Escrivia el filòsof Michel Onfray que, davant de l’explosió glacial d’un iceberg, l’home s’enfrontava a la seva condició de partícula impotent, i ens recordava la ridiculesa de les nostres preocupacions. I fa temps que els experts consideren els ecosistemes àrtics com indicadors de la salut del planeta. Com l’estel polar, que mai no dorm i serveix al navegant per no perdre el rumb, l’Àrtic ens recorda la nostra posició al món. Sense ell, estem perduts. L’exposició “L’Àrtic es trenca”, que promou l’Obra Social ”la Caixa”, planteja ara un viatge als somnis polars, un passeig immersiu on descobrir els secrets i el valor d’aquesta terra tan salvatge com fascinant.

Tot i que hagin passat gairebé 200 anys des que el primer vaixell s’aventurés per l’Àrtic, i encara que ja ningú es cregui les llegendes que afirmaven que hi havia rèptils intel·ligents vivint en aquestes terres, encara desconeixem moltes coses sobre aquest territori que està situat tan al nord del nord com es pot estar. Sabries explicar, per exemple, la diferència entre una glacera, un iceberg i una banquisa? Com ho fan les plantes per sobreviure al gel? I per què, en realitat, els ossos polars són negres? Són alguns dels dubtes resolts a la mostra “L’Àrtic es trenca”, que es pot visitar fins al 8 de setembre al Parc Amestoy de Castro-Urdiales (Cantàbria) i, del 13 de setembre al 13 d’octubre, a Bilbao.

 

 

Si encara desconeixem tantes coses de la regió polar és perquè, en la major part, no és precisament l’indret més accessible i proper del planeta. Així que, si la gent no va l’Àrtic, que l’Àrtic vagi a la gent: la mostra exhibeix una instal·lació que simula un passeig entre icebergs i, a més, en tot moment el visitant està acompanyat de plafons interactius i d’unes instantànies del prestigiós fotògraf Andoni Canela que l’acostaran a la realitat més recent de la regió àrtica.

D’aquesta manera, com si fos un explorador obrint-se pas entre el gel, el visitant anirà descobrint les quatre temàtiques de la mostra –sobre el clima àrtic, la fauna i la flora polar, la cultura dels seus habitants i les aurores boreals– fins arribar a la sala final: un espai circular on una cançó en llengua sami acompanya una projecció de les meravelloses “llums del nord”. Un testimoni d’un món misteriós i sagrat que potser té els dies comptats.

De fet, justament l’1 d’agost vam esgotar “el pressupost ecològic” de tot l’any. Això vol dir que, en poc més de mig any, ja hem fet servir més recursos naturals dels que el planeta és capaç de produir. Mentrestant, sota el gel àrtic s’amaguen enormes reserves de gas natural, petroli, carbó, níquel i fins i tot or. Però aquest possible desglaç, lluny de ser una oportunitat, seria més aviat una catàstrofe a escala mundial: amb més inundacions que mai, la Terra mai més tornaria a ser tal com la coneixem. Que els seus paisatges gelats i inhòspits no confonguin ningú: salvar l’Àrtic és, tirant curt, salvar-nos la vida.

 

Fotografia: Andoni Canela