Els quilòmetres no haurien d’existir quan es tracta de coses importants. Actualment, 19,4 milions de nens no reben les vacunes bàsiques. Aquesta xifra està disminuint gràcies a persones com la Marie-Ange Saraka-Yao, directora de l’aliança per a la vacunació infantil GAVI, en col·laboració amb l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Bill i Melinda Gates. El seu objectiu: acostar les vacunes a qualsevol racó del món, per més remot que sigui. 

De vegades la llunyania fa que desconnectem i que sentim que els problemes d’aquelles persones sense nom que veiem a la pantalla o que sentim a la ràdio no són tan importants com els nostres o els del nostre veí. Afortunadament, un nen és un nen, aquí i allà. Té nom i cognoms. Riu, salta, menja, balla, aprèn i corre com tots els nens.

Treballar perquè els nens de països menys afavorits puguin tenir un futur és la tasca de Marie-Ange Saraka-Yao. “Vull que tots els nens del món tinguin accés a les vacunes”, confessa. “No sé si és una utopia, però és la meva visió, el meu somni, i tots necessitem un somni per continuar avançant.” Un somni que pressuposa un recorregut llarg, però que comença a mostrar els primers avenços: des de l’any 2000 ja s’han vacunat gairebé 600 milions de nens en 73 països, i s’han evitat 8 milions de morts prematures.

 

 

“Jo soc de la Costa d’Ivori i, al començament, el meu objectiu era dur a l’Àfrica la vacuna contra la malària, una malaltia terrible amb una gran incidència”, confessa, “tot i que ara veig que les més importants són les vacunes contra la pneumònia i la diarrea, que maten més nens, i la del papil·loma humà, tan important per a les nenes, perquè causa càncer cervical”.

Però no tan sols es tracta d’ajudar els més petits, sinó tota la societat. “Si els nens estan sans, poden rebre educació i després podran ser productius, i els seus pares no han de deixar de treballar per tenir-ne cura. Vacunar els nens és el primer pas per poder construir una societat més sana i equànime, i fer-ho d’una altra manera seria com pretendre que un castell de cartes es mantingués ferm i sòlid durant dècades. “Quan evitem malalties infeccioses i epidèmies”, sentencia Saraka-Yao, “el món es torna un lloc més segur, fet que també interessa els governs”.

 

 

La Marie-Ange ho té clar: “Si gastem 20 cèntims en prevenció ara, evitem que més tard les famílies tinguin despeses de 200 dòlars d’hospital si el nen es posa malalt, la qual cosa els pot representar els ingressos de tot un any. I el fet de tenir un mercat tan ampli fa que el sector privat també trobi un incentiu per produir més vacunes a un preu més baix. Al final, si unim el millor dels dos mons –inversions i iniciatives privades com la de l’Obra Social ”la Caixa” i la Fundació Bill i Melinda Gates, i l’experiència de líders globals en salut– tots hi sortim guanyant”. I el més important és que tots hi podem ajudar. De vegades la distància no és rellevant. De vegades contribuir a fer un món millor és tan fàcil com un parell de clics.

Text: Ana Portolés