Per xiuxiuejar al forat d’un arbre un secret que no vols explicar a ningú. Per buscar bolets, plantes exòtiques o fins i tot la veritat (seguint els passos de Henry David Thoreau o d’Alexander Supertramp). O, senzillament, per veure una altra cosa que no siguin els mateixos edificis de sempre, que mai no és sobrer. Cadascú té una motivació diferent quan parlem d’anar al bosc. Ara, un grup d’investigadors s’ha endinsat en el Montseny per demostrar que als arbres i a les persones potser ens uneixen moltes més coses de les que pensem.

Es parla molt dels secrets que amaguen els boscos, però, en realitat, estan a la vista de tothom. Només cal aturar-se a respirar al ritme dels arbres per notar que el seu silenci és ple de vida i que hi ha infinites tonalitats de verd —i no només la del sabó per rentar plats. Ens aturem a mirar i, de vegades, en un bosc ens sentim més a casa que no pas a casa nostra. El projecte Boscos sans per a una societat saludable, impulsat per l’Obra Social ”la Caixa” i coordinat pel CREAF i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB (ICTA), busca examinar el paper que tenen els boscos en la salut física de les persones i descobrir la base científica d’aquesta sensació de benestar que ens dona el contacte amb el medi natural.

 

 

“Això de relacionar directament boscos i salut és una línia de recerca que va començar al Japó i que ha arribat aquí sense que s’haguessin analitzat les nostres masses forestals. Com que el bosc nipó no s’assembla gens al mediterrani, hi vam voler posar una mica de rigor”, comenta Martí Boada, professor i investigador de l’ICTA. I per aconseguir aquest objectiu, el Montseny era el lloc ideal: té tantes varietats d’espècies —de roures a faigs, passant per pins i alzines— que els resultats són fàcilment extrapolables a qualsevol bosc d’Europa.

Albert Bach —un altre dels investigadors, que s’encarrega d’agafar les mostres, classificar-les i veure què passa— puntualitza que “no es tracta de veure un bosc com un hospital, un lloc on curar-se”. “Estudiem només què passa en una persona quan —malalta o sana— entra en contacte amb el bosc.”

“La segona part de l’estudi”, explica la investigadora Roser Maneja, “serà justament veure com aquest entorn forestal, macrobiòtic, es relaciona amb el microbioma humà, el nostre cos”. Els investigadors analitzaran els principis actius que emeten les plantes i de quina manera poden interaccionar amb la salut. “Aquest és encara un camp per explorar”, afirma la Roser. I aquesta és la part pionera del projecte. Segons el Martí, “es tracta d’acabar amb la separació entre cultura i ciència, d’entendre que éssers humans i natura som part del mateix i ens relacionem de manera directa. Els arbres també són una massa viva, una societat que evoluciona”.

“En general, estem molt desconnectats de la natura”, afegeix la Roser. “Obrim la nevera i no sabem ni d’on surten els productes que hi tenim. Però sembla que ara tornem a intentar connectar amb l’origen de tot, encara que soni molt poètic”. I és que, en realitat, no han canviat gaires coses des que Thoreau va escriure a Walden o la vida als boscos això tan famós de: “Vaig anar als boscos perquè volia viure a consciència […], viure profundament i extraure tota la medul·la de la vida”. Només que ell en deia medul·la i nosaltres, bioquímica.

 

Fotografia: Rita Puig-Serra