballant en el desenvolupament de Work4Progress, un projecte que dona suport a l’(auto)creació d’ocupació per a dones i joves des d’un enfocament d’innovació social.

L’edifici en què treballarem és molt singular, perquè està construït sota les premisses dels ecosistemes sostenibles que ells mateixos han desenvolupat: maons fabricats amb una tecnologia pròpia que els permet estalviar un 40 % dels costos, i fustes reciclades donades per l’empresa alemanya Puma, que han col·locat al vestíbul de l’entrada, al costat de la botiga. Aquest últim espai és relativament reduït, però desprèn una màgia especial. Em criden l’atenció uns llapis de colors irresistibles que amaguen llavors on hi hauria d’haver la goma d’esborrar: groc per al curri, blau per al comí, vermell per al tomàquet i així fins a 12 colors. És com tot el que ens envolta: senzill i pràctic. Objectes que tenen tots ells un fil en comú: estan fets gràcies a les iniciatives a les quals dona suport Development Alternatives.

Són la prova tangible de com les petites coses poden canviar la vida de les persones. Ja siguin de les muntanyes del nord o, com en Ragh, de les platges dek sud. En Ragh és l’emprenedor que va llançar a l’auditori la pregunta que per ella mateixa era tot un desafiament. En sé el nom perquè vam estar parlant durant la pausa per al cafè. La seva targeta de visita indicava que el seu nom complet és K. Raghunandan. “La K em ve per part de pare”, em va dir. I després va afegir que això d’abreujar-ho a Ragh era una mostra de la cortesia de la cultura de l’Índia.

 

 

Una cultura en què destaca un ferm convenciment de la necessitat de canviar els problemes que nosaltres anomenaríem endèmics i que en Ragh s’estima més qualificar d’orgànics. En Ragh es refereix a la necessitat d’incorporar praudyogikee (tecnologia) a totes les capes de l’economia; en especial a les zones rurals. La sorpresa ve ara: quan en Ragh parla de tecnologia no es refereix al mateix concepte que ens ve al cap a nosaltres quan parlem, posem per cas, del Mobile World Congress. En Ragh no parla de big data, intel·ligència artificial o realitat augmentada, sinó del que nosaltres anomenaríem mecanització o industrialització.

En Ragh, sense conèixer-les, parla d’un grup de dones de Maharapajura (Madhya Pradesh), una de les zones rurals amb més pobresa de l’Índia i que vaig tenir l’ocasió de visitar durant la meva estada. Allà va néixer i viu amb la família Prahba Rajpoot. La seva feina, com la de les dones dels 18 pobles que configuren la comunitat d’aquesta zona, es limitava a munyir vaques i netejar-ne els excrements. Ara es dedica al negoci de les espècies i dona feina a cinc dones a temps complet. Com ha estat possible el canvi?

La Prahba va assistir a un programa de formació de tres dies dins del projecte Work4Progress. Sí, tres dies. Allà va néixer aquesta història que il·lustra perfectament la teoria que plantejava en Ragh. Durant la formació, la Prahba va veure una oportunitat en una cosa aparentment tan senzilla com la necessitat que tenen totes les famílies de l’Índia de condimentar el menjar. Qué té a veure això amb la tecnologia? Des del punt de vista de la innovació social, unes eines tan senzilles com una premsadora (que mecanitza el procés de barrejar les espècies) o una balança (que garanteix que el contingut que empaqueten sigui el correcte) també són tecnologia.

Identificar una oportunitat així només és possible des de la cocreació, un procés —part de l’ADN de Work4Progress— on s’identifiquen les oportunitats de creació d’ocupació de manera conjunta amb els emprenedors potencials. Un cop identificades les habilitats de cada emprenedor, se’ls dona formació en els principis bàsics de gestió d’una empresa.

Per això, ara les més de 500 dones i joves que han creat els seus propis treballs sota el marc de Development Alternatives i Work4Progress, una premsadora i una balança són praudyogikee. Entendre que aquesta tecnologia, aquest detall en el procés, els canviarà la vida és el que fa del projecte Work4Progress un motor del canvi per a les dones i els joves de les zones rurals de l’Índia.

 

Text: Lola Pardo