Des de petits, ens han fet creure que els diners mouen el món, que la gent només actua per interès i que, tot i que soni trist, les coses són així i ningú no les pot canviar. Per això, escoltar el Premi Nobel de la Pau Muhammad Yunus en la conferència que va fer recentment a CaixaForum Barcelona és una bombolla d’oxigen per a la ment i una carícia per a l’ànima. El pensador diu que ha comprovat que la força de l’altruisme és tan poderosa com l’interès propi, tan poderosa com haver aconseguit reduir a la meitat el nombre de pobres de Bangladesh en només 13 anys, i tan poderosa per creure que l’any 2030 ja no en quedarà ni un.

El crític social i doctor en economia Muhammad Yunus va rebre el 2006 el Premi Nobel de la Pau per haver creat l’anomenat “banc dels pobres”: el Grameen Bank concedeix préstecs d’uns 50 euros gairebé sempre a dones, pobres i illetrades, sense contractes ni avals, i amb terminis llargs de devolució. “Tothom em deia que aquestes persones no me’ls tornarien. Però vaig fer una petita prova en un poble i vaig obtenir el 100 % de devolucions. La gent és pobra però no estúpida, sap que aquests diners són una oportunitat per crear un negoci i canviar de vida”, defensa Yunus. I així va ser com, de mica en mica, el banc va començar a funcionar i a multiplicar sucursals; primer a Bangladesh, després a l’Índia, i actualment ha arribat a 40 països.

 

 

“Els éssers humans som capaços de fer qualsevol cosa, si hi posem atenció. I ara hem de canviar el sistema econòmic, perquè un 1 % de la població posseeix el 99 % de la riquesa del món i no podem continuar així. El que s’ha acumulat, ara s’ha de tornar a repartir”. Per a l’expert, nosaltres tenim part de responsabilitat en aquest problema: “Des de petits ens diuen que hem de buscar una feina, com si fos el destí de l’ésser humà: treballar seguint les ordres d’altres sense descobrir la nostra independència, la nostra creativitat il·limitada, el nostre propi potencial. Ens converteixen en cercadors de feina quan en realitat tots som emprenedors, perquè és part del nostre ADN. Quan vivíem en coves, no buscàvem qui ens donés feina, només fèiem coses, caçàvem, recol·lectàvem, muntàvem una granja…”, assegura, abans de reptar el públic: “Ara, si una dona pobra i sense estudis de Bangladesh pot emprendre —comprant gallines per vendre’n els ous, fent dolços per a festes…— quines proves més necessiteu que qualsevol ho pot fer?”.

El Nobel, que presentava a Barcelona el seu últim llibre, Un mundo de tres ceros: La nueva economía de pobreza cero, desempleo cero y cero emisiones netas de carbono, es va mostrar convençut que, tot i que ens han fet creure que l’ésser humà és només egoista, “en realitat és una combinació d’egoisme i altruisme, i en la part altruista hi ha molta gent, fins i tot grans empreses, que crea negocis sostenibles econòmicament, però no per fer diners, sinó per resoldre problemes. És el que anomenem social business (negocis socials). A la gent li encanten. Es descobreixen com a éssers humans, com a éssers que comparteixen i es preocupen. Estic convençut que a Espanya hi ha moltes empreses encantades de crear negocis socials”. I efectivament, la iniciativa Social Business City Barcelona, impulsada per l’Obra Social ”la Caixa” seguint els preceptes d’aquest expert, és una prova més que Yunus parla no des de les utopies, sinó des dels fets.

Bangladesh com a país que redueix a la meitat els pobres que tenia l’any 2000 gràcies als microcrèdits; demandants d’ocupació que acaben creant-ne gràcies als social business; empreses com les fàbriques que paguen gent per recollir plàstics que converteixen en mobles per tal que no acabin sent deixalles contaminants… És evident que aquest doctor en economia ha trobat la recepta per canviar el món: “treure’ns les ulleres de veure dòlars i posar-nos les de veure persones. El sentit de la vida no és fer diners, sinó fer feliços els altres”.

 

Text: Ana Portolés
Il·lustració: Dani Maiz