Mar o muntanya? Ens regalem el viatge que fa anys que ens prometem o visitem la família per enèsima vegada? Però, espera: la teva o la meva? Quan arriben les tan desitjades vacances, després tot són dubtes i, a més, sempre els mateixos. No obstant això, aquest estiu 51 empleats de ”la Caixa” han decidit passar unes vacances diferents. Amb la motxilla a l’esquena, han travessat mig planeta i s’han capbussat en el programa de cooperació internacional que l’entitat ofereix als treballadors. Xerrem amb tres CooperantsCaixa perquè ens expliquin com van ser aquestes vacances tan especials.

 Molta gent petita fent coses petites en llocs petits pot fer grans coses”, afirma amb entusiasme Esmeralda Saucedo des de l’altra banda del telèfon. Acaba de tornar de Colòmbia, on va estar fent precisament una cosa en aparença molt petita —fer classes a nens utilitzant tablets juntament amb companys de ”la Caixa” i treballadors de Telefónicaamb un resultat molt gran: contribuir a fer que tots els nens, siguin d’on siguin i tinguin els recursos que tinguin, rebin la mateixa educació digital, imprescindible al nostre segle.

 

Mapa d'Àfrica, Àsia i Sudamèrica amb personatges

 

Igual que l’Esmeralda, Ana Lía González i José Raúl Abando també van decidir afegir-se les vacances passades als CooperantsCaixa.

 “Se sol dir que la moneda de canvi més valuosa és el temps. Però no depèn només de tu decidir com el vols invertir”, apunta el José Raúl, que va estar tres setmanes a l’Índia col·laborant amb l’ONG Development Alternatives i Work For Progress, un projecte que dona suport a les dones de l’àmbit rural en les seves idees de negoci. “En el meu cas, tenir la possibilitat de viatjar, de compartir moments amb altres persones i conèixer realitats diferents des de la seva perspectiva ha estat gaudir d’unes vacances de debò, per moltes hores al dia que haguem treballat.”

D’altra banda, l’Ana Lía, se’n va anar fins a Moçambic per aportar la seva experiència financera a joves i dones amb pocs recursos a través de l’ONG Ajuda en Acció, i ho té igual de clar: “Ser cooperant és sinònim de compromís. Això és fonamental. Crec que tots acabem repetint any rere any, perquè no pots deixar de meravellar-te amb la gent que coneixes, amb tot allò que aprens, i veient que les petites coses que fas acaben sent molt importants”, afirma.

Però, tot i que cada un dels 51 CooperantsCaixa hagi aportat la seva particular experiència, coneixements i habilitats al projecte en què ha participat, si hi ha res en què tots coincideixen és que no és res comparat amb el que aquests viatges els han deixat a ells: “Feia molt de temps que no cantava, que no ballava, que no pintava o que no explicava les coses de manera senzilla”, explica l’Esmeralda. Juntament amb els seus companys, va dedicar l’únic dia lliure que van tenir a pintar un mural al pati de l’escola en què van fer classes. “Les cares dels nens quan ho van veure, els somriures, l’alegria… flipaven! No ho oblidaré mai.” Ells, segurament tampoc.

 

Text: Patri Di Filippo