Fatiga, vòmits, pèrdua dels cabells… Hem assumit que, per curar-se d’un càncer, s’han d’aguantar molèsties importants durant mesos. Però, i si no hagués de ser així? Fa temps que l’Hospital Clínic de Barcelona ja aposta per un canvi de paradigma: en comptes d’actuar des de fora atacant el tumor, actuar des de dins reforçant el sistema immunitari i estalviant molts dels efectes secundaris al pacient. Ara, la seva tasca excepcional, que ja ha aconseguit salvar molts pacients que havien esgotat tots els tractaments possibles, ha rebut el suport de ”la Caixa” amb un acord de 6 milions d’euros que permetran no només potenciar aquesta investigació pionera, sinó també invertir en altres projectes vinculats a la formació investigadora dels metges i la millora assistencial dels pacients.

“El sistema immunitari ens evita generar molts dels tumors al llarg de la vida. Es diu que, si no tinguéssim sistema immunitari, desenvoluparíem un tumor cada 5 o 15 anys. Quan tenim un càncer és perquè, desgraciadament, això no ha funcionat bé. Nosaltres intentem que el sistema sigui més eficient quan ha deixat de ser-ho, que és quan detectem el tumor”, explica Manel Juan, cap de secció d’Immunoteràpia del servei d’Immunologia Hospital Clínic de Barcelona.

 

 

Segons aquest especialista amb gairebé 30 anys d’experiència, les quimioteràpies plantegen problemes diversos. El principal és que, mentre ataquen el tumor, també ataquen el sistema immunitari, cosa que provoca efectes secundaris forts. A més, fins ara, el sistema per validar tractaments oncològics estava basat en la velocitat amb què el tractament aconseguia resultats. És a dir, es considerava que si el tractament no tenia una resposta ràpida, no era vàlid. Aquest paradigma va suposar una parada en les investigacions inicials sobre immunoteràpia, perquè obté respostes més indirectes i menys ràpides. Això és així perquè la immunoteràpia no consisteix a fer servir un tòxic per matar el tumor com la quimioteràpia. “Per contra, amb la immunoteràpia has d’aconseguir, primer, que el sistema immunitari es recuperi i, després, mati el tumor”, aclareix Juan. Per sort, l’evidència presentada per experts (científicament ratificada pels guanyadors del Nobel aquest mateix 2018) ha aconseguit que els criteris canviessin l’última dècada, cosa que ha obert les portes a aquest nou paradigma en la investigació.

 Tot i això, per qüestions de protocol mèdic, “de  moment, només podem tractar amb immunoteràpia els pacients en què ha fallat tota la resta. El percentatge de persones tractades amb èxit en molts càncers està entre el 20 % i el 40 %, però hem de tenir en compte que són percentatges afegits quan la resta de teràpies no funcionen”, destaca el doctor.

A partir d’ara, gràcies a l’acord firmat amb ”la Caixa”, el doctor Juan i el seu equip tindran l’estructura d’investigació estable que necessitaven per continuar investigant, entre altres línies, els CAR-T, la teràpia gènica que modifica els limfòcits T (un tipus de glòbuls blancs que s’encarreguen de la resposta immunitària) del pacient perquè puguin vèncer les pròpies cèl·lules tumorals. I no només per continuar investigant, sinó també per tractar pacients a l’hospital. “És una barbaritat que la gent hagi de marxar als Estats Units quan nosaltres sabem que ho podem fer aquí”. De fet, amb aquests CAR-T, ja han tractat 10 nens i més de 20 adults als qui se’ls havien pronosticat pocs mesos de vida “amb una resposta positiva en gran part dels casos. Encara no podem dir que estiguin curats, perquè només porten com a molt un any i escaig bé, però quan treballes reforçant el sistema immunitari, confies molt que ho estaran”.

L’objectiu principal de la nova Unitat per a la Investigació en Immunoteràpia del Càncer Clínic – ”la Caixa” serà desenvolupar tractaments personalitzats per a diferents tipus de càncer resistents a les teràpies convencionals. “Volem arribar a oferir una teràpia immunitària que ataqui únicament el tumor. És a dir, un tractament a mida per a cada pacient”, assegura Manel Juan.

I per aconseguir-ho, el Dr. Juan reclama dues coses. La primera, que l’especialitat immunològica, que ha demostrat sobradament l’eficiència que té, tingui un paper important en el tractament oncològic a tots els hospitals. “Sempre hem treballat en especialitats basades en estructures tangibles —cervell, pulmó…—, però el sistema immunològic està dispersat per tot el cos, és transversal, per això en molts casos l’avalua el bioquímic, l’hematòleg o un altre especialista. I és importantíssim que els centres tinguin especialistes immunòlegs als equips per tractar el càncer”.

La segona, que el nou tractament contra el càncer es deixi de considerar un fàrmac quan, tècnicament, està més a prop d’un trasplantament. “Haver de seguir les normatives del fàrmac multiplica els costos i temps fins que es pot fer servir. Necessitem divulgació, que la gent conegui la situació i mobilitzi els polítics perquè canviïn la reglamentació i no triguem tant de temps en una cosa que podria fer-se molt ràpidament”, diu convençut.

El doctor Juan és optimista: “Crec que arribarem a veure la immunoteràpia del càncer aplicada com a teràpia principal. I fins i tot podríem arribar a la immunoteràpia preventiva, l’equivalent a una vacuna contra el càncer, cosa que per a famílies propenses a desenvolupar-lo seria una notícia excel·lent”.

 

Text: Ana Portolés