1 de cada 8 dones pateix càncer de mama. És el càncer amb més supervivència, però també la primera causa de mort en dones amb càncer, i s’enduu cada any 6.000 dones a Espanya. Cristina Saura és la investigadora principal del Grup de Càncer de Mama del VHIO, cap de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i, en diversos dels seus treballs, col·labora estretament amb la Unitat d’Investigació de Teràpia Molecular del Càncer (UITM)-”la Caixa”.

Per què vas decidir fer del càncer de mama l’objecte del teu estudi?
Vaig decidir ser metge de ben petita, senzillament —com molts altres metges— perquè volia ajudar la gent. Vaig prendre la decisió d’especialitzar-me en oncologia arran de la malaltia d’un familiar proper. I també va ser a través d’aquesta experiència que vaig descobrir tot el que la recerca pot aportar a la vida d’un pacient amb càncer metastàtic.

Com resumiries l’activitat del teu grup de recerca?
Treballem en el desenvolupament precoç de fàrmacs per augmentar la supervivència i la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama. Col·laborem estretament amb la UITM, per entrar en els estudis de fàrmacs des de la fase 1. Hem participat en molts assaigs clínics que permeten que moltes pacients es tractin amb tractaments molt innovadors. Per a nosaltres, la recerca també és una oportunitat per a les pacients per accedir a tractaments pioners que poden trigar anys a ser aprovats.

 

Mujeres ayudando a otra que tiene cáncer de mama

 

Com has viscut aquesta malaltia quan t’ha tocat de prop, com a familiar i com a científica?
Sempre miro de separar el meu vessant de familiar o amiga de la meva faceta de metge. Com a familiar, intento acompanyar, físicament i emocionalment. L’acompanyament és un pilar tan important com el tractament. Com a investigadora, m’asseguro que rep el millor tractament.

Cada vegada més dones sobreviuen al càncer de mama. Diries que el panorama és esperançador?
D’entrada, diria que m’encantaria haver de reciclar-me a una altra especialitat perquè hem curat el càncer de mama. Però no crec que ens aixequem un dia i estigui curat. Sí que ens estem aixecant gairebé a diari amb èxits concrets per a pacients amb certs tipus de càncer de mama. A poc a poc anem sumant mesos de vida per a moltes pacients. I això continuarà així, i a més s’està accentuant, gràcies a les recerques actuals.

Quins són els tractaments més prometedors?
En el cas de la immunoteràpia, els avenços més prometedors actualment es donen en el triple negatiu, el tipus de càncer de mama més agressiu. Fa poc s’han presentat resultats d’un assaig amb el fàrmac atezolizumab que són espectaculars per a aquestes pacients amb un càncer metastàtic si, a més a més, tenen tumors amb expressió de PD-L1: en aquests casos, la supervivència lliure de progressió augmenta en un 38 % i, la supervivència global, fins als 25 mesos. Són molt bones notícies per a un càncer tan agressiu. Un altre fàrmac, el pembrolizumab, combinat amb quimioteràpia en estadis curables de la malaltia triple negativa, administrat abans d’operar, també s’ha demostrat que augmenta fins als 65 % el percentatge de pacients en les que no queda cap rastre de la malaltia.

En el cas dels càncers HER2-positius, que són aproximadament un de cada set, els fàrmacs ADC (antibody drug conjugate) estan donant resultats molt bons. En aquest cas es tracta d’anticossos adreçats al receptor HER2, associats a quimioteràpies molt efectives que s’alliberen de forma selectiva a les cèl·lules tumorals.

Finalment, en el cas dels tumors amb receptors hormonals positius, alguns dels resultats més prometedors es presenten amb els inhibidors de ciclina. Fins ara, havien demostrat ser útils en el temps de control de la malaltia, però ara estem veient que també augmenten la supervivència de les pacients. Altres fàrmacs que s’estan desenvolupant i que tenen un futur prometedor per aquest subgrup de pacients són els SERD (selective estrogen receptor degrader).

Malgrat els avenços, ¿cal donar encara més suport a la recerca perquè els descobriments científics es puguin traslladar a la població?
Sens dubte, en aquest cas, el mecenatge civil és molt important. La indústria inverteix molt en l’avenç i l’aprovació de nous fàrmacs. Però hi ha altres temes en què les iniciatives civils, des dels pacients, són clau. Per exemple, en el desenvolupament de biòpsies menys invasives o en l’estudi de l’impacte de l’embaràs en pacients que han patit càncer de mama.

Quin consell donaries a qualsevol dona a la qual li acaben de diagnosticar un càncer de mama?
Que estigui ben acompanyada, per qui ella decideixi (amics, fills, parella, pares), que busqui un bon centre i un bon metge per fer el tractament. I que ho vegi amb optimisme, encara que al començament li pugui costar molt.

Què és el que et continua motivant a seguir investigant dia rere dia?
Les pacients, sens dubte. I l’anhel que transmeten que el que fem no és prou. Recordo, per exemple, una notícia d’un estudi de fa uns anys. Els resultats eren espectaculars, amb una esperança de vida que augmentava fins als cinc anys. Als diaris es donava la notícia com un gran èxit, però l’endemà, em van contactar diverses pacients que patien aquest tipus de càncer per recordar-me que per a elles cinc anys en realitat eren clarament insuficients.

 

Il·lustracions: Lorena Rivega